{"id":9911,"date":"2012-03-01T17:52:18","date_gmt":"2012-03-01T16:52:18","guid":{"rendered":"https:\/\/sserver1.local\/pab-562-11\/"},"modified":"2024-01-10T07:57:52","modified_gmt":"2024-01-10T06:57:52","slug":"pab-562-11","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/pab-562-11\/","title":{"rendered":"PAB 562\/11"},"content":{"rendered":"

LAUDE ARBITRAL<\/strong><\/p>\n

DICTAT PER L\u2019\u00c0RBITRE DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. JORDI GARC\u00cdA VI\u00d1A, EN L\u2019EXPEDIENT ARBITRAL PAB 562\/2011 \u2013ECSAU- EL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2011.<\/strong><\/p>\n

<\/h1>\n

ANTECEDENT<\/strong><\/p>\n

I.\u00a0\u00a0\u00a0 Les relacions laborals entre l\u2019Empresa \u201cECSAU\u201d i el seu personal es regeixen pel Conveni col\u00b7lectiu d\u2019Arts Gr\u00e0fiques pels anys 2007 a 2011 i el n\u00famero de treballadors total de la plantilla \u00e9s de 52 persones<\/p>\n

II.\u00a0\u00a0\u00a0 El dia 22 de juliol de 2010 van compar\u00e8ixer el Sr. APP, en representaci\u00f3 de l\u2019empresa i la Sra. ERJ, com a treballadora, davant del Tribunal Laboral de Catalunya, es van recon\u00e8ixer m\u00fatuament la representaci\u00f3 amb la qual actuaven i la seva capacitat d\u2019obligar-se i d\u2019acord amb el que estableix l\u2019article 3.3.b) de l\u2019Acord Interprofessional de Catalunya i els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal, van manifestar la seva voluntat expressa de sotmetre a l\u2019arbitratge del Cos d\u2019\u00c0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya la seva controv\u00e8rsia.<\/p>\n

III.\u00a0\u00a0\u00a0 Els fets que motiven la controv\u00e8rsia s\u00f3n els seg\u00fcents.<\/p>\n

IV.\u00a0\u00a0\u00a0 ERJ est\u00e0 contractada per l\u2019empresa ECSAU des del mes de setembre de 2000 i que des de l\u2019any 2007 s\u2019ha incorporat a l\u2019esquema de retribuci\u00f3 variable existent a l\u2019empresa.<\/p>\n

V.\u00a0\u00a0\u00a0 El dia 28 de gener de 2010 ambdues parts signen un document en el qu\u00e8, a mes de determinar l\u2019antiguitat, el salari que percep i les funcions que desenvolupa la treballadora, es recull la voluntat de la treballadora de \u201ccausar baixa de manera indemnitzada a l\u2019empresa en determinades condicions<\/em>\u201d, aix\u00ed com la voluntat de l\u2019empresa d\u2019admetre aquesta baixa tamb\u00e9 \u201cen determinades condicions<\/em>\u201d.<\/p>\n

VI.\u00a0\u00a0\u00a0 En els pactes es regula que l\u2019extinci\u00f3 del contracte es produir\u00e0 el 30 de setembre de 2010, excepte que la treballadora renunci en aquesta extinci\u00f3 abans del dia 1 de setembre de 2010. Durant aquest per\u00edode la treballadora haur\u00e0 de realitzar les tasques expressades al pacte segon d\u2019aquest document.<\/p>\n

VII.\u00a0\u00a0\u00a0 En el document es pacta que la treballadora rebr\u00e0 una quantitat bruta de 12.000 euros, que es pagar\u00e0 mensualment i que la seva percepci\u00f3 absorbeix la prima de l\u2019any 2009. Tamb\u00e9 es pacta que arribada l\u2019extinci\u00f3 del contracte, la treballadora rebr\u00e0 una quantitat en concepte d\u2019indemnitzaci\u00f3 calculada com si fos una retribuci\u00f3 variable, seguin el pacte tercer d\u2019aquest document. A m\u00e9s, es diu clarament que si la treballadora renuncia a l\u2019extinci\u00f3 del contracte perdr\u00e0 el dret a percebre aquesta quantitat en concepte d\u2019indemnitzaci\u00f3.<\/p>\n

VIII. En data 31 d\u2019agost de 2010, la treballadora lliura un document a l\u2019empresa en el que expressa la seva voluntat de renunciar a l\u2019extinci\u00f3 del contracte de treball.<\/p>\n

IX.\u00a0\u00a0\u00a0 En data 6 de setembre de 2010, l\u2019empresa lliura un document a la treballadora en la que comunica l\u2019acceptaci\u00f3 de la ren\u00fancia de l\u2019extinci\u00f3 del contracte de treball, reiterant la p\u00e8rdua del dret a percebre la quantitat establerta com a indemnitzaci\u00f3, se li comunica que la quantitat que l\u2019empresa li ha estat abonant durant els mesos de gener a setembre li queda consolidada, que durant l\u2019any 2010 els pagaments mensuals es faran sense increment de les pagues extraordin\u00e0ries i que per l\u2019any 2011 l\u2019increment es distribuir\u00e0 en 15 pagues.<\/p>\n

X.\u00a0\u00a0\u00a0 A partir d\u2019aquesta situaci\u00f3, l\u2019empresa ent\u00e9n que considerant el pacte espec\u00edfic pel 2010 i l\u2019increment salarial queda absorbit el variable que en els altres anys havia estat aplicant. No obstant, valorant el seu esfor\u00e7, decideix aplicar una retribuci\u00f3 variable a partir del dia 1 d\u2019octubre de 2010. En canvi, la treballadora ent\u00e9n que el pacte de continu\u00eftat no afecta la retribuci\u00f3 variable m\u00e9s enll\u00e0 del que pr\u00f2piament s\u2019hi esmenta en relaci\u00f3 a l\u2019any 2009.<\/p>\n

XI.\u00a0\u00a0\u00a0 En el conveni arbitral, a m\u00e9s d\u2019elegir la realitzaci\u00f3 d\u2019un arbitratge de dret i de nomenar-me com a \u00e0rbitre del conveni, concreten la q\u00fcesti\u00f3 a dirimir en el seg\u00fcent redactat:<\/p>\n

\u201cL\u2019empresa t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de mantenir el mateix sistema que els anys 2007 i 2008 per calcular la retribuci\u00f3 variable de la treballadora, o pot aplicar un canvi de criteri com ja es va fer amb la retribuci\u00f3 variable de l\u2019any 2009?<\/em>\u201d<\/p>\n

XII.\u00a0\u00a0\u00a0 Havent acceptat el c\u00e0rrec d\u2019\u00e0rbitre, el dia 25 de juliol de 2010 van ser convocades les parts en tr\u00e0mit d\u2019audi\u00e8ncia, van concretar les seves posicions en els termes que consten en l\u2019acta de la reuni\u00f3 conjunta mantinguda, aportant els documents i al\u00b7legacions que van considerar oportuns en suport de les seves respectives pretensions.<\/p>\n

FONAMENTS JUR\u00cdDICS<\/strong><\/p>\n

PRIMER.- LA QUANTITAT OBJECTE DE LA CONTROV\u00c8RSIA \u00c9S SALARI<\/p>\n

D’acord amb l’art. 26.1 de l’Estatut dels Treballadors, es considerar\u00e0 salari la totalitat de les percepcions econ\u00f2miques dels treballadors, en diners o en esp\u00e8cie, per la prestaci\u00f3 professional dels serveis laborals per compte ali\u00e8, ja retribueixin el treball efectiu qualsevol que sigui la forma de remuneraci\u00f3, o els per\u00edodes de descans computables com de treball. En cap cas el salari en esp\u00e8cie podr\u00e0 superar el 30 per 100 de les percepcions salarials del treballador.<\/p>\n

De la lectura d’aquest precepte es poden extreure les seg\u00fcents conclusions:<\/p>\n

En primer lloc, existeix una presumpci\u00f3 iuris tantum<\/em> que qualsevol tipus de quantitat que el treballador percep, quan tingui algun tipus de relaci\u00f3 amb la prestaci\u00f3 de serveis que presta, \u00e9s salari.<\/p>\n

At\u00e8s que \u00e9s un contracte bilateral, sinal\u00b7lagm\u00e0tic i especialment oner\u00f3s per a cadascuna d’ambdues parts, es no suposa que all\u00f2 que es rep es faci sense contraprestaci\u00f3 alguna, doncs els donatius no es presumeixen. Per aix\u00f2, a l’hora d’excloure alguna partida percebuda del concepte de salari caldr\u00e0 veure si pot incloure’s dins del concepte de les percepcions extra salarials, que no s\u00f3n salaris perqu\u00e8 no tenen com finalitat la de retribuir les prestacions professionals dels serveis prestats per compte ali\u00e8. L’empresari fa seus els serveis o fruits del treballador, per\u00f2 en canvi d’ells assegura un salari. O el que \u00e9s el mateix, s’ha d’operar amb dos principis contraris, doncs l’Estatut dels Treballadors parteix d’una interpretaci\u00f3 extensiva del que s\u00f3n les partides salarials i, per contra, d’una interpretaci\u00f3 restrictiva de les denominades extrasalarials.<\/p>\n

En principi, segons el Tribunal Suprem, la normativa estableix en aquest punt una presumpci\u00f3 que admet prova en contrari, que tot el que rep el treballador de l’empresa \u00e9s degut, en principi, al concepte de salari, despla\u00e7ant-se la c\u00e0rrega de la prova cap a aquell que afirmi que un concepte retributiu \u00e9s extrasalarial (STS 25 d’octubre de 1988). En tot cas, cal atendre a la realitat salarial i no a la qualificaci\u00f3 de les parts (STS<\/a> 2 de novembre de 1989).<\/p>\n

De qualsevol manera, dins d’aquesta refer\u00e8ncia a la totalitat de les percepcions caldr\u00e0 analitzar, si escau, partida per partida, doncs hi ha partides que han de ser tingudes en compte o no; per exemple, a efecte de cotitzaci\u00f3 a la seguretat social (STS<\/a> 17 de novembre de 2004), per al c\u00e0lcul de la base de renda en l’Impost de la Renda de les Persones F\u00edsiques, perqu\u00e8 s’inclogui en la base de c\u00e0lcul de la indemnitzaci\u00f3 per extinci\u00f3 del contracte de treball (STS<\/a> 24 de setembre de 2004) o per al pagament de les vacances (STS<\/a> 15 de mar\u00e7 de 2005).<\/p>\n

En segon lloc, es donen tot un seguit de situacions que s\u00f3n retribu\u00efdes, sense ser per\u00edodes de treball pr\u00f2piament dit, com per exemple, el temps de formaci\u00f3 (STS<\/a> 24 de maig de 2005) o la compensaci\u00f3 en met\u00e0l\u00b7lic de les vacances no gaudides (STS<\/a> 23 de desembre de 2004).<\/p>\n

En tercer lloc, les percepcions econ\u00f2miques tant poden retribuir treball efectiu, com per\u00edodes de descans computables com de treball. No obstant aix\u00f2, cal tenir en compte que el Tribunal Suprem ent\u00e9n que la retribuci\u00f3 del temps de treball i el temps de descans no fa falta que siguin del mateix valor (STS<\/a> 20 de maig de 1992).<\/p>\n

En quart lloc, encara que aquest precepte no al\u00b7ludeix directament a l’empresari com a pagador del salari, \u00e9s obvi que, sense perjudici del joc de possibles responsabilitats solid\u00e0ries o subsidi\u00e0ries que es poden donar, per exemple, en sup\u00f2sits d’empreses de treball temporal, subcontractaci\u00f3, cessi\u00f3 il\u00b7legal de treballadors o successi\u00f3 d’empresa, correspon pagar a qui rep la prestaci\u00f3 de serveis per compte ali\u00e8.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, no hi ha cap dubte jur\u00eddic que la quantitat objecte de controv\u00e8rsia \u00e9s salari.<\/p>\n

SEGON.- ES TRACTA D\u2019UN SALARI VARIABLE<\/p>\n

En funci\u00f3 del tipus d’empresa i sector es tria un sistema salarial o altre, encara que certament cada dia hi ha menys sistemes purs i es van ideant nous sistemes per a incentivar m\u00e9s la productivitat i incrementar la rendibilitat de l’empresa.<\/p>\n

Aquests sistemes, en els quals la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva juga un paper primordial, s\u00f3n, fonamentalment, el salari per unitat de temps i per unitat d’obra, el salari per tasca realitzada i el salari variable.<\/p>\n

El salari variable, que \u00e9s el qu\u00e8 interessa a efectes d\u2019aquest laude, consisteix en un sistema salarial que la retribuci\u00f3 del treballador est\u00e0 constitu\u00efda en tot o part per una quantitat calculada sobre els negocis o operacions en els quals ha intervingut el treballador per la qual cosa s’assembla m\u00e9s al sistema de treball a rendiment que al sistema de treball a temps.<\/p>\n

En aquesta mat\u00e8ria, cal tenir en compte les seg\u00fcents q\u00fcestions.<\/p>\n

En primer lloc, la quantia pot ser una quantitat fixa per cada negoci intervingut o b\u00e9 consistir en un determinat percentatge sobre el preu fixat en el negoci intervingut.<\/p>\n

En segon lloc, s’ha de determinar quan s’ent\u00e9n que neix per al treballador el dret al seu cobrament.<\/p>\n

En tercer lloc, tenint en compte que l’import i liquidaci\u00f3 resulta d\u2019unes determinades activitats, es reconeix a aquest el dret d’informaci\u00f3 sobre els llibres de l’empresa en la part referent a tals negocis en l’art. 29.2 de l’Estatut dels Treballadors.<\/p>\n

Per tant, la quantitat objecte de la controv\u00e8rsia \u00e9s un salari calculat per sistemes variables.<\/p>\n

TERCER.- ES TRACTA D\u2019UN COMPLEMENT SALARIAL DE QUANTITAT O QUALITAT DEL TREBALL<\/p>\n

L’art. 26.3 de l’Estatut dels Treballadors regula que mitjan\u00e7ant la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva o, en defecte d’aix\u00f2, el contracte individual es determinar\u00e0 l’estructura del salari, que haur\u00e0 de comprendre el salari base, com retribuci\u00f3 fixada per unitat de temps o d’obra i, si escau, complements salarials fixats en funci\u00f3 de circumst\u00e0ncies relatives a les condicions personals del treballador, al treball realitzat o a la situaci\u00f3 i resultats de l’empresa, que es calcular\u00e0 conforme als criteris que a aquest efecte es pactin. Igualment es pactar\u00e0 el car\u00e0cter consolidable o no d’aquests complements salarials, no tenint el car\u00e0cter de consolidables, excepte acord en contrari, els quals estiguin vinculats al lloc de treball o a la situaci\u00f3 i resultats de l’empresa.<\/p>\n

Aquest precepte suposa remetre a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, i si escau, al contracte de treball, la determinaci\u00f3 de tot el r\u00e8gim jur\u00eddic relatiu al salari, i especialment quant a la seva composici\u00f3 i distribuci\u00f3.<\/p>\n

El salari base \u00e9s la part de la retribuci\u00f3 fixada per unitat de temps (salari hora o dia, o mes) o per unitat d’obra, que no cal confondre amb el salari m\u00ednim interprofessional que \u00e9s general per a totes les categories professionals i sectors de l’activitat. Aquesta part \u00e9s fixa i no at\u00e9n a les altres circumst\u00e0ncies que justifiquen els complements. Resulta evident que aquesta part de la negociaci\u00f3 resulta obligat\u00f2ria en tot cas (i la seva abs\u00e8ncia caldria cobrir-la a trav\u00e9s del contracte individual de treball, el qual podr\u00e0 servir, al propi temps, de vehicle de precisi\u00f3 i millora), i com \u00e9s una base ha de servir a aquest efecte de calcular altres prestacions, sobretot els diferents complements, excepte alguna excepci\u00f3 que s’apliquin criteris diferents, mentre que la precisi\u00f3 dels complements s\u00ed que resulta facultativa per als negociadors.<\/p>\n

En relaci\u00f3 als complements salarials, al costat del salari base el treballador pot tenir dret a la percepci\u00f3 d’una s\u00e8rie de complements salarials per una s\u00e8rie de causes. Mitjan\u00e7ant el conveni col\u00b7lectiu o, en defecte d’aix\u00f2, el contracte individual, s’establiran els complements salarials en atenci\u00f3 a alguna de les tres circumst\u00e0ncies regulades a l\u2019Estatut dels Treballadors (STS<\/a> 28 d’octubre de 1999).<\/p>\n

Concretament, respecte a all\u00f2 que m\u00e9s interessa per aquest laude, cal tenir en compte que en relaci\u00f3 als complements per quantitat i qualitat de treball, el Tribunal Suprem ha ent\u00e8s que si la consecuci\u00f3 dels objectius als quals es subordina la percepci\u00f3 del complement salarial de refer\u00e8ncia no s’arriba per obra de la part que ha de satisfer-los, \u00f2bviament, aix\u00f2, no haur\u00e0 d’impedir el seu import, mentre s’acrediti la dedicaci\u00f3 i esfor\u00e7 del treballador amb vista a la consecuci\u00f3 d’aquells. En tot cas, aquests complements es calculen, tret que altra cosa disposi el conveni col\u00b7lectiu aplicable, sobre el salari base, sense que aquest es vegi incrementat per la inclusi\u00f3 del prorrateig de les pagues extraordin\u00e0ries (STS<\/a> 11 de maig de 1999).<\/p>\n

Es deixa una \u00e0mplia llibertat a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva per a determinar els criteris segons els quals poden calcular-se aquests complements si s’estableixen. Ara b\u00e9, cal tenir en compte que es t\u00e9 dret quan els objectius no es van arribar per raons imputables a l’empresari (STS<\/a> 19 de juliol de 1990).<\/p>\n

Per tant, la quantitat objecte de controv\u00e8rsia es tracta d\u2019un complement salarial de quantitat o qualitat.<\/p>\n

QUART.- EL SALARI HA DE SER PACTAT<\/p>\n

Quant a les fonts reguladores, en desenvolupament del text Constitucional, i tenint en compte la finalitat de subsist\u00e8ncia que t\u00e9 el salari per al treballador, la principal font \u00e9s l’Estatut dels Treballadors, especialment els articles 25 a 33, seguida dels decrets anuals sobre salaris m\u00ednims interprofessionals dictats en desenvolupament de l’art. 27 de l’Estatut dels Treballadors. A m\u00e9s, conforme a l’art. 2.2.i) del RD 1659\/1998, de 24 de juliol, el treballador ha de con\u00e8ixer la quantia del salari base inicial i dels complements salarials, aix\u00ed com la periodicitat del seu pagament.<\/p>\n

A m\u00e9s, els convenis col\u00b7lectius i el contracte individual de treball juguen un paper cada dia m\u00e9s important.<\/p>\n

Les dues parts han de pactar el salari i el seu r\u00e8gim jur\u00eddic, respectant els continguts de l\u2019Estatut dels Treballadors, de la resta de normes i del conveni col\u00b7lectiu d\u2019aplicaci\u00f3, d\u2019acord amb el que s\u2019anomena el principi de norma m\u00ednima. Ara b\u00e9, no hi ha cap limitaci\u00f3 a l\u2019hora de determinar salaris diferents.<\/p>\n

En el cas objecte de la controv\u00e8rsia, la treballadora ha vingut cobrant durant diversos anys, una quantitat fixa m\u00e9s una quantitat variable, segons consta en un document lliurar per ambdues parts amb el n\u00famero 1. Segons declaracions fetes per les dues parts en l\u2019acte del tr\u00e0mit d\u2019audi\u00e8ncia, s\u2019han anat utilitzant tota una s\u00e8rie de criteris per a calcular la quantitat d\u2019aquest salari variable, per\u00f2 mai han constat per escrit, ni els criteris, ni la valoraci\u00f3 anual dels criteris per a determinar la quantia final.<\/p>\n

\u00c9s evident que els salaris es poden millorar per pacte o decisi\u00f3 unilateral de l’empresari, generant o no una condici\u00f3 m\u00e9s beneficiosa (STS<\/a> 25 de gener de 2005). En tot cas, cal veure si s\u00f3n percepcions que no s\u00f3n salari o salaris millorats, no suprimibles<\/a> unilateralment, al marge del possible joc de l’absorci\u00f3 i compensaci\u00f3. Aquest tipus de gratificacions satisfetes sense que ning\u00fa les exig\u00eds inicialment poden originar problemes en el cas que es repeteixin en el temps i posteriorment s’intenti eliminar-les i no estigu\u00e9s clar que eren meres liberalitats sense \u00e0nim d’obligar-se de manera permanent.<\/p>\n

En aquesta mat\u00e8ria, el Tribunal Suprem ha ent\u00e8s que perqu\u00e8 pugui sostenir-se el principi de la intangibilitat unilateral de les condicions m\u00e9s beneficioses adquirides i gaudides, cal que la situaci\u00f3 jur\u00eddica s’hagi incorporat al nexe contractual establert entre les parts (STS<\/a> 16 de setembre de 1992) i que s’hagi donat la consolidaci\u00f3 del benefici reclamat (STS<\/a> 20 de desembre de 1993).<\/p>\n

Per tant, si no existeix la consolidaci\u00f3 del benefici que es reclama en virtut d’una voluntat inequ\u00edvoca de concessi\u00f3, el que hi ha \u00e9s una pr\u00e0ctica empresarial de liberalitat, per\u00f2 no una incorporaci\u00f3 de l’avantatge que es demana al nexe contractual en virtut d’un acte de voluntat constitutiu d’una concessi\u00f3 o reconeixement d’un dret. Perqu\u00e8 s’estigui davant una condici\u00f3 m\u00e9s beneficiosa, no basta la repetici\u00f3 o la persist\u00e8ncia en el temps, sin\u00f3 que cal que l’actuaci\u00f3 persistent descobreixi la voluntat empresarial d’introduir un benefici que incrementi el disposat en la llei o en el conveni. No \u00e9s suficient que el benefici tingui durada en el temps, no \u00e9s tampoc precisa aquesta nota de la durada o persist\u00e8ncia (STS<\/a> 18 de gener de 1996).<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, la quantitat objecte de controv\u00e8rsia no pot ser considerada com una condici\u00f3 m\u00e9s profitosa en quant a la seva quantitat o criteris pel seu pagament, ja que els mateixos han estat pactats per ambdues parts cada any.<\/p>\n

Ara b\u00e9, en quant que aquesta treballadora continu\u00ed realitzant les tasques que habitualment li han donat dret a percebre un salari variable, s\u00ed que t\u00e9 dret al mateix, ja que ha estat un pacte entre les parts.<\/p>\n

Una vegada reconegut el dret d\u2019aquesta treballadora a percebre un salari variable en la mesura que realitzi la feina que li ha donat dret a percebre\u2019l, la determinaci\u00f3 de la f\u00f3rmula per a calcular la quantitat ha estat feta fins el moment actual, incl\u00f2s l\u2019any 2010, segons consta al document de 28 de gener de 2010, de mutu acord i per tant, aix\u00ed s\u2019ha de seguir fent, ja que no pot portar-se a terme una variaci\u00f3 unilateral per part de l\u2019empresa, excepte que utilitzi els criteris de l\u2019art. 41 de l\u2019Estatut dels Treballadors.<\/p>\n

Per tot plegat, de conformitat als antecedents i fonaments de Dret exposats, dicto el seg\u00fcent<\/p>\n

LAUDE ARBITRAL<\/strong><\/p>\n

L\u2019Empresa ECSAU no t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de mantenir el mateix sistema que els anys 2007 i 2008 per calcular la retribuci\u00f3 variable de la treballadora, per\u00f2 no pot aplicar de manera unilateral un canvi de criteri com ja es va fer amb la retribuci\u00f3 variable de l\u2019any 2009, ja que en relaci\u00f3 a l\u2019any 2010 i posteriors, ambdues parts han de respectar el mecanisme que han utilitzat durant tot el temps que consisteix en pactar el mecanisme de c\u00e0lcul d\u2019aquesta retribuci\u00f3 variable.<\/p>\n

El Laude \u00fanicament es podr\u00e0 rec\u00f3rrer davant els tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d\u2019audi\u00e8ncia), aspectes formals de la Resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de la norma m\u00ednima.<\/p>\n

En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar d\u2019aquest \u00e0rbitre, l\u2019aclariment d\u2019algun dels punts d\u2019aquell, que haur\u00e0 de facilitar-se en el termini m\u00e0xim de 10 dies h\u00e0bils.<\/p>\n

El tr\u00e0mit d\u2019aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar d\u2019aquest \u00e0rbitre, \u00fanica i exclusivament, l\u2019adequada matisaci\u00f3 o aclariment d\u2019algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resoluci\u00f3 arbitral.<\/p>\n

Jordi Garc\u00eda Vi\u00f1a<\/strong><\/p>\n

\u00c0rbitre<\/strong><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LAUDE ARBITRAL DICTAT PER L\u2019\u00c0RBITRE DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. JORDI GARC\u00cdA VI\u00d1A, EN L\u2019EXPEDIENT ARBITRAL PAB 562\/2011 \u2013ECSAU- EL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2011. ANTECEDENT I.\u00a0\u00a0\u00a0 Les relacions laborals entre l\u2019Empresa \u201cECSAU\u201d i el seu personal es regeixen pel Conveni col\u00b7lectiu d\u2019Arts Gr\u00e0fiques pels anys 2007 a 2011 i el n\u00famero de…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[561,693],"tags":[],"class_list":["post-9911","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2011-es","category-salario-retribucion-variable","category-561","category-693","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9911"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9911\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}