LAUDE ARBITRAL DICTAT PER RAFAEL HINOJOSA I LUCENA, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA M. S., S.A.M., EXPEDIENT ARBITRAL PAB 672/2006, EL DIA 20 DE DESEMBRE DE 2006.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- El dia 14 de novembre de 2006, el Comitè d’Empresa de M. S., S.A.M. va presentar escrit introductori al tràmit de Conciliació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat amb el número PCB 635/2006.
SEGON.- En l’esmentat escrit introductori s’exposen els fets que motiven el conflicte, i es plantegen en els següents termes:
1.- Origen i desenvolupament:
Solicitud de mediación previa a la vía judicial ante el Tribunal Laboral de Catalunya, de conformidad con lo previsto en el art. 4,F) del convenio colectivo propio de empresa, en materia de interpretación del art. 38,A) del citado convenio referente a las bajas por enfermedad o accidente derivada de intervención quirúrgica.
Esta solicitud de mediación es previa a la interposición de demanda de conflicto colectivo ante el juzgado de lo social.
2.- Objecte i pretensió:
Solicitud de mediación previa.
Així mateix, va ser afegida a l’esmentat expedient com objecte del mateix, el contingut del document d’ampliació registrat en aquesta seu en data posterior, 27/11/2006, el qual deia el següent: “Solicitamos que el mismo día 30 de noviembre, a parte de la mediación ya cursada que se pide del art. 38, A), también se pueda mediar en otro art. del Convenio, que ambas partes queremos modificar. Este art. es el 30 y 31 del mismo Convenio, en cuanto a faltas y sanciones”.
TERCER.- El dia 30 de novembre de 2006 es va dur a terme l’Acte de Conciliació corresponent, davant de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, en el qual ambdues parts, en el punt segon de l’acta que es va aixecar en aquest sentit, varen acordar sotmetre la resolució del conflicte derivat de l’aplicació de l’article 38.A del Conveni Col·lectiu al tràmit d’arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya. Així mateix, ambdues parts varen acordar nomenar per unanimitat al present Àrbitre, concretant-se la qüestió sotmesa a arbitratge en els següents termes:
“Determinar si el complemento por Incapacidad Temporal que abona la empresa en aplicación de lo regulado en el artículo 38. A) del Convenio Colectivo de aplicación, debe abonarse en cualquier caso de intervención quirúrgica, aunque no se produzca hospitalización”.
QUART.- L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té la qualitat d’arbitratge de dret.
CINQUÈ.- El dia 14 de desembre de 2006 va tenir lloc, en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya, el tràmit d’audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya. En l’esmentat tràmit, les parts es varen reafirmar en les seves respectives postures sobre el conflicte objecte del present expedient arbitral, fent aportació de sengles escrits d’al·legacions, els quals es van lliurar al propi Àrbitre, així com a les diferents parts interessades. Finalment, l’Àrbitre que subscriu, desprès d’haver intentat sense èxit un apropament de les postures plantejades per ambdues parts, va donar per finalitzat el tràmit d’audiència amb el resultat de “sense acord”.
SISÈ.- Les argumentacions exposades en els respectius escrits d’al·legacions presentats, on ambdues parts deixen constància de la seva interpretació envers la lletra de l’article 38. A) del Conveni Col·lectiu d’aplicació, són les que es reprodueixen a continuació:
Postura i Argumentació de l’Empresa (literal):
La representació dels treballadors afirma que qualsevol treballador té dret a cobrar el 100% quan hi hagi intervenció quirúrgica, que sempre s’havia pagat així i que no entenen perquè ara no es paga.
La realitat és que les nòmines les fa una Gestoria que no sempre coneix el Conveni. Un cop detectat l’error en l’abonament, no procedeix seguir abonant allò que no està pactat, com ha declarat reiteradament el TS:
“no és la persistència en el temps la que crea la condició més beneficiosa, sinó que aquesta persistència ha de ser indicativa de la voluntat de l’empresa de concedir un benefici que sobrepassi les exigències de les normes legals o col·lectives aplicables, integrant així la reiteració d’una declaració tàcita de voluntat en aquest sentit” (STS 3-11-1992 [RJ 1992, 8776]; STS 21-2-1994 [1994, 1216]; STS 12-3-1997 [RJ 1997, 2316]).
Un cop descartada l’existència de condició més beneficiosa, cal entrar en l’objecte real del Laude: si el conveni avala l’abonament de complement en qualsevol cas d’intervenció quirúrgica; per això, en relació amb la interpretació dels convenis col·lectius, el TS ha establert:
“Per als convenis col·lectius que, donada la seva integració en el sistema formal de fonts i la seva condició d’acord, ha posat que es porti a terme mitjançant la combinació dels criteris d’interpretació de les normes legals, especificats principalment en els articles 3 i 4 Codi Civil, i dels contractes, continguts en els Art. 1281 et seq. Codi Civil.”
El punt de partida de l’activitat hermenèutica haurà de ser, per tant, la lletra del Conveni a interpretar ja que els Art. 3.1 i 1281.1 Codi Civil ordenen atenir-se al sentit gramatical quan els termes del contracte o conveni siguin clars i no deixin dubte sobre la intenció de les parts.
En primer lloc, d’acord amb l’article 3.1 del Codi Civil, que les normes s’interpretin segons el sentit propi de les seves paraules, i, segons el 1281 del Codi Civil, “si els temes d’un contracte són clars i no deixen dubte sobre la intenció dels contractants s’atindrà al sentit literal de les seves clàusules”.
Com ha expressat el Tribunal Suprem en reiterades ocasions (per totes Sentència de 22-6-1984 [RJ 1984, 3256]):
“L’intèrpret ha d’atenir-se al sentit literal d’allò manifestat sempre que el text s’ofereixi amb la claredat que la norma exigeix.”
La finalitat de l’article 1281 del Codi Civil radica a evitar que es tergiversi el que apareix clar o que s’admeti, sense aclarir, el que s’ofereixi fosc i les paraules emprades (ni altres, ni distintes) són el primer factor decisiu d’interpretació (Sentència de la Sala Primera de 4-6-1964) [RJ 1964, 3097] o de 20-2-1984 [RJ 1984, 694], entre moltes). Per tant, per sostenir la seva interpretació, l’empresa realitza un anàlisi gramatical de l’oració i diu que aquesta frase es pot desdoblar en:
- “El mateix tractament rep el treballador la situació d’IT del qual és derivada d’intervenció quirúrgica i hospitalització de més de 5 dies consecutius i és acreditada degudament”.
- “El mateix tractament rep el treballador la situació d’IT del qual és derivada d’intervenció quirúrgica o hospitalització de més de 5 dies consecutius i és acreditada degudament”.
En l’oració 1. ens trobem dos elements coordinats, “intervenció quirúrgica” i “hospitalització de més de 5 dies”, units per la conjunció i, en el seu sentit bàsic de “mera addició”, tal com recull el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Això vol dir que, en aquest cas, la conjunció i seria substituïble, només, per qualsevol element copulatiu que es trobi dins el camp semàntic abans expressat. El resultat podria ser divers però sempre amb el mateix sentit d’addició; és a dir:
“intervenció quirúrgica amb/acompanyada de, etc/hospitalització i els consegüents cinc dies”.
En l’oració 2. ens trobem dos elements units per una conjunció el sentit de la qual és d’alternativa, sempre segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Això vol dir que els dos elements que formen el sintagma s’exclouen mútuament perquè estan units per una còpula disjuntiva. En aquest cas, “intervenció quirúrgica” i “hospitalització” s’exclouen mútuament de manera que el dictant de la frase només fa possible l’existència d’un dels dos elements. Per tant, la situació d’IT a què s’al·ludeix en l’oració principal només pot provenir “o d’intervenció quirúrgica” “o d’hospitalització de més de 5 dies consecutius”, però mai de les dues a la vegada. L’inconvenient d’aquesta interpretació és que deixaria sense sentit l’oració número 1, i confirmaria que el sentit d’allò acordat és que l’hospitalització de més de 5 dies, encara que no derivi d’intervenció quirúrgica, dóna dret al conegut 100% però no al inrevés.
Si qualsevol intervenció quirúrgica o qualsevol hospitalització de més de 5 dies haguessin donat dret al complement no s’hauria posat la “i” de la primera oració, és a dir, el sentit d’addició de condicions se li ha de donar a alguna de les dues parts de l’oració. Aquesta part sosté que en qualsevol procés d’hospitalització de més de 5 dies encara que no hi hagi intervenció quirúrgica sí que s’ha de pagar el complement, i això dona sentit a l’existència del “o”.
En canvi en qualsevol intervenció quirúrgica sense hospitalització, no procedeix abonar el complement, perquè, insistint en els arguments anteriors, deixa sense sentit la “i”. Si la voluntat de les parts hagués estat senzillament abonar tota intervenció quirúrgica i tota hospitalització de més de 5 dies, simplement s’hauria escrit la frase de la següent manera: “El mateix tractament rep el treballador la situació d’IT del qual és derivada d’intervenció quirúrgica o hospitalització de més de 5 dies consecutius i és acreditada degudament”.
La inclusió del “i” obliga a buscar un sentit a la literalitat del precepte el sentit d’addició que abans se citava. En el fons la idea subjacent a la lletra del conveni era incloure les intervencions quirúrgiques d’una certa entitat excloent aquelles que per la seva benignitat no requereixen una hospitalització de més de 5 dies.
Postura i Argumentació dels Treballadors (literal):
En efecto, dicha norma dispone, en materia de BAJAS POR ENFERMEDAD O ACCIDENTES:
“El personal que cause baja por situación de I.L.T, tendrá derecho a la bonificación empresarial de la prestación de la Seguridad Social en las siguientes condiciones:
A) Situación de I.L.T. derivada de accidente de trabajo: El trabajador devengará el 100 por 100 del salario figurado en las tablas del presente, correspondiente a un mes normal de trabajo, con exclusión del recargo de festivos y horas extraordinarias, si las hubiera, referido al mes anterior a aquel en que causó baja. El mismo tratamiento percibirá aquel trabajador cuya situación de I.LT. sea derivada de intervención quirúrgica y/ú hospitalización de más de 5 días consecutivos, que sea debidamente acreditada.
Lo cierto, es que hasta hace 4 meses, aproximadamente, la empresa venía retribuyendo las situaciones de I.L.T. derivadas de intervención quirúrgica, en las condiciones económicas detalladas en dicho apartado A), con independencia de que el trabajador hubiera sido hospitalizado o no, admitiendo, por tanto, en su reconocimiento, las situaciones de intervenciones quirúrgicas ambulatorias que no requieren hospitalización.
Sin embargo, desde hace 4 meses, ha venido denegando dicho reconocimiento, procediendo a abonar tales situaciones de I.LT. derivadas de intervención quirúrgica, sin hospitalización, en los términos fijados en la norma colectiva, en su apartado B), que recoge los supuestos de “Situación de I.L.T. de enfermedad común”, con un diferenciado tratamiento económico, que resulta más desfavorable para los trabajadores.
Por tanto, en modo alguno se atiende por la demandada a la literalidad de la norma contenida en el último párrafo, del apartado A) del artículo 38 del citado Convenio Colectivo, ni a la propia interpretación y aplicación que ella misma ha venido efectuando.
Fundamenta lo expuesto, los pronunciamientos jurisprudenciales al respecto que han venido sentando los criterios de orden lógico, gramatical e histórico, debiendo estarse a las palabras e intención de los contratantes (TS unif doctrina 6-4-92, RJ 2600; 13-4-92, RJ 2645; 1-7-94, RJ 6323).
FONAMENTS JURIDICS
I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per conèixer i resoldre el present procediment arbitral, d’acord amb el previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya del 7 de novembre de 1990, en el Reglament de Funcionament del propi Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de Procediment Laboral.
II. D’acord amb el que disposa la Llei General de la Seguretat Social, capítol IV sobre Incapacitat Temporal en els seus Articles 128 fins el 133.
III. D’acord amb el que diu el RD 575/ 1997 de 18 d’Abril, per el que es regulen determinats aspectes de la gestió i control de la prestació econòmica de la seguretat Social per Incapacitat Temporal.
IV. D’acord amb el que disposa l’Ordre del 19.06.1997 per la que es desenvolupa el RD.575/1997 de 18 d’Abril, que modifica determinats aspectes de la gestió i control de la prestació econòmica de la Seguretat Social per Incapacitat Temporal.
V. D’acord amb el RD.1117/1998 de 5 de juny per el que es modifica el RD.575/1997 de 18 d’Abril, desenvolupant l’apartat 1, paràgrafs segon de l’article 131 bis, de la Llei General de la Seguretat Social.
VI. L’article 38 del Conveni Col·lectiu d’aplicació en la empresa, estableix un complement abonable per l’empresa pels casos en que un treballador es trobi en situació temporal de baixa per incapacitat, complement que pot assolir fins al 100% del salari real de l’interessat, sempre que es compleixin determinats requisits, segons els diversos supòsits, específicament relatats en el text de la norma convencional esmentada.
El problema que suposa la discrepància entre la representació legal dels treballadors i la Direcció, consisteix en les diverses i contradictòries interpretacions que ambdues parts argumenten respecte del contingut de l’esmentat article 38 en el seu apartat A), i particularment, en allò referent al dret dels treballadors a percebre l’esmentat complement, com a conseqüència de baixes per incapacitat temporal motivades per intervenció quirúrgica.
L’article esmentat, en el seu apartat A), introdueix una reducció certament confusa, a la que, en virtut del mandat atorgat a aquest Àrbitre perquè resolgui en justícia i dret les contradictòries apreciacions interpretatives de les parts, serà precís recorre, en primer lloc, a una interpretació literal de la controvertida norma, i la lògica derivada de la seva aplicació pràctica.
Es evident que les respectives representacions que varen participar en la negociació del Conveni consensuant el seu contingut, explícitament aprovat i confirmat amb les seves signatures, varen aportar i exhibir una intencionalitat manifesta en la redacció donada a l’article que comentem, impossible de poder determinar, donat els actuals posicionaments interpretatius.
Tot això ens porta a considerar estrictament la literal redacció donada a l’apartat A) de l’article 38 del Conveni d’aplicació, en el que es diu textualment:
“El mateix tractament percep aquell treballador, la restricció d’IT del qual es derivada d’intervenció quirúrgica i/o hospitalització de més de 5 dies consecutius que siguin degudament acreditats”.
Sorgeix el dubte entre les parts de si, d’acord amb la redacció anterior, procedeix l’abonament del complement indicat en cas d’intervenció quirúrgica amb hospitalització (postura interpretativa de la Direcció de l’empresa) o pel contrari, l’esmentat complement haurà de ser abonat en qualsevol cas d’intervenció quirúrgica, encara que no es produeixi l’hospitalització (interpretació que defèn la representació legal dels treballadors)
L’origen de diverses interpretacions sorgeix per la introducció en la redacció indicada de dos conjuncions: una copulativa (“i”) i una altra alternativa o disjuntiva (“o”).
En funció d’allò, cabrien dues diferents interpretacions:
a) El complement s’haurà d’abonar en casos d’intervenció quirúrgica i hospitalització, donant a la interjecció copulativa tot el valor en detriment de la disjuntiva.
b) L’esmentat complement s’haurà d’abonar en qualsevol cas d’intervenció quirúrgica, encara que no es produeixi l’hospitalització, donant a la conjunció disjuntiva la preponderància sobre la copulativa i, per tant, la distinció alternativa que sembla que es desprengui del text comenmtat.
En virtut de tot allò exposat en el present fonament jurídic (VI), sembla apropiat, en justícia i en dret, decantar-se per la segona de les anteriors possibles interpretacions, ja que si les parts haguessin volgut reglamentar el tantes vegades esmentat complement en casos d’incapacitat temporal, abonable en baixes produïdes per intervenció quirúrgica amb hospitalització, donat que l’hospitalització, en qualsevol cas, sí dona dret a la percepció de l’esmentat complement, pel que la referència a la intervenció quirúrgica seria innòcua e innecessària.
Es per tant lògic, a l’empara de la redacció donada a l’article 38 A) del Conveni d’aplicació en l’empresa, concretar que el mateix recull dos supòsits perfectament determinables en virtut de la conjunció disjuntiva que es va introduir en la seva redacció, a aquells que correspon l’abonament del complement pactat per les baixes per incapacitat temporal: les produïdes per intervenció quirúrgica o les hospitalitzacions de més de 5 dies consecutius, sense que ambdós supòsits, perfectament diferenciats, puguin constituir requisits indispensables, ambdós, per percebre el complement indicat en cas d’intervenció quirúrgica.
LAUDE
Donat que la consulta concreta que les parts sotmeten a arbitratge és la següent: “ Determinar si el complemento por Incapacidad Temporal que abona la empresa en aplicación de lo regulado en el artículo 38. A) del Convenio Colectivo de aplicación, debe abonarse en cualquir caso de intervención quirúrgica, aunque no se produzca hospitalización”
Considerant que avui es pràctica molt habitual en el Sector Sanitari-hospitalari, les esmentades “Cirurgies Ambulatories”, que no requereixen hospitalització, però sí temps de recuperació incert, en el domicili del treballador/a, amb visites de control hospitalàries o de facultatius o personal especialitzat, infermeres, fisioterapeutes etc..
Al meu saber i entendre dicto el següent Laude:
Que l’article 38 lletra A, del Conveni Col·lectiu de l’empresa M. S. SAM, s’ha d’entendre que l’aplicació del complement ha d’aplicar-se com es venia fent fins que l’empresa va decidir, unilateralment, la seva suspensió, és a dir, que els treballadors tenen dret a rebre el complement fins al 100% del salari que figura en les taules de l’esmentat conveni, encara que no hagin de ser hospitalitzats desprès d’una intervenció quirúrgica.
El Laude tan sols podrà recorres davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principio de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a contar des de la notificació del Laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que tindrà que facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l’adequada matisació o esclariment d’algun dels punts continguts en el Laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per a rebatre els posicionaments reflexats en la resolució arbitral.
Rafael Hinojosa i Lucena
Árbitro del TLC