{"id":10727,"date":"2012-03-15T16:52:58","date_gmt":"2012-03-15T15:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/sserver1.local\/pab-234-95\/"},"modified":"2024-01-10T07:50:31","modified_gmt":"2024-01-10T06:50:31","slug":"pab-234-95","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/pab-234-95\/","title":{"rendered":"PAB 234\/95"},"content":{"rendered":"

\u00a0PAB 234\/95<\/strong><\/p>\n

Laude arbitral dictat el 22 de novembre de 1995 per Eduardo Rojo Torrecilla, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte plantejat a l\u2019empresa IACSA<\/p>\n

En l\u2019arbitratge instat per J.H.G., cap de producci\u00f3 de l\u2019empresa IACSA, i per P.C.M., representant del comit\u00e8 d\u2019empresa, sobre la interpretaci\u00f3 del conveni col\u00b7lectiu de l\u2019empresa en l\u2019apartat referent als criteris de c\u00f2mput i de fixaci\u00f3 de quantitat del complement per antiguitat.<\/p>\n

Aquest laude arbitral versa sobre els seg\u00fcents<\/p>\n

Fets<\/strong><\/p>\n

Primer.<\/strong> Amb data 30 d\u2019octubre de 1995, els actors abans esmentats presenten davant del Tribunal Laboral de Catalunya la sol\u00b7licitud d\u2019arbitratge de dret, relativa al litigi de refer\u00e8ncia a l\u2019empara de l\u2019article 3.2 de l\u2019Acord Interprofessional de Catalunya i de l\u2019article 11.1 del Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya per a aquest arbitratge, i tot complint el que disposa l\u2019article 11.3 del Reglament les parts proposen l\u2019\u00e0rbitre Eduardo Rojo Torrecilla. Aquesta proposici\u00f3 \u00e9s acceptada per aquest \u00e0rbitre amb data 10 de novembre de 1995.<\/p>\n

Segon.<\/strong> El litigi es basa en la diferent interpretaci\u00f3 que ambdues parts fan de l\u2019article 22, en relaci\u00f3 amb l\u2019article 5 del vigent conveni col\u00b7lectiu d\u2019empresa (publicat al Butllet\u00ed Oficial de la prov\u00edncia de Barcelona el dia 26 de setembre de 1994, amb efectes des de l\u20191 de gener de 1994 fins al 31 de desembre de 1995). El tenor literal d\u2019ambd\u00f3s preceptes \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n

Article 5<\/strong>. \u00abSe respetar\u00e1n aquellas situaciones personales que con car\u00e1cter global excedan de lo pactado, manteni\u00e9ndose estrictamente ad personam. Cualquier pacto posterior m\u00e1s favorable prevalecer\u00e1 sobre lo aqu\u00ed pactado.\u00bb<\/p>\n

Article 22<\/strong>. \u00abEl complemento personal de antig\u00fcedad se establece en 4.000 pesetas por cada quinquenio.<\/p>\n

Todo el personal que en la actualidad percibe complemento de antig\u00fcedad se le respetar\u00e1 la cantidad actual increment\u00e1ndose por cada quinquenio sucesivo 4.000 pesetas.\u00bb<\/p>\n

Cal indicar que aquest segon precepte modifica la regulaci\u00f3 convencional anterior sobre el complement d\u2019antiguitat. L\u2019article 19 de l\u2019anterior conveni col\u00b7lectiu indicava textualement que \u00abel complemento personal por antig\u00fcedad se establece en dos bienios al 5% cada uno y posteriores quinquenios al 10%\u00bb.<\/p>\n

Segons la interpretaci\u00f3 que fa la part treballadora del redactat de l\u2019article 22 del nou conveni caldria partir de l\u2019escala que originava el conveni anterior de manera que cada treballador que acompleixi els requisits temporals d\u2019antiguitat percebria les quantitats seg\u00fcents:<\/p>\n

\u2014 Treballador que ja cobrava un bienni. Als 7 anys: 4.000 pessetes; als 12 anys: 4.000 pessetes m\u00e9s, i aix\u00ed successivament cada quinquenni.<\/p>\n

\u2014 Treballador que ja cobrava dos biennis. Als 9 anys: 4.000 pessetes; als 14 anys: 4.000 pessetes m\u00e9s, i aix\u00ed successivament cada quinquenni.<\/p>\n

\u2014 Treballador que no percebr\u00e0 complement d\u2019antiguitat abans de l\u2019entrada en vigor del nou conveni. A partir dels 5 anys d\u2019antiguitat a l\u2019empresa: 4.000 pessetes, i cada quinquenni, 4.000 pessetes m\u00e9s.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la part empresarial argumenta que, amb independ\u00e8ncia de la quantitat que perceb\u00e8s un treballador pel complement d\u2019antiguitat a l\u2019entrada en vigor del present conveni, el nou text implica que el c\u00f2mput s\u2019ha de fer \u00abpor una sola escala y contando la antig\u00fcedad desde el d\u00eda del ingreso en la empresa del trabajador; es decir cada quinquenio (5 a\u00f1os, 10 a\u00f1os, 15 a\u00f1os, etc.) cobrar\u00eda 4.000 pesetas\u00bb.<\/p>\n

A partir d\u2019aquesta discrep\u00e0ncia entre les parts, se sol\u00b7licita a aquest \u00e0rbitre que dicti arbitratge sobre les q\u00fcestions seg\u00fcents:
\n\u00ab\u00bfQuin ha de ser el moment de venciment per a la retribuci\u00f3 del plus d\u2019antiguitat? \u00bfCal comptar els quinquennis sobre l\u2019escala vigent en el conveni anterior o sobre l\u2019escala pactada l\u2019any 1994?\u00bb<\/p>\n

Tamb\u00e9 es q\u00fcestiona quin ha de ser el moment de venciment per a la retribuci\u00f3 d\u2019aquest plus per als treballadors amb drets en fase de consolidaci\u00f3 abans de la data de la signatura del vigent conveni i durant el seu per\u00edode de vig\u00e8ncia, \u00abes decir, aquellos trabajadores que el vencimiento del convenio se produce dentro de los 2 a\u00f1os de vigencia del convenio a contar desde la \u00faltima antig\u00fcedad retribuida\u00bb.<\/p>\n

Tercer.<\/strong> Aquest \u00e0rbitre va citar per al tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a previst en la normativa reglament\u00e0ria les parts el dia 14 de novembre a les 17.00 hores. Hi van assistir J.H.G., en representaci\u00f3 de l\u2019empresa, i els membres del comit\u00e8 d\u2019empresa P.C.M., J.M.M., A.L.M., A.l\u00b7l. i T.G.B., juntament amb M.A.N.C., assessor de CCOO.<\/p>\n

Preguntades per l\u2019\u00e0rbitre, les parts compareixents es van ratificar en les posicions manifestades en l\u2019escrit de sol\u00b7licitud d\u2019arbitratge, i si b\u00e9 aquest tr\u00e0mit va servir per constatar que aquestes posicions no s\u00f3n molt allunyades per arribar a un acord, ambdues van manifestar que el seu inter\u00e8s que es dicti l\u2019arbitratge de dret per aclarir els dubtes suscitats pel redactat de l\u2019article 22 del conveni col\u00b7lectiu d\u2019empresa i d\u2019aquesta manera poder tenir un punt de refer\u00e8ncia s\u00f2lid per a la redacci\u00f3 i la posterior interpretaci\u00f3 del nou precepte que reguli el complement per antiguitat en el proper conveni col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Quart.<\/strong> Aquest \u00e0rbitre ha estudiat tota la documentaci\u00f3 aportada en l\u2019expedient arbitral i posteriorment ha escoltat l\u2019exposici\u00f3 oral d\u2019ambdues parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a. D\u2019acord amb tot aix\u00f2 i amb subjecci\u00f3 a la normativa vigent, manifesta la seva tesi jur\u00eddica en tractar-se d\u2019un arbitratge en dret sobre el litigi suscitat, si b\u00e9 no vol deixar d\u2019assenyalar que cal valorar molt positivament els intents d\u2019aproximaci\u00f3 realitzats entre ambdues parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a per assolir un acord, i que si cal dictar un arbitratge \u00e9s perqu\u00e8 la redacci\u00f3 del text de l\u2019article 22 del conveni ha portat a un conflicte que amb tota seguretat les parts no desitjaven.<\/p>\n

A tots els seg\u00fcents fets \u00e9s d\u2019aplicaci\u00f3 la seg\u00fcent fonamentaci\u00f3 jur\u00eddica, \u00e9s a dir, els seg\u00fcents<\/p>\n

Fonaments de dret<\/strong><\/p>\n

Primer.<\/strong> El conflicte objecte d\u2019arbitratge versa sobre la m\u00e9s correcta interpretaci\u00f3 de l\u2019article 22 del vigent conveni col\u00b7lectiu d\u2019empresa. Tamb\u00e9 cal prestar atenci\u00f3 a la interrelaci\u00f3 del precepte enjudiciat amb el qual es regulava el complement per antiguitat en l\u2019anterior conveni col\u00b7lectiu (art. 19).<\/p>\n

Segon.<\/strong> La regulaci\u00f3 del complement per antiguitat est\u00e0 recollida actualment en l\u2019article 25 de l\u2019Estatut dels treballadors (Reial Decret Llei 1\/1995 de 24 de mar\u00e7), si b\u00e9 es tracta d\u2019una remissi\u00f3 al conveni col\u00b7lectiu o un contracte individual per tal que aquests regulin el dret a una \u00abpromoci\u00f3n econ\u00f3mica\u00bb del treballador en funci\u00f3 de la feina desenvolupada. L\u2019actuaci\u00f3 convencional o contractual t\u00e9 com a l\u00edmit que les parts no podran disposar dels drets adquirits o en curs d\u2019adquisici\u00f3 en el tram temporal corresponent per a cada treballador considerat individualment. Aix\u00ed doncs, es tracta d\u2019una mat\u00e8ria en la qual les parts disposen d\u2019un ampli marge per regular-la i caldr\u00e0 sotmetre\u2019s al que disposa el conveni col\u00b7lectiu, en el cas concret enjudiciat, per tal de determinar com cal abonar, i en quins per\u00edodes, el complement per antiguitat.<\/p>\n

Tercer.<\/strong> En tractar-se d\u2019una discrep\u00e0ncia sobre la interpretaci\u00f3 d\u2019un precepte convencional, cal remetre\u2019s a les regles generals sobre aplicaci\u00f3 de les normes jur\u00eddiques, contingudes en el cap\u00edtol II del t\u00edtol preliminar del Codi civil, i en particular a l\u2019article 3.1 que disposa textualment el seg\u00fcent: \u00ablas normas se interpretar\u00e1n seg\u00fan el sentido propio de sus palabras, en relaci\u00f3n con el contexto, los antecedentes hist\u00f3ricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en las que han de ser aplicadas atendiendo fundamentalmente al esp\u00edritu y finalidad de aquellas\u00bb. Aix\u00ed mateix, podem referir-nos a la teoria general d\u2019interpretaci\u00f3 dels contractes, recollida en el cap\u00edtol IV del t\u00edtol II, i m\u00e9s en concret el seu article 1281, que disposa que \u00absi los t\u00e9rminos de un contrato son claros y no dejan dudas sobre la intenci\u00f3n de los contratantes se estar\u00e1 al sentido literal de sus cl\u00e1usulas. Si las palabras parecieran contrarias a la intenci\u00f3n evidente de los contratantes, prevalecer\u00e1 \u00e9sta sobre aquella\u00bb.<\/p>\n

Aquests preceptes citats no han de servir de guia per resoldre el litigi concret suscitat. Aquest \u00e0rbitre vol fer constar aqu\u00ed que la resoluci\u00f3 d\u2019aquest conflicte en els termes que m\u00e9s endavant exposa serveix per donar sortida jur\u00eddica a una situaci\u00f3 creada per les discrep\u00e0ncies existents sobre la interpretaci\u00f3 d\u2019un precepte del conveni, per\u00f2 que no impedeix de cap manera a les parts que en el proper conveni col\u00b7lectiu es fixin uns nous criteris de c\u00f2mput i quantitat del complement per antiguitat, de la mateixa manera com ho van fer en el conveni col\u00b7lectiu del 1994 en relaci\u00f3 amb l\u2019anterior.<\/p>\n

Delimitats en els termes justos el litigi i l\u2019actuaci\u00f3 arbitral, cal examinar els preceptes q\u00fcestionats i buscar la interpretaci\u00f3 m\u00e9s coincident amb les regles generals de l\u2019ordenan\u00e7a jur\u00eddica. El par\u00e0graf segon de l\u2019article 22 del conveni disposa que al personal que rebia en el moment de l\u2019entrada en vigor d\u2019aquest text un complement per antiguitat (s\u2019ent\u00e9n que a ra\u00f3 de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 19 de l\u2019anterior conveni col\u00b7lectiu) \u00abse le respetar\u00e1 la cantidad actual\u00bb. \u00c9s a dir, s\u2019accepta, i no ha existit cap discrep\u00e0ncia entre les parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a, que aquells treballadors que estiguessin percebent el complement segons el que s\u2019havia pactat en l\u2019anterior conveni el seguiran rebent a partir de l\u2019entrada en vigor del conveni per a 1994-95, ja sigui un bienni (2 anys), dos biennis (4 anys) o dos biennis m\u00e9s un quinquenni per a cada 5 anys m\u00e9s d\u2019antiguitat.<\/p>\n

El dubte interpretatiu se suscita quan el redactat del conveni estableix que la quantitat de 4.000 pessetes a percebre per a cada treballador com a complement per antiguitat ho ser\u00e0 \u00abpara cada quinquenio\u00bb, la qual cosa obre l\u2019interrogant de si l\u2019inici d\u2019aquest quinquenni s\u2019ha de computar a partir de la finalitzaci\u00f3 de l\u2019anterior bienni, o quadrienni si \u00e9s el cas, del treballador afectat, o b\u00e9 cal entendre que s\u2019estableix una nova escala determinada pel compliment de cada 5 anys, al marge i amb independ\u00e8ncia que el treballador rebi o no amb anterioritat el complement per antiguitat. L\u2019exemple m\u00e9s clar, i on es veu de forma clara i n\u00edtida la diferent tesi interpretativa de la part sindical i l\u2019empresarial, \u00e9s el d\u2019un treballador que tingui m\u00e9s de 4 anys d\u2019antiguitat a l\u2019empresa. Segons la tesi sindical, hauria de percebre un nou quinquenni per antiguitat quan compl\u00eds els 9 anys de perman\u00e8ncia a l\u2019empresa; contr\u00e0riament, la tesi empresarial abona per a l\u2019enteniment de la norma de forma que aquest treballador percebria el pagament del quinquenni en complir-se els 10 anys d\u2019antiguitat (i no els 9 anys defensats pel comit\u00e8 d\u2019empresa), si b\u00e9 per tal de corregir la hipot\u00e8tica p\u00e8rdua salarial que aquesta tesi implica per al treballador, l\u2019empresa ofereix abonar el complement a partir del dia 1 de gener de l\u2019any des\u00e8, amb independ\u00e8ncia de quan li correspongui percebre\u2019l en funci\u00f3 del compliment dels 10 anys de perman\u00e8ncia a l\u2019empresa. Aquest \u00e0rbitre valora positivament l\u2019intent de la part empresarial de formular una proposta transaccional que permiti resoldre la discrep\u00e0ncia suscitada, per\u00f2 en no haver estat acceptada per la part sindical entra a resoldre aquest litigi en els termes que es plantegen en la sol\u00b7licitud d\u2019arbitratge.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, la interpretaci\u00f3 de l\u2019article 22 segons els criteris fixats pels preceptes abans esmentats del Codi civil porta a aquest \u00e0rbitre a entendre com a m\u00e9s correcta i ajustada la tesi defensada per la part sindical. Una interpretaci\u00f3 gramatical, l\u00f2gica i finalista de la norma indica que el c\u00f2mput de 5 anys ha d\u2019iniciar-se a partir del moment en qu\u00e8 s\u2019ha adquirit el dret a percebre el complement per antiguitat per la superaci\u00f3 d\u2019un o dos biennis (o algun quinquenni m\u00e9s), casos en els quals existeixen discrep\u00e0ncies entre les parts, i que igualment els treballadors que en el moment de l\u2019entrada en vigor del vigent conveni col\u00b7lectiu no rebin el complement per antiguitat hauran de percebre\u2019l quan es compleixin 5 anys d\u2019antiguitat a l\u2019empresa. La tesi exposada per l\u2019\u00e0rbitre tamb\u00e9 t\u00e9 el suport de la interpretaci\u00f3 literal que cal efectuar de l\u2019\u00faltim inc\u00eds de l\u2019article 22 del conveni, que disposa que el complement s\u2019incrementar\u00e0 \u00abpara cada quinquenio sucesivo\u00bb; aquest terme \u00absucesivo\u00bb nom\u00e9s pot fer refer\u00e8ncia al moment de l\u2019obtenci\u00f3 o l\u2019atribuci\u00f3 de l\u2019anterior tram d\u2019antiguitat per superaci\u00f3 del per\u00edode temporal convencionalment establert.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, no existeixen dues escales diferents possibles per fixar com cal abonar l\u2019antiguitat, sin\u00f3 tan sols una, que es basa en els trams establerts en el conveni col\u00b7lectiu anterior i que el comit\u00e8 d\u2019empresa i la direcci\u00f3 empresarial expressament respecten tal com es dedueix del redactat literal del primer inc\u00eds del segon par\u00e0graf de l\u2019article 22. Per tant, i en els termes que es fixaran en la part dispositiva d\u2019aquest laude, es mantenen els biennis (o quinquennis) per als qui ja els estan percebent, i el r\u00e8gim jur\u00eddic del conveni anterior desapareix per donar pas a una nova regulaci\u00f3 convencional que implica que comen\u00e7a un per\u00edode de 5 anys a partir del moment de l\u2019atribuci\u00f3 de l\u2019anterior complement per antiguitat, per tal que el treballador pugui tenir-ne novament el dret, aix\u00ed com que per aquell que encara no hagi cobert cap tram d\u2019antiguitat de 2 anys, en el moment de l\u2019entrada en vigor del vigent conveni, haur\u00e0 d\u2019esperar a complir 5 anys d\u2019antiguitat a l\u2019empresa per poder percebre el complement corresponent.<\/p>\n

Vista l\u2019exposici\u00f3 anterior i despr\u00e9s de l\u2019examen dels fets probats i dels fonaments de dret que han de ser utilitzats en aquest litigi, l\u2019\u00e0rbitre emet el seg\u00fcent<\/p>\n

Laude arbitral<\/strong><\/p>\n

L\u2019inici del c\u00f2mput per determinar el per\u00edode de 5 anys (quinquenni), a la finalitzaci\u00f3 del qual es tindr\u00e0 dret a un increment de 4.000 pessetes per complement d\u2019antiguitat, es produeix a partir del dia seg\u00fcent a la superaci\u00f3 per a cada treballador dels 2 anys (un bienni), 4 anys (dos biennis) o per per\u00edodes de 5 anys m\u00e9s (quinquennis) d\u2019antiguitat a l\u2019empresa.<\/p>\n

Aquesta resoluci\u00f3 arbitral t\u00e9 car\u00e0cter vinculant i obliga les parts a sotmetre\u2019s al seu contingut, i \u00fanicament podr\u00e0 ser recorreguda davant dels tribunals competents pels motius previstos en l\u2019article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.<\/p>\n

Ambdues parts, despr\u00e9s de la notificaci\u00f3 de la resoluci\u00f3 arbitral i en el termini de 7 dies, podran sol\u00b7licitar a l\u2019\u00e0rbitre o als \u00e0rbitres l\u2019aclariment d\u2019algun dels seus punts (art. 11.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0PAB 234\/95 Laude arbitral dictat el 22 de novembre de 1995 per Eduardo Rojo Torrecilla, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte plantejat a l\u2019empresa IACSA En l\u2019arbitratge instat per J.H.G., cap de producci\u00f3 de l\u2019empresa IACSA, i per P.C.M., representant del comit\u00e8 d\u2019empresa, sobre la…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[658],"tags":[],"class_list":["post-10727","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-plus-antiguedad","category-658","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10727"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10727\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}