Laude arbitral dictat el 20 de juliol de 1998 per Eduardo de Paz Fuertes, Marisol Morales de Cano, Enriqueta Delgado Bastia i Rafael Martínez Romero, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa ATSA
Antecedents de fet
Primer. El dia 9 de juliol de 1998, el comitè d’empresa d’ATSA va presentar l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número PCB 194/98.
Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
«Després de fer fixos, el passat dia 15 de novembre de 1997 un grup de treballadors que en el seu contracte per una obra o servei determinat tenien un horari habitual diferent al del conveni, entenem que des del moment de formalitzar el contracte fix, han de tenir el mateix horari que tots els treballadors fixos; si no és així entenem que es produeix una discriminació amb ells.
Es pretén: “Que tinguin assignats el mateix horari que indica el conveni i també el pagament dels torns que correspon segons conveni”».
Tercer. Degudament citades les dues parts es va intentar la conciliació davant del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 15 de juliol de 1998, sense que s’arribés a un acostament entre els posicionaments discrepants de les representacions respectives.
Quart. En conseqüència, el Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, en compliment del que estableix l’article 10.9 del Reglament de funcionament del mateix Tribunal, va oferir a ambdues representacions la possibilitat de sotmetre’s al tràmit d’arbitratge previst en el capítol 4 del mateix Reglament, on constaten les parts, expressament, la voluntat de sotmetre’s al tràmit indicat.
Cinquè. A tals efectes es va adoptar l’acord entre ambdues representacions de sotmetre’s a l’arbitratge del mateix Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, que havia intervingut en el tràmit previ de conciliació i mediació, i es va aixecar l’acta corresponent, el dia 15 de juliol de 1998, en la qual consta l’acord a què es va arribar, pel que fa a aquest aspecte, que literalment diu el següent:
«1r) Ambdues parts se sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a efectes del qual nomenen, per unanimitat, la mateixa Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que entén del procediment de conciliació i mediació.
2n) La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
«Determinar si les condicions laborals dels 28 treballadors afectats pel present conflicte, han de ser idèntiques en matèria d’horari i cobrament del plus per torns, respecte de la resta dels treballadors fixos de la plantilla, després del nou contracte subscrit amb l’empresa i, en cas afirmatiu, els seus efectes econòmics i la forma de pagament».
3r) L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
4t) Amb la signatura d’aquesta acta de conciliació i mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es formalitza el conveni arbitral.
5è) Amb aquest acte de conciliació es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6è) Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.»
Sisè. Un cop fet el tràmit d’audiència, mitjançant les intervencions produïdes durant la celebració del procediment de conciliació i mediació, es van poder constatar els fets següents:
1. L’empresa ATSA va contractar 28 treballadors per a la realització d’una obra o servei determinats, i amb aquesta finalitat, va subscriure-hi contractes específics de durada (obra o servei determinats) a l’empara del Reial Decret 2546/1994 de 29 de desembre.
2. L’horari de treball que es fixa en aquests contractes per als treballadors afectats és el de 14:30 h a 22:30 h.
3. A les clàusules addicionals dels contractes esmentats, hi figura la norma contractual següent: “L’horari habitual previst a l’apartat 2 del Contracte també es podrà fer de 06:30 h a 14:30 h i de 22:30 h a 06:30 h, d’acord amb el que correspongui en el conveni col·lectiu”.
4. Durant la negociació del conveni col·lectiu de l’empresa, avui vigent, es va adoptar l’acord següent: “Fer fix el personal actualment en contracte d’obra o servei determinats, sempre que s’adeqüin a valoracions objectives constatades”.
5. Com a resultat del que s’ha expressat, l’empresa va procedir a la conversió dels contractes de treball dels 28 treballadors esmentats en indefinits, a l’empara del Reial Decret Llei 8/97, de 16 de maig, per aplicació de la Llei 63/1997, de 26 de desembre de mesures urgents per a la millora del mercat de treball i foment de la contractació indefinida.
6. El conveni col·lectiu d’ATSA preveu en el títol V les normes convencionals pel que fa a la jornada d’aplicació a l’empresa i els horaris que han de regir en funció dels torns que per necessitat de la producció s’han de dur a terme en jornada de matí, tarda i nit.
7. L’article 51.3 del mateix conveni col·lectiu de l’empresa regula l’anomenat plus per torns, que s’aplica als treballadors mentre el seu règim de jornada estigui sotmès a torns, amb el condicionament següent:
«A ATSA el plus per torns, en la quantia establerta a l’annex VII, el percebrà solament el personal que es vegi obligat a treballar en un horari diferent del que habitualment tingui establert en conveni o en contracte habitual».
8. En conseqüència, a l’empresa de referència s’ha abonat fins ara l’esmentat plus per torns a aquells treballadors que fan la feina per torns, quan la seva jornada de treball és de tarda o nit, però no de matí, ja que es considera que l’horari de matí correspon al que realitzen habitualment els treballadors, al qual fa referència l’esmentat article 51.3 del comentat conveni col·lectiu de l’empresa.
9. L’exercici econòmic i pressupostari de l’empresa enclou des de l’1 d’abril al 31 de març dels corresponents anys als quals fa referència.
Fonaments de dret
I. La controvèrsia se centra en la delimitació dels horaris aplicables als 28 treballadors els contractes originals dels quals per servei o obra determinats van ser convertits en contractes per temps indefinit, a l’empara del que estableix la Llei 63/1997, de 26 de desembre, de mesures urgents per a la millora del mercat de treball i el foment de la contractació indefinida, i també en la viabilitat legal pel que fa al cobrament, per part dels treballadors esmentats, del plus per torns regulat a l’article 51.3 del conveni col·lectiu aplicable a l’empresa.
II. És evident que ambdues representacions mantenen punts de vista discrepants quant a la naturalesa dels nous contractes subscrits per l’empresa amb els treballadors reclamants, particularment en relació amb els drets i obligacions que en dimanen.
Així, la representació legal dels treballadors argumenta el seu posicionament en el fet que un cop convertits els contractes temporals en contractes indefinits, en virtut de les normes legals que emanen de l’esmentada Llei 63/1997, de 26 de desembre, els drets i obligacions corresponents als treballadors afectats han de ser idèntics als que incumbeixen a la resta de la plantilla de l’empresa, puix que el contrari significaria una discriminació en matèria de condicions laborals injustificada. Concretament, han de ser aplicats als 28 treballadors esmentats, els horaris que l’empresa apliqui amb caràcter general a tots els treballadors fixos de la plantilla, de conformitat amb el que estableix el títol V del conveni col·lectiu de l’empresa, que ha de prevaldre sobre les condicions particulars establertes individualment en cadascun dels contractes. Pel mateix raonament, haurien de cobrar el plus per torns que estableix el conveni col·lectiu de l’empresa, a l’article 51.3, sempre que es compleixin els condicionaments específics que s’estableixen en la pròpia norma pel que fa a això.
Per la seva banda, la representació de l’empresa argumenta el seu posicionament en el fet que pactades unes determinades condicions particulars, constatades al contracte per a cadascun dels 28 treballadors afectats, la conversió d’aquests contractes de caràcter temporal en altres de durada indefinida, representa una novació contractual que afecta exclusivament el terme de la seva durada, però no les condicions particulars estipulades en els contractes originals que s’han de mantenir i transferir en la seva totalitat als nous contractes indefinits, amb la conseqüència lògica que els treballadors esmentats hauran de mantenir els horaris que havien fet fins a la conversió dels seus contractes, com a condició específica voluntària i expressament pactada, sense que per aquest motiu puguin tenir accés al cobrament de l’anomenat plus per torns.
III. L’anàlisi d’ambdues argumentacions diferenciades, a redós de les també discrepants tesis mantingudes per l’empresa i treballadors, proporciona elements suficients i indiscutibles per arribar a una conclusió definitòria dels drets i obligacions que incumbeixen als 28 treballadors, objecte bàsic del present tràmit d’arbitratge.
És obvi que l’empresa, en virtut de les atribucions que les normes legals i convencionals li confereixen, pot subscriure contractes temporals amb determinats treballadors, per a treballs d’índole extraordinària o no habitual, respecte dels quals necessiti condicions de treball particulars, que no mantenen uniformitat amb les que s’apliquen a l’empresa amb caràcter general.
És cert, d’altra banda, que en els termes en què la Llei 63/1997, de 26 de desembre, regula la transformació dels contractes temporals en indefinits, sembla que se’n desprèn una continuïtat pel que fa a les condicions contractuals pactades, de les quals, únicament la que fa referència a la durada del contracte, conté una modificació evident i important, en transformar-se la temporalitat, primerament pactada, en durada il·limitada o indefinida del contracte.
Però l’excepcionalitat del treball pel qual s’han contractat 28 treballadors (obra o servei determinats), que permet la inclusió de clàusules també excepcionals, es transgredeix davant la conversió dels contractes temporals en altres de durada indefinida. En aquest punt, els 28 treballadors afectats, en perdre l’excepcionalitat laboral per a la qual van ser contractats, s’integren a la plantilla fixa de l’empresa i accedeixen automàticament als drets i obligacions que s’apliquen amb caràcter general als treballadors fixos de l’empresa, ja que qualsevol altra consideració pel que fa a això ens faria incórrer a situacions discriminadores inadmissibles des del punt de vista legal, doctrinal i de la jurisprudència.
D’altra banda, la Llei 63/1997, de 26 de desembre, en virtut de la qual s’han convertit els contractes temporals dels 28 treballadors abans esmentats en contractes de durada indefinida, estableix en la disposició addicional primera, apartat 3, el següent: “El contracte es concertarà per temps indefinit i es formalitzarà per escrit, en el model que s’estableixi. El règim jurídic del contracte i els drets i obligacions que se’n derivin es regiran, amb caràcter general, segons el que disposen la llei i els convenis col·lectius per als contractes per temps indefinit…”, menció contundent que no admet, pel caràcter de la norma, cap argumentació legal en contra.
IV. És evident, per tant, que els 28 treballadors citats han de mantenir respecte de la resta de la plantilla, unes condicions d’igualtat, específicament pel que fa als conceptes de jornada, torns i plus per torns, únic objecte del present tràmit arbitral, si bé, per les circumstàncies que han quedat reflectides en el capítol d’antecedents de fet, com a conseqüència del tràmit d’audiència celebrat entre ambdues representacions, és procedent realitzar les consideracions següents:
1. Els horaris dels torns de matí, tarda i nit que s’han aplicat fins ara a l’empresa, amb caràcter general, haurien de ser els que operessin, en la mateixa forma, pel que fa als 28 treballadors afectats.
2. Tanmateix, cal tenir en compte que aquests treballadors van ser contractats, específicament, per desenvolupar la seva tasca en el torn de tarda, durant el temps de durada del contracte de treball subscrit per obra o servei determinat concret.
3. El règim d’igualtat de condicions laborals que es propugna entre els 28 treballadors esmentats i la resta de treballadors fixos de l’empresa, obliga a considerar que els treballadors haurien de percebre el plus per torns sempre que es compleixin les condicions que el conveni col·lectiu assenyala pel que fa a això, és a dir, quan per necessitats de la producció, els treballadors citats hagin de treballar de tarda o de nit, en lloc del torn habitual que regula el conveni col·lectiu.
V. Finalment, i en consideració als arguments exposats per la representació dels treballadors pel que fa als efectes econòmics derivats de les condicions contractuals que s’havien previst fins ara amb el personal contractat per al torn específic de tarda mentre durés l’obra o servei determinat, aquest Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, estima més apropiat que el cobrament de l’anomenat plus per torns s’hauria de percebre, per part de qualsevol dels 28 treballadors esmentats, per la realització de la seva feina en el torn de matí o nit. No obstant això, estimem més equitatiu que els retards es reportin coincidint amb l’exercici pressupostari de l’empresa, és a dir, a partir de l’1 d’abril de 1998 fins al moment en què desapareix la singularitat de l’horari específic per al qual van ser contractats al seu dia.
Aquests retards han de fer-se efectius conjuntament amb la nòmina corresponent al mes de setembre de 1998, pagadora durant el proper mes d’octubre del mateix any.
En conseqüència amb el que s’ha consignat, aquest Tribunal Laboral de Catalunya Delegació de Barcelona dicta el següent
Laude arbitral
Primer. Els horaris dels respectius torns de matí, tarda i nit dels 28 treballadors els contractes temporals dels quals han estat convertits en contractes de durada indefinida, a l’empara de la Llei 63/1997, de 26 de desembre, haurien de ser idèntics, quant a l’hora d’inici i la de finalització, que els de la resta de treballadors fixos de l’empresa.
Segon. Els 28 treballadors afectats per aquest tràmit d’arbitratge podran continuar fent l’horari de matí, tarda i nit.
Tercer. Quan per necessitats de la producció els 28 treballadors esmentats hagin de desenvolupar la seva feina en torns que no siguin el de matí, és a dir en torn de tarda o nit, hauran de percebre l’anomenat plus per torns en la quantia establerta pel conveni col·lectiu de l’empresa, amb caràcter 1 de juliol de 1998.
Quart. Durant el període comprès entre l’1 d’abril i el 30 de juny de 1998, els 28 treballadors esmentats cobraran aquest plus per torns quan hagin fet un torn diferent del que s’estableix en el contracte per obra i servei determinats, és a dir de tarda o de nit.
Cinquè. Els retards que aquesta circumstància hagi pogut produir s’hauran d’abonar conjuntament amb la nòmina corresponent al mes de setembre de 1998, pagadora durant el mes d’octubre del mateix any.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.