PAB 109/95

PAB 109/95

Laude arbitral dictat el 2 de maig de 1995 per Eduardo de Paz Fuertes, José Luis Salido Banús, Enriqueta Delgado Bastia i Juan Manuel Tapia Rubio, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa NMISA

Antecedents de fet

Primer. El dia 4 d’abril de 1995, el secretari general de la Secció Sindical de CCOO i el secretari general de la Secció Sindical d’UGT de l’empresa NMISA van presentar l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número d’expedient PCB 93/95.

Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
«Que l’empresa s’avingui a reconèixer el dret dels treballadors del centre que l’empresa té a la Zona Franca a que els sigui aplicat el 100% MTM als treballadors directes i indirectes, segons els correspongui, a partir del 18 de juliol de 1994».

Tercer. Degudament citades les parts es va intentar mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 26 d’abril de 1995, que va concloure amb el resultat d’acord en els termes que es transcriuen a continuació:

Primer. Ambdues parts se sotmeten expressament al procediment d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, a efectes del qual designen per unanimitat el Tribunal, que entén del procediment de conciliació i mediació des de l’inici de l’expedient.

Segon. La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
«Determinar si el cobrament del plus directe o indirecte MTM ha d’abonar-se a tots els treballadors del centre de treball de ZF des del 18 de juliol de 1994, en haver-se avançat la implantació de l’activitat 100 MTM en una cadena de l’esmentat centre de treball en la data indicada, a efectes del que va determinar la secció 14a del conveni col·lectiu d’aplicació a l’empresa».

Tercer. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.

Quart. Amb aquest acte es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

Cinquè. Als efectes del que s’acorda, ambdues parts formalitzen amb aquest acte el corresponent conveni arbitral.

Sisè. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.

Fonaments jurídics

I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.

II. En aquest expedient es compleixen tots els requisits processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos en els articles 10 i següents, referits al procediment arbitral.

III. La qüestió sotmesa a l’arbitratge és la determinació de si el plus directe o indirecte MTM que es fixi en una línia o cadena de producció abans de l’1 de setembre de 1994, data establerta per a la implantació genèrica de l’esmentat plus, ha d’abonar-se,
des de la data del seu establiment, a tot el personal d’un centre de treball, als efectes del que disposa la secció 14a del conveni col·lectiu de l’empresa.

En aquest aspecte, és evident que la intencionalitat de les parts en establir el pacte de referència no pot ser l’extensió de l’abonament del plus referenciat a tot el personal del centre de treball, per la seva aplicació en data anterior a l’assenyalada, si la
implantació de l’activitat 100 MTM es realitzava no amb efectes a tot el centre de treball sinó únicament a una cadena o línia de producció, ja que de la lletra del conveni de referència es desprèn que per a que el pagament dels plusos referenciats pugui avançar-se a tot el personal d’un centre de treball caldria que l’aplicació de l’activitat 100 MTM també s’avancés no només en una línia de producció, sinó de forma generalitzada a tot un centre de treball.

Per tot això, es dicta el següent

Laude arbitral

El cobrament del plus directe o indirecte MTM no ha d’abonar-se a tots els treballadors del centre de treball de ZF, des del 18 de juliol de 1994, per tal com l’avançament en la implantació de l’activitat 100 MTM es va produir, exclusivament, en una cadena de producció i no en la totalitat del centre de treball.

Aquest laude, que ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la delegació corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya, que signen en prova de conformitat, té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut.

PAB 110/95

Laude arbitral dictat el 2 de maig de 1995 per Eduardo de Paz Fuertes, José Luis Salido Banús, Enriqueta Delgado Bastia i Juan Manuel Tapia Rubio, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa NMSA

Antecedents de fet

Primer. El dia 4 d’abril de 1995, el secretari general de la Secció Sindical de CCOO i el secretari general de la Secció Sindical d’UGT de l’empresa NMSA van presentar l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número d’expedient PCB 95/95.

Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:

«Que l’empresa s’avingui a reconèixer el dret dels treballadors del centre de treball que l’empresa té a ZF a que els sigui abonat el plus indirecte MTM als treballadors indirectes de manteniment general i auditories VES quan desenvolupin la seva tasca a la fàbrica».

Tercer. Degudament citades les parts es va intentar mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 26 d’abril de 1995, que va concloure amb el resultat d’acord en els termes que es transcriuen a continuació:

Primer. Ambdues parts se sotmeten expressament al procediment d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, a efectes del qual designen per unanimitat el Tribunal, que entén del procediment de conciliació i mediació des de l’inici de l’expedient.

Segon. La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
«Determinar si el plus indirecte MTM ha d’abonar-se als treballadors indirectes de manteniment general i al personal d’SQA, l’activitat dels quals està relacionada directament amb la planta productiva, a efectes del que determina la secció 14a de l’annex 1r, apartat b), del XII conveni col·lectiu de l’empresa».

Tercer. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.

Quart. Amb aquest acte es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

Cinquè. Als efectes del que s’acorda, ambdues parts formalitzen amb aquest acte el corresponent conveni arbitral.

Sisè. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.

Fonaments jurídics

I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de del propi Tribunal i a l’empara de
l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.

II. En aquest expedient es compleixen tots els requisits processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos en els articles 10 i següents, referits al procediment arbitral.

III. La secció 14a de l’annex 1r, apartat b) del XII conveni col·lectiu de l’empresa estableix, clarament, que el plus indirecte MTM afectarà als operaris classificats com a mà d’obra indirecta que estan adscrits a les fàbriques. Per això sembla equitatiu determinar que els treballadors de manteniment general i personal d’SQA, tots ells operaris de mà d’obra indirecta, la labor dels quals està directament relacionada amb la planta productiva, hauran de ser perceptors, a l’empara de la norma convencional al·ludida, del plus indirecte MTM en la quantitat que se’n estableix.

Per tot això, dictem el següent

Laude arbitral

És procedent que els treballadors indirectes de manteniment general i personal d’SQA, l’activitat dels quals està relacionada directament amb la planta productiva, rebin el plus indirecte MTM establert en la secció 14a, apartat b) del conveni col·lectiu aplicable a l’empresa.

Aquest laude, que ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la delegació corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya, que signen en prova de conformitat, té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut.