PAB 214/97
Laude arbitral dictat el 19 de juny de 1997 per Eduardo de Paz Fuertes, Marisol Morales de Cano, Rafael Martínez Romero i Lluís BorrÁs Agramunt, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa FM
Antecedents de fet
Primer. El dia 11 de juny de 1997, el comitè d’empresa d’FM va presentar davant del Tribunal Laboral de Catalunya, la convocatòria de vaga, registrada el mateix dia en la Delegació Territorial de Treball de Barcelona, en la qual sol·licitava l’actuació mediadora del Tribunal Laboral de Catalunya, expedient que va ser registrat amb el número PCB 206/97.
Segon. Els objectius i reivindicacions que motiven la convocatòria de vaga són:
«L’incompliment dels acords signats en data 8 de febrer de 1997 amb referència al pagament dels treballs tòxics, penosos i perillosos.
La modificació i incompliment dels acords de data 22 de juliol de 1996 sobre el calendari laboral.
L’actitud intransigent que adopta l’empresa, la qual no dóna respostes ni solucions serioses».
Tercer. Degudament citades les parts es va intentar la mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 19 de juny de 1997, que va concloure amb el resultat d’acord respecte a determinades reivindicacions objecte de l’expedient. Ambdues parts es van sotmetre al tràmit d’arbitratge, en relació amb altres conceptes, en els termes que es transcriuen a continuació:
– Ambdues parts sotmeten voluntàriament i expressament al tràmit d’arbitratge de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, que entén del present acte de conciliació i mediació, els temes següents:
a) Quantia del plus de distància i transport.
b) Quantia dels endarreriments del plus de distància i transport.
c) Quantia del plus per hora treballada en dissabtes i festius.
– L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge d’equitat.
– Amb la signatura d’aquesta acta de conciliació i mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es formalitza el conveni arbitral.
– Amb aquest acte de conciliació es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
– Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.
Fonaments jurídics
I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de funcionament del mateix Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.
II. La determinació de la quantia dels diversos conceptes que se sotmeten a l’arbitratge d’aquest Tribunal, pressuposa l’exercici del principi d’equitat en els seus termes més purs, ja que la quantificació d’aquests conceptes s’haurà de realitzar en funció de les lògiques aspiracions dels treballadors i de les possibilitats econòmiques reals de l’empresa, tant actuals com en previsió de futur.
III. Un cop exposada l’anterior premissa, aquest Tribunal entén que la quantia del plus de distància i transport haurà d’estar delimitada per les despeses que per aquest concepte han de sufragar els treballadors, entenent que aquestes s’originen únicament en els dies efectivament treballats, i considera que inclou la totalitat dels dies que comprèn el període de vacances durant el qual l’esmentat plus es pagarà d’acord amb la mitjana de cada treballador, per aquest concepte, durant els tres mesos anteriors.
IV. Tenint en compte l’acord adoptat per ambdues representacions a l’acta de sotmetiment al procediment d’arbitratge, respecte a la instauració del plus de distància i transport indicat, a partir de l’1 de gener de 1997, en la seva condició específica de pagament per dia efectiu de treball, és obvi que la fixació d’una quantitat en concepte d’endarreriments haurà de respondre a criteris de ponderació i racionalitat substancials al principi d’equitat que fonamentalment ha d’imperar, establint un punt d’equilibri que permeti conjugar les pretensions d’ambdues parts.
V. S’hauran d’adoptar criteris iguals per establir la quantia del plus específic per hora treballada en dissabtes i dies festius, en el benentès que en relació amb aquest concepte s’haurà de valorar primordialment l’especial dedicació dels treballadors a favor de l’activitat productiva de l’empresa, renunciant al gaudi de les festes setmanals en perjudici d’entranyables jornades en família, la qual cosa obliga a compensar aquesta tan especial dedicació.
Per tot això, es dicta el següent
Laude arbitral
Primer. La quantia del plus de distància i transport queda establerta en 200 pessetes per dia efectivament treballat, i que s’haurà de pagar, igualment, durant els dies compresos en el període de vacances, en proporció a la mitjana assolida per cada treballador, pel concepte indicat, en els tres mesos anteriors.
Segon. L’import dels endarreriments corresponents al plus de distància i transport des de la data de la seva instauració, es fixa en 10.000 pessetes per treballador.
Tercer. El plus especial pagable en dissabtes i dies festius queda establert en 600 pessetes per hora treballada.
El present laude té efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent i únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.