Laude arbitral dictat el 7 d’abril de 1995 per Gregorio Granados de Lahoz, Eduardo Alemany Zaragoza i Javier Crespán Echegoyen, membres del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa HGM
Vista i examinada pels àrbitres designats per la comuna voluntat de les parts, manifestada en el conveni arbitral de data 13 de març de 1995, la qüestió sotmesa a la seva decisió, resulta
Fets
Primer. L’HGM és el resultat de la fusió de l’HSA i l’SJD. Aquests centres van continuar funcionant independentment fins al març de 1993, en què es va inaugurar l’HGM.
Segon. Conseqüència d’aquest procés se van signar diversos convenis temporals fins a assolir una consolidació de la plantilla del nou hospital, de la qual en forma part la persona afectada per aquest laude arbitral, J.N.D.
Tercer. El SCS, els centres hospitalaris afectats per la fusió, els comitès d’empresa d’aquests centres i el sindicat CCOO signen un conveni per acordar les mesures d’ocupació per al personal de tots els centres hospitalaris, fixant les regles de procediment que s’esmenten en el conveni en qüestió.
El resultat d’aquests acords va ser la creació d’una comissió de seguiment que té un període d’actuació fins al desembre de 1997 (pel cap baix) i una periodicitat bimensual de reunió.
Entre els temes tractats per la comissió hi ha el dels contractes temporals, la seva integració en les condicions ja establertes i també aquells supòsits «d’irregularitat» produïts en aquests contractes, fruit de la complexitat i confusió, en alguns moments, de la fusió.
Quart. Es va arribar a acords diversos sobre aquests contractes, amb les consegüents renovacions, llevat del cas del treballador J.N.D., que ha ocupat diferents categories professionals durant la sèrie de contractes que ha signat amb la patronal de referència des del 1990. L’última categoria ha estat la de peó.
Cinquè. J.N.D. va signar diferents contractes, uns de substitució, altres d’acumulació de tasques, altres de foment d’ocupació, en una successió temporal que només s’atura per breus períodes, i que s’inicia el 16 de maig de 1990. El resum dels diversos contractes és el següent:
— 16 fins al 19 de maig de 1990: com a auxiliar administratiu, en substitució per incapacitat laboral transitòria d’L.R. (Reial Decret 2.104/84).
— 16 de juliol de 1990, en substitució d’F.C., fins al 31 de juliol de 1990.
— 1 d’agost de 1990, en substitució d’S.B.B., fins a l’1 de setembre de 1990.
— Un altre del 2 fins al 4 de setembre de 1990, en substitució d’R.A.
Tots aquests amb la classificació d’auxiliar administratiu.
— 14 de setembre de 1990, una altra substitució (Reial Decret 2.104/84, com a xofer en substitució de P.S., fins al 30 de setembre de 1990).
— El 23 d’octubre de 1990 va realitzar una altra suplència, en aquest cas d’S.B.B., que estava de baixa per incapacitat laboral transitòria (Reial Decret 2.104/84), tot i que la seva categoria professional (que consta en el corresponent contracte) és de peó, mentre que la del treballador substituït és tècnic sanitari (segons la documentació obrant en l’expedient). En una anterior suplència d’aquest mateix treballador, a l’agost de 1990, se li va atorgar la categoria d’auxiliar administratiu, que lliga amb la de peó atorgada ara.
— El 8 de març de 1992 signa la quitança amb l’HGM.
Segueixen altres contractes amb lleus interrupcions. Vegem-los:
— El 10 de març de 1992 (2 dies després d’haver signat la quitança esmentada, emparada en el Reial Decret 1.989/84), com a peó, és donat d’alta a la Seguretat Social el 19 de març, amb efectes del dia 10 del mateix mes. És donat de baixa el 9 de setembre de 1992.
— Un altre del 10 de setembre de 1992 (Reial Decret 2104/84), també com a peó, per increment de les tasques de magatzem. Se li prorroga el 10 d’octubre de 1992 i el 10 de novembre de 1992, i encara una altra pròrroga de 3 mesos el 10 de desembre de 1992 fins al 9 de gener de 1993, i dues més, tot completant 6 mesos acumulatius de durada del contracte.
— El 10 de març de 1993 se signa un nou contracte (l’anterior finalitzava el 10 de febrer de 1993) a l’empara del que disposa el Reial Decret 1.989/84, amb pròrroga del 10 de març de 1994 fins al 9 de març de 1995, en què se li comunica la baixa.
Sisè. En carta de preavís, del 25 de febrer de 1995, se li explica que el procés de reorganització del magatzem suposa la desaparició de les tasques de peonada. Cal esmentar que en aquesta època té molt avançats els estudis de ciències empresarials, informació que l’empresa coneix i que, fins i tot, consta en algun dels contractes com a dada aportada pel treballador. A més, cal tenir en compte que havia realitzat tasques de peó, de xofer, d’auxiliar administratiu, etc., la qual cosa significa que, durant la seva llarga estada «temporal» a l’empresa HGM, havia projectat la seva feina en un conjunt polivalent de funcions.
Posicions de les parts
A) Pels treballadors
— Que en els pactes signats el 30 de desembre de 1994 s’establia que els contractes temporals de cada centre que poden ser ocupats per personal fix són els relacionats en l’annex IV, en què es determina clarament que el lloc de treball de J.N.D. s’acorda com a fix.
— Que la quantitat de temps que ha prestat, sota diferents modalitats de temporalitat en la contractació de serveis diferents a l’HGM, justifiquen la seva incorporació definitiva, mentre que, en realitat, aquestes modalitats (encara que aparentment i formal correctes) han emparat una precarietat continuada en l’ocupació.
Que en les reunions ja esmentades entre els membres de la comissió de seguiment es va intentar regularitzar les situacions no acordes totalment amb la vigent legislació, arribant a acords en la majoria dels casos, llevat de J.N.D.
B) Per l’empresa
— Que el seu primer contracte va ser amb l’HSA per cobrir una baixa al magatzem i que, a continuació, va signar diversos contractes de substitució, d’acumulació de tasques i d’altres previstos en el Reial Decret 1989/84, amb diferents pròrrogues.
— Que actualment no es requereixen serveis de peonada al magatzem.
— Que s’han respectat les solucions de continuïtat exigides per la normativa de contractes temporals esmentada abans.
Fonaments jurídics
a) Competència del Tribunal Laboral de Catalunya:
Li ve donada pel que disposa l’Acord Interprofessional de Catalunya, en relació amb el Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1.397/91, de 23 de gener de 1991) i el Reglament de funcionament del Tribunal (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1.554/92, de 12 de febrer de 1992).
b) Normativa d’aplicació:
— Constitució espanyola (art. 14).
— Estatut dels treballadors (Llei 8/80 i modificacions de la 32/84, de 2 d’agost).
— Reial Decret 1989/84, de 17 d’octubre.
— Reial Decret 2.104/84, de 21 de novembre.
Considerants
Primer. El treballador J.N.D. ha estat prestant serveis amb poquíssims lapsus d’interrumpció, sota la cobertura de diferents modalitats de contractació temporal, establint una relació de serveis gairebé continuada de poc menys de 5 anys i en diverses tasques.
El signat el 23 d’octubre de 1990 és una substitució per baixa per incapacitat laboral transitòria de l’auxiliar sanitari S.B.B. El 9 de març de 1992 és alta mèdica i el mateix dia és acomiadat.
És a dir, no hi ha una efectiva reincorporació a l’ocupació del treballador substituït, malgrat que el substitut va se donat de baixa el 8 de març, últim dia de treball efectiu (i de nou donat d’alta el dia 10 amb un altre tipus de contracte).
Segon. Segons reiterada jurisprudència (entre d’altres la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de 16 de setembre de 1994, la no incorporació del substituït converteix el contracte en indefinit; sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 20 de juny de 1994, que considera improcedent l’extinció d’un contracte de foment d’ocupació precedit d’un altre d’interinitat, que a la vegada hagi estat extingit, sense haver incorporat el treballador substituït, perquè el substitut ja havia adquirit la condició de fix).
Tercer. La baixa durant un dia (el 9 de març), sense la incorporació del substituït, no pot entendre’s com a solució de la continuació de la prestació de serveis, que es reprèn el dia 10 de març amb una altra modalitat de contracte. La voluntas legislatoris no és la d’emparar mitjançat aquests procediments de poca regularitat la inestabilitat en l’ocupació dels treballadors ni legitimar una fictio juris com la referida.
Quart. Segons l’apartat 2d) de l’article 4t del Reial Decret 2.104/84, el treballador substitut hauria adquirit la condició de fix només per la no incorporació del treballador substituït al seu lloc de treball. Llavors la baixa a la Seguretat Social que l’empresa va realitzar el dia 8 de març hauria perdut rellevància, ja que només era efectiva el dia 9 perquè el dia 10 tornava a ser donat d’alta.
Cinquè. El treballador substituït, S.B.B., és acomiadat amb efectes del dia 9 de març; en l’acte de conciliació que té lloc a Manresa el 8 de març de 1992, l’acomiadament és qualificat d’improcedent. El dia 10 del mateix mes i any es contracta a J.N.D. a l’empara del Reial Decret 1.989/84. Segons l’article 5è de l’apartat 1r d’aquest text, en l’any anterior a la contractació sota aquesta modalitat s’hauria amortitzat un lloc de treball (el d’S.B.B.) per acomiadament no reglamentari. Quedaria, doncs, prohibida aquesta modalitat de contractació per a J.N.D. Raonament que s’afegeix al més fonamental del considerant anterior.
Sisè. En relació amb l’anterior, la conversió del contracte d’interinitat en un altre d’indefinit es va produir amb la no reincorporació d’S.B.B., i, per tant, no és procedent que a partir del 9 de març de 1995 se li comuniqui que no són necesaris els seus serveis. Així mateix, cal fer esment que la categoria professional d’S.B.B. era d’auxiliar sanitari, mentre que la de J.N.D. (en alguna substitució anterior) va ser d’auxiliar administratiu. En tingué també d’altres (recollides en diversos contractes que ha signat), la qual cosa sense suposar o demostrar frau en la contractació, revela almenys defectes o irregularitats, les quals J.N.D. no té el deure de suportar, ni encara menys han de servir per eludir el que imperativament disposa l’article quart, 2d), del Reial Decret 2.104/84.
En conseqüència de tot això, els àrbitres sotasignats dicten el següent
Laude arbitral
Únic. Que J.N.D. té caràcter i condició de treballador fix, amb contracte indefinit a l’HGM, per raó que el treballador S.B.B. no es va incorporar al seu lloc de treball en el moment en què ho havia de fer.