PAB 127/99

PAB 127/99

DICTAT PER JOSÉ ANTONIO GÓMEZ CID, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA SG AMB DOMICILI A BARCELONA, EL DIA 7 DE MAIG DE MIL NOU-CENTS NORANTA NOU.

FETS

PRIMER.- Amb data 15 d’abril de 1999, la direcció de l’empresa de referència i la legal representació dels treballadors, d’acord amb l’article 3.3 de l’Acord Interprofessional de Catalunya i l’article 11.1 del seu Reglament, manifesten la seva voluntat de sotmetre a arbitratge del Cos d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, la controvèrsia que exposen.

SEGON.- En aquella mateixa data les parts nomenen per unanimitat a José Antonio Gómez Cid, com a àrbitre de la qüestió sotmesa a arbitratge, qui accepta l’encàrrec.:

TERCER.- La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:

“De conformitat amb allò que estableix el Conveni Col·lectiu de l’empresa i el Conveni Col·lectiu general de l’Àmbit Nacional per al Sector de les Empreses C i P d’AV i les clàusules dels contractes de treball subscrites sobre això, determinar les retribucions que han de percebre els treballadors contractats a temps parcial”.

QUART.- Les dues parts aporten, en la referida compareixença de 15 d’abril de 1999, escrits amb les següents al·legacions:

Representació de l’empresa:

– Salari diari:

30 dies naturals, són 22 dies laborables i 8 descansos.
És a dir, el salari diari resulta de dividir el salari base mensual de 132.730,- pessetes entre 22 dies, per tant 6.033,- pessetes

– Un taquiller que treballi dissabtes i diumenges, amb una jornada equivalent al 40% de la jornada completa, tindrà dret a la següent retribució proporcional:

Salari base diari: 6.033,- pessetes
Salari base setmanal: 12.066,- pessetes (40% de 30.166,- ptes.)
Plus d’assistència (dos dies): 592,- pessetes (40% d’1.480,- ptes.)
Diumenge: 1.387,60 pessetes (40% de 3.469,- ptes.)
Festiu: 6.129,20 o 4.562,40 pessetes (40% de 15.323,- o 1.406,- pessetes, respectivament, segons pertanyin a SABA o SABA GEST.)

* S’adjunten còpies de les sentències de l’AN, 26-1-90 i 7.5.96; TCT, 24.4.87; TSJ Madrid, 28.6.94; TSJ Andalusia, 3.4.91; TSJ Castella i Lleó, 3.6.97.

Representació dels treballadors:

– El número de dies a treballar a temps complet és 20 per mes, segons resulta de restar als 365 dies de l’any, trenta de vacances, 96 dissabtes i diumenges, 14 festes anuals i els 5 dies de l’article 18 del conveni, el que suposa 220 dies realitzats en 11 mesos, i per tant, 20 dies per mes. El percentatge del treball a temps parcial seria del 40% per 8 dies treballats, del 45% per 9 dies treballats, i del 50% per 10 dies.

– L’antiguitat retribueix el temps de vinculació i no procedeix la seva disminució per al temps parcial.

– No es desprèn de l’article 26 del conveni la reducció dels conceptes festiu i diumenge treballats.

– El concepte festiu no treballat -article 26 conveni- es merita per la coincidència amb el dia de descans, llevat del descans compensatori.

– Un taquiller que treballi dissabtes i diumenges tindrà dret a la següent retribució proporcional:

Salari base mensual: 53.092,- ptes. (40% de 132.730,- ptes.)
Diumenge treballat: 3.469,- ptes. (100%)
Festiu treballat: 15.323,- ptes. (100%)

CINQUÈ.- L’arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.

SISÈ.- En data 30 d’abril de 1999, l’àrbitre designat sol·licita una ampliació dels terminis previstos en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

SETÈ.- Les parts van concedir l’esmentada ampliació de termini mitjançant ambdós escrits de dates 30 d’abril i 4 de maig de 1999.

FONAMENTS DE DRET

I.- La competència per dictar aquest Laude Arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya, ve determinada per l’establert en l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal, i per l’acord adoptat per les parts en data 15 d’abril de 1999.

II.- La qüestió plantejada, de determinar les retribucions que han de percebre els treballadors contractats a temps parcial, requereix establir el salari base diari del treballador a temps complet, per a partir del mateix establir el salari corresponent al treballador a temps parcial. Per a la determinació de les retribucions interessades, s’han pres en consideració les especificacions que es contenen en el Conveni d’empresa, els contractes de treball i fulles de salari que s’han facilitat, i han estat valorades les posicions de les parts.

III.- La determinació del salari base diari del treballador a temps complet ha estat plantejada com premissa per al càlcul de les retribucions dels treballadors a temps parcial, prenent en consideració la regla de la proporcionalitat acollida per la doctrina científica i jurisprudencial, i prevista a l’article 7 del Conveni núm. 175 de l’OIT, sobre la feina a temps parcial, i en l’Acord Marco sobre la feina a temps parcial, reproduït per la Directiva 97/81/CE (art. 4). Igualment, la recent sentència de la Sala del Social del Tribunal Suprem, de data 11 de maig de 1998, es pronuncia en el sentit d’entendre que “… les condicions pactades en conveni de naturalesa estricta salarial, deriven del submissió, lògic, al principi de proporcionalitat en funció de la jornada efectiva realitzada…”.

IV.- Coincidint amb el sistema escollit per les parts en els seus respectius escrits d’al·legacions per al càlcul de les retribucions dels treballadors a temps parcial, i tal com ve recollint en les mateixes fulles de salaris, es part de la determinació del salari base dia, als efectes de que es multipliquin pels dies efectivament treballats, i obtenir així el salari base mensual. A aquest efecte, ha de tenir-se en compte que també ha d’aplicar-se la regla de proporcionalitat al salari corresponent als descansos i festius retribuïts o computables com treball, en tant reben un tractament derivat del temps de treball. És a dir, procedeix la prorrata de la retribució dels descansos en el salari ordinari, “…especialment en els supòsits que els temps d’inactivitat derivats de la reducció de la jornada absorbeixin els temps de descans” (González Del Rei Rodríguez).

Pel que fa referència al màxim de cinc dies a l’any de permís que es preveuen en l’apartat d) de l’article 18 del Conveni, atès que el seu dret sols es genera per la concurrència efectiva de circumstàncies personals o urgents, no sent per tant de lliure disposició per part dels treballadors, han de rebre la mateixa consideració que la resta de permisos regulats a l’article 18 del Conveni. En conclusió, no procedeix la seva consideració a efectes de determinar el salari base dia.

D’acord amb l’anterior, el salari base dia ha d’obtenir-se a partir del següent càlcul:

30 dies/mes – 8 dissabtes i diumenges – 1’17 festes anuals = 20’83 dies/mes
Salari base mes/20’83 dies = salari base dia

V.- Pel que fa al complement salarial per antiguitat, la feina a temps parcial ha de suposar la proporcional reducció retributiva per aquest concepte, no per la minoració del temps de vinculació, sinó per la reducció aplicable al salari de càlcul, que sí ve afectat pel menor temps de prestació de serveis. Així, el còmput de l’antiguitat haurà d’efectuar-se considerant, com per als treballadors a temps complet, el temps transcorregut des del seu ingrés en l’empresa; abonant-se el complement salarial seguint la regla de la proporcionalitat, tal com ha estat exposat. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les canàries, de 15 de febrer de 1996, va estimar injustificada la pretensió d’exigir als treballadors a temps parcial un temps de prestació de serveis equivalent al dels treballadors a temps complet per generar el dret al corresponent complement i, al mateix temps, la meritació prorratejat de la seva quantia, és a dir, un tractament proporcional duplicat. També mantenia aquest criteri la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 26 de novembre de 1991, en un cas invocable per analogia, sobre el contracte d’aprenentatge.

VI.- El Plus Festiu treballat, previst a l’article 26 del Conveni, es merita quan un dels catorze dies festius anuals coincideix amb un dia de treball. El plus està previst, per tant, per supòsits independents de la modalitat contractual, i procedeix el seu abonament en la seva totalitat quan la festivitat coincideix amb un dia complet de treball. Sols correspondria l’aplicació de la regla de la proporcionalitat quan l’esmentat festiu es treballés per sota de la jornada diària completa.

El Plus festiu no treballat no procedeix abonar-ho als treballadors a temps parcial, atès que ja s’ha inclòs el seu abonament prorratejat en el càlcul prèviament efectuat del salari base dia.

VII.- Treballar en dissabtes i diumenges és consubstancial al contracte dels treballadors a temps parcial objecte d’anàlisi, i per tant, estrictament, no procedeix reconèixer per als mateixos, el Plus per Diumenge Treballat previst a l’article 26 del Conveni per als treballadors en la qual la jornada habitual no comprèn la prestació de serveis en diumenge. En sentit anàleg és pacífica la doctrina al tractar la improcedència del plus de nocturnitat per aquells treballadors contractats específicament per treballar en horari nocturn.

Qüestió diferent és la consideració que es deriva del fet que l’empresa vingui incloent l’esmentat concepte en els fulls de salari dels treballadors a temps parcial, i que el mateix és satisfet a la mateixa quantia que l’establerta per als treballadors a jornada completa. Es genera així una condició més beneficiosa, establerta voluntàriament per l’empresa, que s’incorpora al nexe del contracte, i que ha de ser respectada com dret adquirit en quant no s’alterin les circumstàncies actuals i la naturalesa dels contractes a temps parcial en vigor.

A la vista de l’exposat anteriorment, l’àrbitre sotasignat considera procedent dictar el següent

LAUDE

El salari base corresponent a cada mes per als treballadors a temps parcial, s’obtindrà de multiplicar el salari base dia (salari base mes dels treballadors a temps complet /20’83 dies), pels dies efectivament treballats.

El còmput del temps de vinculació, a efectes de l’antiguitat per als treballadors a temps parcial, haurà d’efectuar-se considerant els anys naturals transcorreguts des del seu ingrés en l’empresa, abonant-se el complement salarial seguint la regla de la proporcionalitat.

El Plus Festiu treballat procedeix abonar-ho en la seva totalitat als treballadors a temps parcial, quan un dia festiu coincideix amb un dia complet de treball.

No procedeix, en canvi, retribuir als treballadors a temps parcial amb el Plus festiu no treballat.

Procedeix el pagament del Plus per Diumenge Treballat als treballadors a temps parcial, com a condició més beneficiosa, que ha de ser respectada com dret adquirit en quant no s’alterin les circumstàncies actuals i la naturalesa dels contractes a temps parcial en vigor.

El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels punts d’aquell.

L’ÀRBITRE

José Antonio Gómez Cid

Barcelona, 7 de maig de 1999