Laude arbitral dictat el 24 de novembre de 1993 per Enriqueta Delgado Bastia, Miguel Ángel Martínez del Castillo, José Luis Salido Banús i Eduard de Paz Fuertes, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte col·lectiu a l’empresa IGPSA
Antecedents de fet
Primer. Amb data 8 de novembre de 1993 es presenta en aquest Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit introductori de la comissió paritària del conveni col·lectiu de l’empresa IGPSA, en què se sol·liciten els tràmits de conciliació i mediació en el conflicte col·lectiu sorgit a l’empresa IGPSA.
Segon. El dia 22 de novembre de 1993, després de diversos ajornaments sol·licitats per les parts, té lloc el corresponent acte de conciliació, en el transcurs del qual es constata la impossibilitat d’assolir un acord, donat compte de les diferències existents entre ambdós posicionaments.
Tercer. Davant de la situació descrita en l’apartat anterior, el Tribunal Laboral de Catalunya ofereix la possibilitat de submissió d’ambdues representacions al tràmit d’arbitratge, que és acceptada expressament per l’empresa i els treballadors, tot sotmetent-se ambdós a la resolució arbitral del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, que ha entès el tràmit de conciliació i de mediació. Aquest arbitratge tindrà la condició d’arbitratge de dret.
Quart. Realitzat en el mateix acte el tràmit d’audiència, ambdues parts formulen una relació exhaustiva dels temes objecte de la controvèrsia sobre els que haurà de tractar el laude arbitral i que es concreta en els termes següents:
I. Càlcul i forma de l’abonament del complement en cas de baixa per incapacitat laboral transitòria (ILT) i en tots els supòsits previstos en l’article 39 del conveni col·lectiu vigent.
II. Càlcul i forma de pagament dels plusos següents:
— Plus de torn especial.
— Plus de pausa.
— Plus de nocturnitat.
III. Càlcul i forma d’abonament de les hores extraordinàries.
IV. Càlcul i forma de pagament de les vacances.
V. Càlcul i forma de pagament del plus de porteria.
VI. Càlcul i forma de pagament del plus de torn especial fora de la jornada normal de treball.
Cinquè. Ambdues parts aporten documentació en què es reflecteix el posicionament de cadascuna de les representacions pel que fa als temes objecte de la controvèrsia, així com certificació de l’acord adoptat per empresa i treballadors, segons el qual es fixen efectes retroactius en relació amb els temes sotmesos a l’arbitratge d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, que abastaran des de l’1 de juny de 1992 fins al 31 d’octubre de 1993.
Fonaments de dret
1. L’article 39 del conveni col·lectiu de l’empresa regula el complement voluntari que aquesta hauria d’abonar en cas d’ILT, establint que en aquestes situacions s’ha d’assolir el cent per cent del salari real en jornada normal. És evident que de la lletra de la norma convencional esmentada es desprèn clarament que en les esmentades eventualitats el complement pactat no ha d’estar integrat pel concepte d’hores extraordinàries, debatent exclusivament el caràcter que cal donar al terme «salari real».
La jurisprudència i la doctrina són prou clarificadores respecte a aquest punt en fixar que el concepte «salari real» ha d’estar integrat pel total de percepcions retributives que el treballador rep per tots els conceptes en jornada efectiva de treball.
Amb més motiu, el Decret 2.380/1973, de 17 d’agost, sobre ordenació del salari, estableix que tindran la consideració legal de salari les percepcions econòmiques dels treballadors per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè, i que s’afegeixen al salari pròpiament dit els complements salarials personals, de lloc de treball i de qualitat o quantitat de treball. Tots aquests antecedents legals obliguen a interpretar la clàusula convencional que ens ocupa en el sentit d’atribuir al complement voluntari en situació d’ILT la integració dels conceptes retributius que s’abonen als treballadors en jornada normal de treball, si bé limitant-los a aquells que el treballador rebi habitualment o hagués rebut en cas d’estar treballant durant els dies de baixa per ILT.
2. La controvèrsia respecte a la fórmula de càlcul dels plusos de nocturnitat, com també la retribució per hores extraordinàries, té el seu origen en els posicionaments divergents de les respectives representacions d’empresa i de treballadors en referència al nombre total d’hores que caldrà preveure per determinar el salari hora sobre el qual s’han d’aplicar els recàrrecs corresponents, en cada cas.
En aquest aspecte convé determinar que ambdues posicions semblen irreconciliables, per tal com mentre la representació empresarial addueix la lògica pressumpció que el total d’hores fixades en el conveni com a màxim legal anual és el còmput correcte als efectes esmentats, la interpretació dels treballadors pressuposa que han de comptabilitzar-se les hores efectivament treballades per cada treballador.
No obstant això, sembla més equitatiu, en funció del que estableix el conveni col·lectiu de l’empresa, així com la realitat de l’estructura de producció imperant en ella, establir una fórmula eclèctica en el sentit de computar com a hores treballades el total d’hores teòriques assignades a cada treballador, segons el calendari, en cada moment.
3. Una altra conceptuació té l’anomenat plus de pausa, a la regulació del qual, segons la justa documentació aportada per ambdues parts, es reconeix expressament que només serà abonat en jornada normal de treball; per això, un cop estimat l’error d’aplicació comès per l’empresa, detectat amb demora però amb prou entitat legal per intentar corregir el perjudici econòmic que li ocasiona, obliga a arbitrar la lògica mesura correctora que impliqui la seva aplicació segons el pactat en el seu moment.
La fórmula de càlcul de l’esmentat plus, no obstant això, serà similar a l’assenyalada abans per la resta de plusos, és a dir, computant, a efectes d’hores treballades, les hores teòriques assignades al treballador, segons el calendari.
4. La compareixença de les parts en els tràmits de conciliació, mediació i audiència permet assegurar que, respecte a l’abonament del període de vacances, el Jutjat de lo Social número 25 de Barcelona va dictar sentència aplicant una determinada tesi respecte al plus de nocturnitat i la seva pretesa integració en el càlcul del concepte abans esmentat, sentència que va ser recorreguda, en el seu moment, per la representació dels treballadors davant de l’Òrgan Jurisdiccional Superior.
Atès que la matèria concreta objecte de la controvèrsia està sub iudice, és evident que no és possible arbitrar cap solució, i que per tant les parts s’han d’ajustar a allò que determini el Tribunal que entén de la causa en segona instància.
5. L’article 36 del conveni col·lectiu d’empresa estableix i regula l’anomenat plus de porteria que, en la quantitat de 20.871 pessetes brutes mensuals, cal abonar al personal de porteria, plus que no apareix desglossat en els corresponents fulls de salari, raó per la que, malgrat les manifestacions de la representació empresarial en el sentit que aquest plus ha estat inclòs en els salaris tipus nivell corresponents als treballadors afectats, no justifica la inexistència del plus especial de porteria, oportunament desglossat, que garanteixi la seva percepció efectiva pels treballadors a qui correspongui.
6. Per últim, un cop acreditat l’acord assolit en el si de la comissió paritària del conveni col·lectiu de l’empresa, en el sentit d’aplicar els endarreriments que puguin correspondre per l’aplicació d’aquest laude arbitral, pel conjunt de conceptes que s’hi han analitzat i resolt, amb efectes retroactius a 1 de juliol de 1992 i amb efectivitat fins al 31 de d’octubre de 1993, cal preveure aquest acord en la part resolutiva del laude, que afectarà per igual als diferents conceptes relacionats en el cos d’aquesta resolució, incloses les diferències que s’aprecïin per la incorrecta aplicació de les normes d’abonament del plus de torn especial, per part de l’empresa, fora de la jornada normal de treball amb les compensacions que se’n puguin originar.
Laude arbitral
I. Complement d’ILT
El complement a abonar per l’empresa en les situacions d’ILT, previstes en l’article 39 del vigent conveni col·lectiu de l’empresa i amb els condicionaments expressats en el mateix article, abastarà el salari base, el complement d’antiguitat, el complement personal individual i els plusos de pausa, nocturnitat, porteria, torn especial i torn especial de manteniment que puguessin correspondre a cada afectat, en cas d’haver prestat servei actiu a l’empresa durant els dies de baixa per ILT.
II. Càlcul del plus de nocturnitat
El denominador de la fórmula aplicable per al càlcul del plus de nocturnitat estarà format pel nombre total d’hores teòriques segons el calendari assignat al treballador en cada moment.
III. Càlcul del plus de torn especial
El denominador de la fórmula aplicable per al càlcul del plus de torn especial estarà format pel nombre total d’hores teòriques segons el calendari assignat al treballador en cada moment.
IV. Càlcul del plus de pausa
El denominador de la fórmula aplicable per al càlcul del plus de pausa estarà format pel nombre total d’hores teòriques segons el calendari assignat al treballador en cada moment.
V. Càlcul de les hores extraordinàries
El denominador de la fórmula aplicable per al càlcul de les hores extraordinàries estarà format pel nombre total d’hores teòriques segons el calendari assignat al treballador en cada moment.
VI. Abonament del plus de pausa
L’abonament del plus de pausa es realitzarà exclusivament per dia efectiu de treball en jornada normal.
VII. Abonament del plus de torn especial
L’abonament del plus de torn especial es realitzarà exclusivament per dia efectiu de treball en jornada normal.
VIII. Retribució abonable en vacances
En relació amb la retribució abonable durant el període de vacances i, específicament en referència a l’abonament dels plusos de nocturnitat, pausa, porteria i torn especial de manteniment, caldrà ajustar-se a allò que determini el tribunal competent per entendre en el recurs plantejat per la representació dels treballadors contra la sentència dictada pel Jutjat de lo Social número 25 de Barcelona, considerant que en cas de ser reconeguda per l’esmentat Tribunal la procedència o no de la inclusió del plus de nocturnitat en la paga retributiva de vacances, sense fer esment específic dels altres plusos relacionats, haurà d’entendre’s, per analogia, que allò que es determini en relació amb el plus de nocturnitat serà aplicable igualment a la resta de plusos.
Pel que fa al plus de torn especial, no haurà d’integrar la retribució de vacances per tal com en els pactes individualitzats d’empresa per regular l’esmentat plus es concreta específicament que no ha de computar-se per a l’abonament de la paga de vacances.
IX. Plus de porteria
L’empresa haurà d’abonar sobre el salari corresponent que estan rebent en l’actualitat els treballadors assignats a la porteria el plus específic regulat en l’article 36 del conveni d’empresa vigent, és a dir, 20.871 pessetes brutes mensuals per 12 mensualitats.
X. Endarreriments
Segons l’establert en la reunió de la comissió paritària del vigent conveni col·lectiu d’empresa, els endarreriments corresponents a la regulació dels diferents conceptes retributius compresos en aquesta resolució arbitral, es calcularan amb efectes retroactius a primer de juliol de 1992 i fins al 31 d’octubre de 1993, computant globalment en una única quantitat per treballador, en què es preveuran les compensacions que puguessin afectar-lo com a resultat de l’aplicació de la referent a cadascun dels conceptes compresos en la resolució. Aquest pagament es farà en una sola vegada, juntament amb la nòmina corresponent al mes de novembre de 1993 i per l’únic concepte especificat en nòmina de «Endarreriments resolució Tribunal Laboral de Catalunya», que anirà acompanyada d’un full individualitzat per a cada treballador on s’hi desglossaran els conceptes.
Aquesta és la resolució arbitral d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, els components del qual, per unanimitat, acorden i signen en prova de conformitat, havent les parts de sotmetre’s al seu contingut, que té caràcter vinculant.