\u00a0PAB 258\/96<\/p>\n
Laude arbitral dictat el 4 de desembre de 1996 per Eduardo Rojo Torrecilla, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte plantejat a l\u2019empresa SCDRSA<\/p>\n
\n
Arbitratge instat per M.L.P., cap d\u2019administraci\u00f3 de personal d\u2019SCDRSA, i A.Z.P., president del comit\u00e8 d\u2019empresa i que actua en representaci\u00f3 seva, sobre la determinaci\u00f3 de les quantitats i complements a abonar per l\u2019empresa en el cas de baixa del treballador per incapacitat temporal.<\/p>\n
\n
Aquest laude versa sobre els seg\u00fcents<\/p>\n
\n
Fets<\/p>\n
\n
Primer. Amb data 31 d\u2019octubre de 1996 el president del comit\u00e8 d\u2019empresa d\u2019SCDRSA va presentar l\u2019escrit introductori al tr\u00e0mit de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3, on sol\u00b7licitava que l\u2019empresa actu\u00e9s de la manera que es planteja en aquest escrit (que consta en l\u2019expedient) perqu\u00e8 ent\u00e9n que seria la m\u00e9s ajustada a dret.<\/p>\n
\n
Un cop celebrat l\u2019acte de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3 el 7 de novembre, es van constatar les difer\u00e8ncies entre la part empresarial i la part treballadora. Davant d\u2019aquesta circumst\u00e0ncia les parts van acordar sotmetre\u2019s expressament al tr\u00e0mit d\u2019arbitratge en dret previst en els articles 11 i seg\u00fcents del Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya, i van proposar, per unanimitat, qui subscriu aquest arbitratge. L\u2019\u00e0rbitre va acceptar aquesta proposici\u00f3 amb data 14 de novembre de 1996.<\/p>\n
\n
Segon. El litigi es produeix pel desacord entre les parts sobre les quanties reals que ha d\u2019abonar l\u2019empresa durant la situaci\u00f3 de baixa per incapacitat temporal del treballador. M\u00e9s concretament, \u00e9s objecte de discussi\u00f3 qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019entendre per salari i, conseg\u00fcentment, quines remuneracions s\u2019hi han d\u2019incorporar. La q\u00fcesti\u00f3 sotmesa a l\u2019arbitratge \u00e9s textualment la seg\u00fcent:<\/p>\n
\u00abDeterminar, al amparo de lo dispuesto en el art\u00edculo 42 del Convenio colectivo para la industria de hosteler\u00eda y turismo de Catalunya de 1 de mayo de 1995, si la empresa debe complementar las prestaciones de la Seguridad Social en los casos all\u00ed planteados, en la cuant\u00eda suficiente hasta alcanzar los porcentajes all\u00ed fijados del salario que efectivamente se venga percibiendo, incluso si es superior al fijado en convenio colectivo y con la correspondiente prorrata de horas extras\u00bb.<\/p>\n
Tercer. Aquest \u00e0rbitre va citar les parts per al tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a previst en la normativa reglament\u00e0ria el dia 19 de novembre a les 16.30 hores. A l\u2019acte, hi van assistir N.M., en representaci\u00f3 d\u2019SCDRSA, i el comit\u00e8 d\u2019empresa juntament amb el lletrat M.D.P. i l\u2019assessor sindical A.G.H. de CCOO. El tr\u00e0mit es va realitzar primer de forma separada amb cadascuna de les parts, i a continuaci\u00f3 en reuni\u00f3 conjunta amb ambdues. A les preguntes d\u2019aquest \u00e0rbitre ambdues parts compareixents es van ratificar en les seves posicions, manifestades la de la part treballadora en l\u2019escrit introductori del tr\u00e0mit de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3, i les de la part empresarial en l\u2019escrit que va adjuntar al tr\u00e0mit d\u2019arbitratge i que queda incorporat a l\u2019expedient arbitral.<\/p>\n
\n
La part treballadora ent\u00e9n que no \u00e9s conforme ni a la lletra ni a l\u2019esperit del conveni col\u00b7lectiu actual, l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019empresa que consisteix a complementar les prestacions de Seguretat Social en cas d\u2019incapacitat temporal del treballador fins assolir el percentatge previst a l\u2019article 42 del salari base del conveni, sense prorrata de pagues extres, ni pren en consideraci\u00f3 de complements salarials que perceben alguns treballadors de l\u2019empresa. Aquesta part ent\u00e9n que el concepte de salari inclou el conjunt de remuneracions econ\u00f2miques que percep el treballador, amb l\u2019\u00fanica excepci\u00f3 d\u2019aquelles que segons la normativa vigent prenen la consideraci\u00f3 de percepcions extrasalarials, i que les gratificacions extraordin\u00e0ries prenen la consideraci\u00f3 de salari segons disposa l\u2019article 31 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors. Aquesta consideraci\u00f3 salarial es predica dels complements salarials que perceben els treballadors i que s\u2019afegeixen en la n\u00f2mina al salari b\u00e0sic. Aporta una acta de la reuni\u00f3 del comit\u00e8 amb la direcci\u00f3 de l\u2019empresa (que queda incorporada a l\u2019expedient arbitral) de data 14 de febrer de 1996, en qu\u00e8 es manifesta la queixa del comit\u00e8 a la direcci\u00f3 perqu\u00e8 aquesta aplica incorrectament, segons ells, el descompte econ\u00f2mic en els casos de baixa per incapacitat. Segons diu textualment l\u2019acta, \u201cla empresa contesta que el tema queda compensado en las pagas extraordinarias donde se deber\u00eda descontar la parte proporcional al tiempo de baja y sin embargo se retribuyen enteras. El comit\u00e9 contesta que mientras se realice de esta forma, se acepta esta compensaci\u00f3n y la encuentra justa\u201d.<\/p>\n
\n
La part empresarial fa, en el seu escrit, algunes reflexions generals sobre la necessitat de reduir els nivells d\u2019absentisme en el sector, i ent\u00e9n que la nova redacci\u00f3 de l\u2019article 42 del conveni col\u00b7lectiu \u00e9s coherent amb aquesta finalitat i que, conseg\u00fcentment, abona correctament la prestaci\u00f3 complement\u00e0ria en cas de baixa per incapacitat temporal. A m\u00e9s, subratlla la difer\u00e8ncia de redacci\u00f3 entre l\u2019article 19 del conveni de 1992 i l\u2019article 42 de l\u2019actual, ja que en el primer s\u2019indicava expressament que durant la situaci\u00f3 d\u2019incapacitat laboral transit\u00f2ria no es produiria cap deducci\u00f3 en la quantia de les gratificacions extraordin\u00e0ries, mentre que en el segon aquesta refer\u00e8ncia ha desaparegut, cosa que segons ells, \u00e9s coherent amb la normativa laboral i de Seguretat Social ja que \u201cpara el salario a abonar en las situaciones de incapacidad temporal se toma como base reguladora la base tarifada del mes anterior a la fecha de la baja y en la cual ya est\u00e1 incluida la prorrata de pagas, por lo que entendemos que las pagas se abonen en los per\u00edodos efectivamente trabajados\u201d.<\/p>\n
\n
Quart. Aquest \u00e0rbitre ha estudiat amb deteniment tota la documentaci\u00f3 aportada en l\u2019expedient arbitral i ha escoltat l\u2019exposici\u00f3 oral d\u2019ambdues parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a. D\u2019acord amb tot aix\u00f2, i subjecte a la normativa vigent, manifesta la seva tesi jur\u00eddica, en tractar-se d\u2019un arbitratge en dret sobre el litigi suscitat. En no tractar-se d\u2019un arbitratge d\u2019equitat, en qu\u00e8 l\u2019\u00e0rbitre podria tractar d\u2019apropar les posicions de les parts, el qui subscriu ha de mantenir-se estrictament subjecte als termes de la norma controvertida com tamb\u00e9 als de totes aquelles altres que fos necessari interpretar i aplicar per a la correcta resoluci\u00f3 del litigi.<\/p>\n
\n
A tots aquests fets s\u2019aplica la fonamentaci\u00f3 jur\u00eddica seg\u00fcent, \u00e9s a dir, els seg\u00fcents<\/p>\n
\n
Fonaments de dret<\/p>\n
\n
Primer. El conflicte objecte d\u2019arbitratge versa sobre la m\u00e9s correcta interpretaci\u00f3 de l\u2019article 42 del Conveni col\u00b7lectiu per al sector de la ind\u00fastria d\u2019hostaleria i turisme de Catalunya, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 10 de gener de 1996, i amb vig\u00e8ncia des de l\u20191 de maig de 1995 al 30 d\u2019abril de 1998. Amb tot, hi ha altres preceptes que queden directament o indirectament afectats pel litigi: l\u2019article 6, que declara expressament exclosa com a dret supletori l\u2019ordenan\u00e7a laboral per a la ind\u00fastria hotelera; els articles 33 i seg\u00fcents, que regulen les percepcions, salarials i extrasalarials dels treballadors; l\u2019article 40, que es refereix de manera expressa a les gratificacions extraordin\u00e0ries i que introdueix una modificaci\u00f3 rellevant respecte al precepte del conveni anterior.<\/p>\n
\n
Segon. Com s\u2019ha indicat en els fets, la q\u00fcesti\u00f3 objecte de litigi \u00e9s la concreci\u00f3 de la quantia que ha de percebre un treballador en situaci\u00f3 de baixa, en concepte de millora complement\u00e0ria que abona l\u2019empresa sobre la prestaci\u00f3 de Seguretat Social. A partir de l\u2019entrada en vigor del conveni, l\u2019empresa aplica aquesta millora sobre el salari base (segons l\u2019escrit de la part treballadora, no impugnat per la part empresarial), i a m\u00e9s descompta en la paga extra de juliol de 1996 les quanties corresponents als per\u00edodes en qu\u00e8 un treballador hagi estat de baixa, de manera que modifica la seva l\u00ednia de conducta anterior; la part empresarial al\u00b7lega que aquesta conducta es basava en la regulaci\u00f3 del conveni col\u00b7lectiu de 1992 i que aquest s\u2019ha modificat de manera radical i absoluta per l\u2019actual.<\/p>\n
\n
El debat jur\u00eddic suscitat en aquest judici es refereix, doncs, a concretar per part d\u2019aquest \u00e0rbitre, qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019entendre per salari; dit d\u2019una altra manera, si el concepte recollit en l\u2019article 42 del conveni col\u00b7lectiu vigent es refereix \u00fanicament i exclusivament al salari base, o b\u00e9 inclou aquesta partida i els diferents complements salarials regulats pel propi conveni. A m\u00e9s, \u00e9s obvi que haur\u00e0 de resoldre la q\u00fcesti\u00f3 plantejada per les parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a i en els escrits aportats, sobre quina \u00e9s la quantia que haur\u00e0 d\u2019abonar l\u2019empresa en concepte de paga extra si el treballador hagu\u00e9s estat de baixa durant part de per\u00edode anterior a la data de la seva percepci\u00f3. Incidentalment, cal afirmar que la q\u00fcesti\u00f3 suscitada no hauria plantejat interrogant jur\u00eddic si el precepte en q\u00fcesti\u00f3 hagu\u00e9s fet refer\u00e8ncia no al salari sin\u00f3 a la base reguladora de cotitzaci\u00f3, com ocorre en nombrosos convenis que estableixen prestacions complement\u00e0ries en cas de baixa del treballador, ja que la noci\u00f3 de base reguladora de la manera que est\u00e0 regulada per la normativa reguladora de Seguretat Social, no ha de suscitar dubtes ni interrogants respecte dels conceptes que la integren.<\/p>\n
\n
Tercer. Per a la resoluci\u00f3 d\u2019aquest litigi cal parar esment no solament a la normativa convencional vigent, sin\u00f3 tamb\u00e9 al text convencional anterior, i procedir a una interpretaci\u00f3 conjunta d\u2019ambd\u00f3s; aix\u00ed mateix, cal referir-se a la normativa laboral i de Seguretat Social vigent, especialment la Llei de l\u2019estatut dels treballadors i la Llei general de Seguretat Social, per definir correctament qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019entendre per salari i per base de cotitzaci\u00f3; sense oblidar tampoc els pronunciaments jurisprudencials que sobre la q\u00fcesti\u00f3 que es debat mereixen la nostra atenci\u00f3, ni molt menys l\u2019opini\u00f3 autoritzada de la m\u00e9s rellevant doctrina cient\u00edfica.<\/p>\n
\n
L\u2019article 19 del conveni col\u00b7lectiu de 1992 regulava el dret del treballador en situaci\u00f3 de baixa, a percebre determinats percentatges del \u201csalari garantit\u201d m\u00e9s antiguitat d\u2019acord amb la durada del per\u00edode de baixa. A m\u00e9s, es disposava expressament que en l\u2019abonament de les gratificacions extraordin\u00e0ries \u201cno se producir\u00e1 deducci\u00f3n alguna con motivo de la situaci\u00f3n de incapacidad laboral transitoria experimentada por el trabajador\u201d. Per la seva banda, l\u2019article 33 del conveni vigent indica que la retribuci\u00f3 estar\u00e0 constitu\u00efda pel salari de cada categoria que s\u2019indica en els annexos, salari al qual s\u2019haur\u00e0 d\u2019afegir ex articles 34 a 40, diferents complements salarials (antiguitat, manutenci\u00f3, allotjament, roba de treball, nocturnitat, gratificacions extraordin\u00e0ries) que perceben els treballadors de l\u2019empresa. L\u2019article 40 es refereix a les gratificacions extraordin\u00e0ries i no inclou la cl\u00e0usula de l\u2019article 19 del conveni de 1992 esmentada anteriorment, referent al pagament \u00edntegre tamb\u00e9 en cas de baixa durant el per\u00edode anterior a la percepci\u00f3. Una interpretaci\u00f3 coherent d\u2019ambd\u00f3s preceptes fa que es mantingui la idea que els negociadors de 1995 van ometre deliberadament la refer\u00e8ncia de l\u2019article 19 del conveni de 1992 i van establir que les pagues s\u2019abonaran amb descompte de les parts proporcionals corresponents als per\u00edodes en qu\u00e8 el treballador estigui en situaci\u00f3 de baixa, descompte que caldr\u00e0 examinar m\u00e9s endavant si queda parcialment compensat per la millora de les quantitats a percebre durant la situaci\u00f3 de baixa, per ampliaci\u00f3 del nombre de conceptes que s\u2019han d\u2019incloure dins del salari. Aquesta \u00faltima reflexi\u00f3 enlla\u00e7a amb l\u2019article 42 del conveni vigent en qu\u00e8 sempre es fa refer\u00e8ncia al \u201csalari\u201d i no a unes quantitats ja predeterminades.<\/p>\n
\n
La part empresarial argumenta en l\u2019escrit que va aportar en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a, que la nova redacci\u00f3 del c 42 \u00e9s fruit \u201cde la clara voluntad de anular el abono de las pagas extras en incapacidad temporal y para reducir los costes del absentismo\u201d; dit d\u2019una altra manera, que la nova redacci\u00f3 ha suprimit la possibilitat de percebre \u00edntegrament la paga extra perqu\u00e8 el treballador ha estat en situaci\u00f3 de baixa durant els per\u00edodes anteriors a la seva percepci\u00f3, al marge que pugui percebre la prorrata corresponent durant els per\u00edodes en qu\u00e8 estigui de baixa, ja que en la base reguladora del mes anterior a la baixa s\u2019inclou la prorrata de les pagues extres, com es dedueix expressament de la normativa vigent, i serveixi per totes l\u2019Ordre de 18 de gener de 1995 (prorrogada en aquest punt per l\u2019Ordre d\u201911 de gener de 1996) sobre cotitzaci\u00f3 a la Seguretat Social, desocupaci\u00f3, Fons de Garantia Salarial i formaci\u00f3 professional, el c 6 del qual disposa que la base de cotitzaci\u00f3 durant la situaci\u00f3 d\u2019incapacitat temporal \u201cser\u00e1 la correspondiente al mes anterior de la fecha de incapacidad\u201d. La q\u00fcesti\u00f3 que es debat, en suma, \u00e9s si un treballador en situaci\u00f3 de baixa pot arribar a percebre en dues ocasions la paga o pagues extres que li corresponen legalment i convencionalment, possibilitat a la qual obria cam\u00ed el conveni de 1992 (encara que immediatament el tanqu\u00e9s en el mateix text per la definici\u00f3 restrictiva de salari garantit m\u00e9s antiguitat) i que tanca el conveni de 1995, segons aquest \u00e0rbitre, amb la nova redacci\u00f3 de l\u2019article 40.<\/p>\n
La tesi de prohibici\u00f3 de la doble percepci\u00f3, llevat de pacte contrari en el conveni, s\u2019empara en la doctrina emanada dels tribunals laborals, des de la llunyana sent\u00e8ncia del Tribunal Central del Treball de 19 de juny de 1995 fins arribar a la del Tribunal Superior de Just\u00edcia d\u2019Andalusia (Sevilla) de 22 de febrer de 1994. M\u00e9s concretament, la sent\u00e8ncia del Tribunal Central del Treball de 8 de juny de 1988, indicava que conforme a la normativa vigent en aquell moment, ara integrada b\u00e0sicament en la Llei general de Seguretat Social, la base de cotitzaci\u00f3 durant la incapacitat laboral transit\u00f2ria (ara incapacitat temporal) tamb\u00e9 est\u00e0 integrada per l\u2019import de les pagues extres, de manera que durant aquesta situaci\u00f3 el treballador percebria la part proporcional d\u2019aquestes pagues. De la normativa vigent en aquell moment es dedu\u00efa, i afegim ara el mateix que passa amb l\u2019actual, que \u201csalvo pacto en contrario puede la empresa descontar de las pagas extras cuando llegue el momento de su abono, la parte proporcional correspondiente a los per\u00edodos de baja, pues de lo contrario se producir\u00eda un doble pago, y como en el convenio aplicable no hay pacto en contrario debe regir aquella doctrina\u201d. En aquest mateix sentit, la sent\u00e8ncia del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Madrid de 18 de setembre de 1989 ens recorda que la part proporcional de les gratificacions extraordin\u00e0ries s\u2019inclou en la base de c\u00e0lcul del subsidi corresponent a la incapacitat, \u201cde suerte que si la empresa tuviera que abonar dicho concepto salarial en proporci\u00f3n a la duraci\u00f3n de la incapacidad, se producir\u00eda una doble percepci\u00f3n del trabajador\u201d.<\/p>\n
\n
Tamb\u00e9 la m\u00e9s acreditada doctrina cient\u00edfica es manifesta en aquest sentit, i aix\u00ed ja en 1979 els professors De la Villa i Desdentado van tenir l\u2019oportunitat de mantenir que \u201clas pagas extras ya est\u00e1n incluidas en la cuant\u00eda del subsidio, por lo que no existe obligaci\u00f3n de abonarlas independientemente\u201d (Manual de Seguridad Social. Editorial Arazandi. 2a edici\u00f3, p\u00e0g. 488).<\/p>\n
\n
Tot aquest plantejament que s\u2019acaba d\u2019exposar \u00e9s tamb\u00e9 for\u00e7osament coherent amb el marc normatiu de la Llei general de Seguretat Social, que en l\u2019article 120 disposa que la base reguladora d\u2019incapacitat temporal derivada d\u2019una malaltia comuna o accident no laboral la constituir\u00e0 la base de cotitzaci\u00f3 a la Seguretat Social per conting\u00e8ncies comunes del mes anterior a la data d\u2019iniciaci\u00f3 de la incapacitat, base de cotitzaci\u00f3 que est\u00e0 integrada ex article 109 del mateix text legal, i per a totes les conting\u00e8ncies protegides \u201cpor la remuneraci\u00f3n total cualquiera que sea su forma o denominaci\u00f3n, que tenga derecho a percibir el trabajador o la que efectivamente perciba si fuera superior\u201d, incloent-se dins d\u2019aquesta remuneraci\u00f3 total, a fi d\u2019integrar la base de cotitzaci\u00f3, ex article 31 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors, les gratificacions extraordin\u00e0ries de venciment peri\u00f2dic superior al mes (J.I. Blasco, J. L\u00f3pez i M.A. Momparler. Curso de Seguridad Social. Tirant lo Blanch, Val\u00e8ncia, 1995, 2a edici\u00f3, p\u00e0g. 166). La Llei general de Seguretat Social acull en aquest punt, i hi incorpora en la redacci\u00f3, la regulaci\u00f3 que abans contenia la Llei 21\/1993, dels pressupostos generals de l\u2019Estat per a 1994, article 104, dos, 1.1.<\/p>\n
\n
Quart. L\u2019article 42 del conveni de 1995 disposa que en cas de baixa per incapacitat temporal el treballador tindr\u00e0 dret a percebre determinades millores complement\u00e0ries de la protecci\u00f3 concedida per la Seguretat Social. D\u2019aquesta manera, en cas d\u2019accident de treball la percepci\u00f3 ser\u00e0 del 100% del salari a partir del primer dia; en cas de baixa per malaltia comuna, tindr\u00e0 dret al 80% del salari des del setz\u00e8 dia fins al trent\u00e8, i del trenta-un\u00e8 endavant i fins a un m\u00e0xim de 12 mesos de durada, el 100% del salari. La tesi de la part treballadora, que no comparteix la part empresarial, \u00e9s que el conveni, en referir-se \u00fanicament i exclusivament al salari, s\u2019hi han d\u2019incloure tots els conceptes salarials per al c\u00e0lcul, les parts proporcionals a les gratificacions extrasalarials inclusivament, de manera que es milloraria la quantia de les percepcions percebudes conforme al conveni anterior, almenys en el punt que ara \u00e9s objecte de litigi.<\/p>\n
\n
El concepte de salari es defineix en l\u2019article 26 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors, i m\u00e9s recentment el trobem recollit, quasi per remissi\u00f3 al que es disposa en la normativa anterior, en la normativa de Seguretat Social. M\u00e9s concretament, cal fer refer\u00e8ncia al Reial Decret 2064\/1995, de 22 de desembre, segons el qual s\u2019aprova el Reglament general sobre cotitzaci\u00f3 i liquidaci\u00f3 d\u2019altres drets de la Seguretat Social (Bolet\u00edn Oficial del Estado, 25 de gener de 1996). L\u2019article 23 regula la base de cotitzaci\u00f3 per a totes les conting\u00e8ncies i situacions, i afirma que aquesta est\u00e0 integrada per la remuneraci\u00f3 total del treballador que percebi, o tingui dret a percebre, amb car\u00e0cter mensual, i defineix la remuneraci\u00f3 com \u201cla totalidad de las percepciones econ\u00f3micas reconocidas a los trabajadores en dinero o en especie, y ya retribuyan el trabajo efectivo o los per\u00edodos de descanso computables como trabajo\u201d, que copia quasi literalment l\u2019article 26.1 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors. Per l\u2019efecte que ara ens interessa per a la correcta resoluci\u00f3 del litigi plantejat sobre la determinaci\u00f3 del concepte de salari, aquest article 23 (reproducci\u00f3 de l\u2019art. 109.2 de la Llei general de Seguretat Social) exclou de la base de cotitzaci\u00f3, perqu\u00e8 no es consideren percepcions salarials, els plusos de transports urbans i els productes en esp\u00e8cie que concedeixen volunt\u00e0riament les empreses.<\/p>\n
\n
La definici\u00f3 legal de salari fa que els tribunals mantinguin, i que serveixi per totes la cita de la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 12 de febrer de 1985 que \u201cexiste la presunci\u00f3n iuris tantum de que todo lo que recibe el trabajador del empresario le es debido en concepto de salario\u201d. El treballador, (ex art. 31 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors), t\u00e9 dret a percebre 2 pagues extres anuals, quantitats que s\u00f3n salari en sentit estricte, no havent-hi altra interpretaci\u00f3 d\u2019acord amb l\u2019article 3.1 del Codi civil, i interpretant a sensu contrari l\u2019article 26.2 que fixa com a numerus clausus la condici\u00f3 de percepcions extrasalarials de \u201clas cantidades percibidas por el trabajador en concepto de indemnizaciones o suplidos por los gastos realizados como consecuencia de su actividad laboral, las prestaciones e indemnizaciones de la Seguridad Social y las indemnizaciones correspondientes a traslados, suspensiones y despidos\u201d. La denominaci\u00f3 de \u201cpagues extraordin\u00e0ries\u201d pot induir, \u00e9s cert, a confusi\u00f3 respecte a la seva naturalesa jur\u00eddica, confusi\u00f3 que s\u2019esvaeix quan es comprova legalment que ni es tracta de concessions graciables ni el seu atorgament \u00e9s extraordinari, ja que es tracta d\u2019una remuneraci\u00f3 que l\u2019empleador ha d\u2019abonar obligat\u00f2riament i amb car\u00e0cter reglat, podent-se afirmar conseg\u00fcentment la doctrina ius laboralista m\u00e9s autoritzada que \u201cel car\u00e1cter salarial de estas pagas, cuya \u00fanica peculiaridad es la de adicionarse a las 12 mensuales que se devengan al a\u00f1o, no ofrece dudas\u201d (A. Montoya Melgar, Derecho del Trabajo. Tecnos, Madrid, 1996, 17a edici\u00f3, 1996, p\u00e0g. 383); o dit d\u2019una altra manera, que aquestes pagues, que repeteixo s\u00f3n un dret del treballador i no una concessi\u00f3 graciable de part empresarial, constitueixen \u201cun complemento salarial con una regulaci\u00f3n consolidada desde hace a\u00f1os\u201d (A. Mart\u00edn, F. Rodr\u00edguez-Sa\u00f1udo i J. Garc\u00eda Murcia. Derecho del Trabajo. Tecnos, Madrid, 1996, 5a edici\u00f3, p\u00e0g. 589).<\/p>\n
\n
Conseg\u00fcentment, s\u2019acull la petici\u00f3 plantejada pel comit\u00e8 d\u2019empresa i s\u2019ent\u00e9n que la refer\u00e8ncia que cont\u00e9 l\u2019article 42 del conveni vigent al \u201csalari\u201d significa que l\u2019empresa ha d\u2019abonar no solament el salari base sin\u00f3 tamb\u00e9 la prorrata de pagues extres i aquells complements que percebin els treballadors de l\u2019empresa i que es considerin de percepci\u00f3 salarial, recollits en els articles 34 a 39 del conveni, en qu\u00e8 queda excl\u00f2s el denominat \u201ccomplement o plus de transport\u201d.<\/p>\n
\n
Un cop vist tot el que s\u2019ha exposat anteriorment, i despr\u00e9s de l\u2019examen dels fets provats i els fonaments de dret que s\u2019han d\u2019utilitzar en aquest litigi, aquest \u00e0rbitre emet el seg\u00fcent<\/p>\n
\n
Laude arbitral<\/p>\n
\n
Primer. L\u2019empresa ha de complementar les prestacions de la Seguretat Social en els sup\u00f2sits plantejats en l\u2019article 42 del conveni col\u00b7lectiu de 1995, en qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019entendre que la refer\u00e8ncia al salari inclou totes les partides salarials (salari base, complements salarials, pagues extres) recollides en l\u2019article 26 de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors.<\/p>\n
\n
Segon. L\u2019abonament de les gratificacions extraordin\u00e0ries previstes en l\u2019article 40 del conveni col\u00b7lectiu, no ha d\u2019incloure la integritat de la remuneraci\u00f3 fixada en aquest article quan el treballador hagi estat de baixa durant part del per\u00edode anterior a la seva percepci\u00f3, podent-se efectuar l\u2019empresa les deduccions proporcionals.<\/p>\n
\n
El laude \u00fanicament es podr\u00e0 rec\u00f3rrer davant dels tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d\u2019audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 de drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n
\n
En el termini de 7 dies h\u00e0bils a partir de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar de l\u2019\u00e0rbitre o \u00e0rbitres l\u2019aclariment d\u2019algun dels seus punts.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0PAB 258\/96 Laude arbitral dictat el 4 de desembre de 1996 per Eduardo Rojo Torrecilla, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte plantejat a l\u2019empresa SCDRSA Arbitratge instat per M.L.P., cap d\u2019administraci\u00f3 de personal d\u2019SCDRSA, i A.Z.P., president del comit\u00e8 d\u2019empresa i que actua en representaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[546,707],"tags":[],"class_list":["post-10695","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-1996-es","category-seguridad-social-complemento-de-prestaciones-por-parte-de-la-empresa","category-546","category-707","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10695","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10695"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10695\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10695"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}