Laude arbitral dictat el 19 de novembre de 1993 per Domingo Palacios Jiménez, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa MYCSA
Antecedents
Primer. Se sotmeten a arbitratge les divergències interpretatives existents respecte a l’aplicació de l’apartat tercer de l’annex d’acord de regulació d’ocupació, annex del 21 de gener de 1993, per tal de determinar quin és el límit màxim indemnitzatori que regula l’esmentat apartat; aquest annex ha estat incorporat a l’expedient que es tramita.
Comunicat a aquest àrbitre l’acord arbitral adoptat pels interessats, és acceptat per mi quant al seu contingut i quant a la modalitat de l’arbitratge d’equitat.
El passat dia 28 d’octubre es va intentar en una reunió amb les parts als locals del Tribunal Laboral de Catalunya, assolir un acord sobre la matèria objecte del laude, sense que això hagi estat possible. Tant el comitè d’empresa com la representació de la direcció també van exposar, durant el transcurs de l’intent de mediació, els diversos arguments i raons en suport de cadascuna de les postures respectives, arguments i raons que són conegudes i ponderades per aquest àrbitre.
Segon. El text a interpretar, que es remet a l’arbitratge, es recull en l’apartat tercer de l’annex d’acord de regulació d’ocupació del 21 de gener de 1993, i diu el següent:
«Tercero. En relación con el personal de MYCSA, los trabajadores T.M.C., S.A. y M., la empresa abonará una indemnización de 32 días de salario por año de antigüedad (que incluirá los dos tercios de indemnización del acuerdo tripartito más 5 días complementarios) en las condiciones de fraccionamiento estipuladas y con el tope máximo de dos anualidades y 10.000.000 de pesetas, salvo en aquellos casos en que el trabajador afectado pueda tener derecho al tercio de la Administración en los términos recogidos en el pacto 2º.
El acuerdo tripartito que se menciona en el texto anterior y en cuanto a la materia indemnizatoria aquí debatida fue desarrollado en el párrafo primero del artículo 12 del Convenio colectivo interprovincial para la reestructuración del sector de agentes y comisionistas de aduanas, que textualmente dice:
Artículo 12. Indemnizaciones
Los trabajadores afectados por la rescisión de contratos, tramitada conforme a lo dispuesto en el artículo anterior, tendrán derecho a percibir de su empresa una indemnización cuyo importe bruto se fija en los dos tercios de la cantidad resultante de aplicar el siguiente módulo: 40 días de salario por cada año de antigüedad reconocido en la empresa, con un tope de 24 mensualidades y un máximo cuantitativo individual de 10.000.000 de pesetas».
Aspectes de dret
Primer. La representació dels treballdors interpreta, atès el tenor del regulat en l’annex, que el càlcul de la indemnització haurà de fer-se de la següent manera: els 32 dies seran multiplicats pels anys d’antiguitat de l’afectat i el resultat es multiplicarà pel salari.
D’altra banda, la representació de l’empresa estima que la fórmula de càlcul ha de ser la següent:
a) Els dos terços de 730 dies (màxim de dues anualitats) són 486 dies; així, els 27 dies s’han de multiplicar pels anys d’antiguitat de l’afectat i el resultat pel salari.
b) Cal afegir a aquesta primera quantitat el resultat del següent càlcul: 5 dies complementaris, multiplicat pels anys d’antiguitat i el seu resultat pel salari.
Segon. L’article 3 del Codi civil estableix que «las normas se interpretan según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas». Aquests són els criteris de la interpretació literal, sistemàtica, històrica i d’actualització. Tot això en relació amb els articles 1.281 i següents del Codi civil, en especial amb el 1.282 del mateix text legal en exposar que per jutjar la intenció dels contractants, caldrà atenir-se principalment als actes d’aquests coetanis i posteriors al contracte.
Tercer. Aplicats els criteris d’interpretació dels contractes, cal afirmar que ha de prosperar la interpretació avalada per la direcció de l’empresa, i cal que sigui així per tal com allò pactat en més, en l’annex d’acord de regulació d’ocupació, ha de ser considerat com una millora del ja establert en el Conveni interprovincial, la qual cosa comporta que cada partida es quantifiqui independentment una de l’altra; aquesta mateixa orientació també ha estat seguida pels acords de Madrid i Barcelona d’altres empreses pròximes al grup.
Els 5 dies afegits en l’annex a l’acord constitueixen una millora indemnitzatòria respecte d’allò assenyalat en el Conveni interprovincial com a sistema indemnitzatori general, la qual cosa exigeix que el previst per les parts en el Conveni interprovincial es calcula per la seva part i se’n afegeix la millora de l’annex, quantificada segons els seus elements de càlcul.
Per tot el que s’exposa, i segons el meu lleial saber i entendre arbitrant en dret, dicto el següent
Laude arbitral
Per a la determinació de la indemnització total es calcularan independentment les dues partides que la formen i la suma d’ambdues constituirà la indemnització per a cada treballador; aquestes dues partides són les següents:
Primera. Els 27 dies aproximadament (dos terços de 40 dies) es multipliquen pel nombre d’anys d’antiguitat i pel salari de l’afectat; es preveurà que no es poden sobrepassar, com a dies totals, els 486 que són aproximadament els dos terços de 730 dies, que a la vegada són els dies de les dues anualitats límit. Caldrà que els càlculs es facin amb les fraccions que s’escaigui.
Segona. Els 5 dies complementaris per cada any d’antiguitat es multipliquen pel nombre d’anys d’antiguitat i pel salari.