PAB 192/96
Laude arbitral dictat el 25 de setembre de 1996 per José Julián Tovillas Zorzano, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa BMHSA
Antecedents de fet
Primer. El dia 25 de juliol i davant del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona i en la mediació promoguda per A.D.M., en representació dels treballadors de l’empresa BMHSA; amb el número 192/96 va tenir lloc el conveni arbitral d’una part per M.B.S., J.F.L., i J.P.G., membres del comitè de l’empresa en representació dels treballadors afectats (82) d’un total de 98 que componen la plantilla, i per aquesta part, J.M.C.V. en qualitat d’apoderat, segons el poder atorgat pel notari de Granollers, A.D.P.B.
Segon. El tema sotmès a arbitratge, segons consta en el conveni arbitral, és el següent:
«Determinar si el concepte “antiguitat” ha de formar part de la retribució corresponent a les gratificacions extraordinàries».
Tercer. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
Quart. D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya, ambdues parts designen l’àrbitre de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, José Julián Tovillas Zorzano, com a únic.
Cinquè. L’acceptació de l’àrbitre va tenir lloc el dia 30 de juliol de 1996.
Sisè. L’àrbitre va citar ambdues parts per al dia 2 de setembre de 1996, per realitzar el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament, moment en què els va sol·licitar uns documents, tornant-los a reunir el dia 19 del mateix mes i any, i hi va fer constar el següent:
1. Amb la celebració de les reunions esmentades es va donar per fet el tràmit d’audiència.
2. Ambdues parts precisen, de comú acord, l’objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten de manera expressa i voluntària, que es concreta de la forma següent:
«Determinar si el concepte “antiguitat” ha de formar part de la retribució corresponent a les gratificacions extraordinàries».
Fonaments jurídics
I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del mateix Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral, i per derivació ho és l’àrbitre que subscriu aquest laude en ser membre de la llista que ell ha aprovat.
II. No havent-hi submissió expressa de les 2 representacions, en matèria d’efectes retroactius del laude, caldrà, en cas que s’hi reconeguin drets a favor dels treballadors, que aquests retrotreguin els efectes a la data de presentació de la sol·licitud del tràmit de conciliació i mediació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, que és la de 8 de juliol de 1996.
III. Partint del fet que a l’empresa s’aplica el Conveni de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, resulta que en la retribució de les gratificacions extraordinàries no s’ha d’incloure el concepte de l’“antiguitat”.
De les dades de què ha disposat per emetre el dictamen, es dedueix que ni en l’acord al qual van arribar el dia 9 de febrer de 1989 ni en el del dia 9 de juny de 1995 es va estipular que en l’abonament de les pagues extraordinàries s’inclogués el concepte de l’antiguitat. Ja que mentre que en el primer s’expressa la voluntat de millorar percentualment la paga extra, en el segon el que s’afirma és que en la retribució de les pagues extres s’inclouran uns “increments”, cosa que succeiria en la paga de Nadal de 1995.
Però aquests “increments” no es corresponen exactament amb el concepte d’”antiguitat”, que mai es va arribar a pagar en les pagues extraordinàries, ja que en aquestes sempre es van incloure els conceptes de salari base i plus, per l’import real per a cadascun dels treballadors i no per les quanties del salari segons el conveni vigent a cada moment. Tenint en compte que ambdós conceptes no coincideixen exactament amb els valors del conveni del sector, sinó que han millorat mitjançant pactes successius de l’empresa, amb increments superiors als d’aquest.
IV. En aquest expedient s’han complert tots el requisits processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos en els articles 11 i 12, referits al procediment arbitral.
Per tot això, es dicta el següent
Laude arbitral
En l’abonament de les pagues extraordinàries, l’empresa no hi ha d’incloure el concepte d’”antiguitat”.
En no produir-se efectes econòmics d’aquesta decisió, no es farà cap pronunciament sobre la seva possible retroactivitat.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre l’aclariment d’algun dels seus punts.