\u00a0PAB 182\/97<\/p>\n
Laude arbitral dictat el 12 de juny de 1997 per Manuel Garc\u00eda Fern\u00c1ndez, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte existent a l\u2019empresa TH<\/p>\n
La representaci\u00f3 de l\u2019empresa TH i la representaci\u00f3 del personal al seu servei en el centre de Barcelona (comit\u00e8 d\u2019empresa i un delegat de la Confederaci\u00f3 Sindical de CCOO) sol\u00b7liciten l\u2019arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per resoldre un conflicte l\u2019objecte del qual \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n
1. Determinar si l\u2019empresa actua de forma ajustada a dret establint el per\u00edode de vacances del personal de manera continuada, a la vista del que s\u2019estableix en el vigent Conveni col\u00b7lectiu de tracci\u00f3 mec\u00e0nica de mercaderies de Barcelona i en l\u2019acord subscrit el desembre de 1993 entre la representaci\u00f3 legal dels treballadors i la direcci\u00f3 d\u2019UT.<\/p>\n
2. Determinar, aix\u00ed mateix, si segons el que es disposa en mat\u00e8ria de vacances en el conveni col\u00b7lectiu esmentat abans, els treballadors que per decisi\u00f3 de l\u2019empresa hagin gaudit de les vacances de forma fraccionada, tenen dret a l\u2019increment de dies previst en la norma mencionada.<\/p>\n
Les q\u00fcestions que precedeixen han de considerar-se de conformitat amb els seg\u00fcents<\/p>\n
Antecedents<\/p>\n
Primer. TH \u00e9s una empresa dedicada al transport, amb implantaci\u00f3 en tot el territori nacional. En el centre de treball ubicat a Barcelona hi presten els seus serveis empleats que van treballar anteriorment al servei de l\u2019empresa TN, el centre de treball de la qual, a Barcelona, va passar, en el mes d\u2019octubre de 1996, a la titularitat de TH, subrogant-se aquesta \u00faltima en els drets i deures laborals que assumia abans TN. Al seu torn, aquesta empresa s\u2019havia subrogat en la titularitat de drets i obligacions laborals que tenia una altra empresa, UT, respecte a aquest mateix grup de treballadors. Les successives subrogacions es van efectuar conformement al que disposa l\u2019article 44.1 de l\u2019Estatut dels treballadors sense que es planteg\u00e9s cap reclamaci\u00f3 referent a aix\u00f2, si m\u00e9s no que s\u2019hagi fet saber a aquest \u00e0rbitre.<\/p>\n
Segon. UT i la representaci\u00f3 legal dels treballadors al seu servei van concloure un pacte, el 1983, sobre el gaudi de les vacances. En aquest pacte s\u2019estableix que les vacances es podran fer de manera fraccionada o en un sol per\u00edode. Si es fan de manera fraccionada, la seva durada ser\u00e0 de 5 setmanes, que es desglossaran de la forma seg\u00fcent:
\n\u2013 3 setmanes consecutives en els mesos de juliol o agost, que no podran comprendre ni l\u2019\u00faltima setmana del mes de juliol ni la primera setmana del mes d\u2019agost.
\n\u2013 2 setmanes a gaudir preferentment en els per\u00edodes de Setmana Santa i Nadal, tot i que es podria negociar individualment per a gaudir-les en altres dates.<\/p>\n
Si les vacances es fessin en un sol per\u00edode, la seva durada seria de 30 dies naturals i no es podrien efectuar en els mesos de juliol i agost. Essent aix\u00ed, els que realitzen les vacances de manera fraccionada gaudeixen de 5 dies naturals m\u00e9s que aquells que les fan en un sol per\u00edode. A m\u00e9s a m\u00e9s, ambdues parts es posaven d\u2019acord en el fet que el suplement concedit sobre els 30 dies naturals a les persones que fraccionessin les seves vacances, es perdria en el moment en qu\u00e8 per qualsevol circumst\u00e0ncia es torn\u00e9s al sistema de gaudi en un sol per\u00edode. Aquest pacte no es va tramitar d\u2019acord amb el que preveu l\u2019article 90.2 de l\u2019Estatut dels treballadors i, conseg\u00fcentment, no es va registrar ni publicar en cap diari oficial.<\/p>\n
Tercer. Els treballadors afectats per aquest pacte han anat optant per una o altra modalitat de vacances fins a la data que es dir\u00e0, i per conseg\u00fcent, quan prestaven els seus serveis a UT i a TN. Al seu torn, i en produir-se el canvi de titularitat del centre de treball que pertanyia a aquesta \u00faltima empresa, TH va comunicar amb data 28 d\u2019octubre de 1986 als representants legals dels treballadors cedits, que se subrogava en tots els drets i obligacions que havien regit la seva relaci\u00f3 laboral fins aquell moment, tant els drets i obligacions que estaven recollits en el conveni provincial o conveni d\u2019empresa, que tenien subscrit, com els que es gaudien individualment o per \u00fas i costum, tot aix\u00f2 en virtut del que es disposa a l\u2019article 44.1 de l\u2019Estatut dels treballadors.<\/p>\n
Quart. Amb data de 18 de mar\u00e7 de 1997, el departament de personal va donar a con\u00e8ixer un comunicat dirigit als representants i a tot el personal (que porta el n\u00famero 3\/97) que es titulava \u201cVacances corresponents a 1997\u201d. En ell, la direcci\u00f3 del centre de treball fixa el per\u00edode de vacances en 30 dies naturals, a gaudir preferentment entre els mesos de juny i setembre, acollint-se al que estableix a l\u2019article 19 del Conveni col\u00b7lectiu aplicable al centre i justificant la mesura en necessitats operatives. No obstant aix\u00f2, en el mateix comunicat es deia que els empleats que per necessitats personals, degudament justificades, requerissin un altre per\u00edode de vacances, podrien pactar-lo individualment amb l\u2019empresa, per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, amb la intervenci\u00f3 del comit\u00e8 d\u2019empresa, sense que s\u2019especifiqu\u00e9s l\u2019abast i el contingut d\u2019aquesta intervenci\u00f3.<\/p>\n
Cinqu\u00e8. L\u2019article 19 del Conveni col\u00b7lectiu de tracci\u00f3 mec\u00e0nica de mercaderies de Barcelona estableix que el personal al qual s\u2019aplica tindr\u00e0 dret al gaudi d\u2019un per\u00edode de 30 dies naturals de vacances retribu\u00efdes. Les vacances es faran preferentment entre els mesos de juny i setembre llevat d\u2019aquelles empreses que durant aquest per\u00edode augmentin l\u2019activitat productiva a causa del tipus de treball que exerceixin. En aquest sup\u00f2sit s\u2019incrementaran les vacances dels treballadors en 2 dies, llevat que fraccionin el seu per\u00edode de gaudi. El mateix precepte convencional estableix que dins del primer trimestre de l\u2019any s\u2019establiran de mutu acord entre els representants dels treballadors i l\u2019empresa, les dates de gaudi de les vacances per a cada treballador; i un cop fixades, les empreses no podran unificar-les unilateralment.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la regulaci\u00f3 general; per\u00f2 l\u2019article 19 preveu igualment que, per pacte individual entre l\u2019empresa i cada treballador, malgrat sigui amb la intervenci\u00f3 dels seus representants (sense concretar tampoc aqu\u00ed el contingut i l\u2019abast d\u2019aquesta intervenci\u00f3), es pot fraccionar el per\u00edode de gaudi de les vacances, la durada del qual ser\u00e0 de 5 setmanes, si b\u00e9 21 dies es faran en el per\u00edode estival, i la resta, fins a les 2 setmanes, al llarg de l\u2019any.<\/p>\n
Sis\u00e8. Segons manifesta el representant de TH a aquest \u00e0rbitre, es van mantenir reunions amb els representants del personal per fixar els per\u00edodes de vacances sense que s\u2019arrib\u00e9s a cap acord. No hi ha const\u00e0ncia escrita que s\u2019haguessin fet aquestes reunions amb aquest objectiu, llevat d\u2019una acta aixecada el 27 de febrer de 1997 en la qual l\u2019empresa es compromet a sol\u00b7licitar informaci\u00f3 dels empleats sobre les dates en qu\u00e8 pretenien fer les vacances anuals. Aleshores els treballadors van estendre sol\u00b7licituds referents a la fixaci\u00f3 del seu per\u00edode de vacances, i ho van fer conforme al que es va pactar el desembre de 1983; si b\u00e9 el fraccionament i prolongaci\u00f3 del per\u00edode de vacances no solament el van sol\u00b7licitar els treballadors que pertanyien al col\u00b7lectiu procedent de TN, i UT sin\u00f3 altres treballadors que es trobaven al servei de TH en produir-se la incorporaci\u00f3 dels anteriors i que, per tant, no havien treballat mai per a aquelles dues empreses.<\/p>\n
Set\u00e8. El 8 de maig de 1997 es va presentar en el Tribunal Laboral de Catalunya l\u2019escrit introductori al tr\u00e0mit de mediaci\u00f3 i conciliaci\u00f3 que substanciat d\u2019acord amb el que preveu el reglament del Tribunal, va donar lloc a l\u2019acord, amb data de 29 de maig de 1997, pel qual ambdues parts se sotmeten a l\u2019arbitratge del Tribunal per a la resoluci\u00f3 del conflicte.<\/p>\n
Vuit\u00e8. Un cop designat l\u2019\u00e0rbitre en el mateix acte conciliador i acceptada per mi la designaci\u00f3, es van convocar les parts per al dia 5 de juny de 1997. Ambdues parts hi van compar\u00e8ixer, van exposar el que van creure convenient a dret i van presentar escrits d\u2019al\u00b7legacions en uni\u00f3 dels documents que van considerar oportuns a favor de les seves respectives pretensions.<\/p>\n
Un cop vistos els antecedents, per emetre aquest laude arbitral han d\u2019aplicar-se els seg\u00fcents<\/p>\n
Fonaments de dret<\/p>\n
Primer. La primera q\u00fcesti\u00f3 que es planteja \u00e9s la vig\u00e8ncia i conseg\u00fcent aplicabilitat del pacte concl\u00f2s el desembre de 1983 entre l\u2019empresa UT i la representaci\u00f3 legal dels seus treballadors. Aquest pacte ha de qualificar-se com a acord col\u00b7lectiu extraestatutari, en no haver-se tramitat de conformitat amb el que aleshores es disposava en el t\u00edtol tercer de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors. No \u00e9s un\u00e0nime el parer de la jurisprud\u00e8ncia i la doctrina cient\u00edfica sobre la naturalesa jur\u00eddica d\u2019aquesta classe de pactes i l\u2019abast de la seva obligatorietat; per\u00f2, en qualsevol cas, \u00e9s criteri segur que els empresaris i treballadors afectats han de subjectar-se al que es pacti mentre el pacte extraestatutari estigui en vigor, i aix\u00f2 succeir\u00e0 durant el termini de vig\u00e8ncia que s\u2019hagi acordat o mentre els mateixos empresaris no modifiquin o invalidin el pacte de la manera que es dir\u00e0.<\/p>\n
El pacte sobre vacances concl\u00f2s el desembre de 1983 no cont\u00e9 cap termini de vig\u00e8ncia; de manera que es va pactar per un temps indefinit. Tot i essent aix\u00ed, la Llei de 19 de maig de 1994 que va modificar l\u2019article 41 de l\u2019Estatut dels treballadors de 1980, refosa amb aquest a l\u2019article 41 de l\u2019actual Text ref\u00f3s de la Llei de l\u2019estatut dels treballadors, permet als empresaris modificar, i fins i tot suprimir, per pr\u00f2pia decisi\u00f3, els acords o pactes col\u00b7lectius esxtraestatutaris si concorren raons econ\u00f2miques, t\u00e8cniques, organitzatives o de producci\u00f3 provades, per la qual cosa hauran de seguir el procediment que estableix el mateix precepte legal en l\u2019apartat 4. No consta que TH hagi decidit modificar el pacte col\u00b7lectiu sobre vacances, basant-se en qualssevulla de les raons al\u00b7ludides i subjectant-se al procediment legalment previst. Conseg\u00fcentment es podria, en principi, concloure que el pacte sobre vacances, tantes vegades esmentat, en establir-se per temps indefinit i no haver estat objecte de modificaci\u00f3, de conformitat amb el que es preveu a l\u2019article 41.4 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors, es troba plenament en vigor.<\/p>\n
He de precisar aqu\u00ed que nom\u00e9s els treballadors procedents de TN i abans d\u2019UT podran beneficiar-se del contingut d\u2019aquest pacte; ja que sigui quin sigui el fonament en qu\u00e8 es vulgui sostenir l\u2019obligatorietat dels pactes extraestatutaris, el cert \u00e9s que solament aquests pactes poden obligar els treballadors representats en la seva conclusi\u00f3, i aix\u00ed es dedueix del que estableixen els articles 1091 i 1257 del Codi civil (si es t\u00e9 en compte la naturalesa obligacional comuna d\u2019aquests pactes) o l\u2019article 82.3 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors (si es t\u00e9 en compte la seva naturalesa normativa). De manera que els empleats al servei de TH que no van treballar per a les empreses esmentades anteriorment, no poden invocar el contingut del pacte sobre vacances per gaudir-les de la manera que aquest ho estableix. Aix\u00f2 equivaldria a aplicar el pacte esmentat a treballadors que no van ser representats en la seva negociaci\u00f3 i conclusi\u00f3 i, per tant, aplicar el pacte a persones alienes a l\u2019\u00e0mbit acordat d\u2019aplicaci\u00f3, fet que vulnera les normes legals mencionades.<\/p>\n
A tot aix\u00f2 no s\u2019hi pot oposar l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019igualtat de tracte entre els treballadors d\u2019una mateixa empresa que podria deduir-se del que estableix l\u2019article 14 de la Constituci\u00f3 espanyola. En primer lloc perqu\u00e8, com reitera la jurisprud\u00e8ncia constitucional i ordin\u00e0ria, la igualtat de tracte no \u00e9s un principi exigible amb car\u00e0cter general i que es dedueixi de manera immediata del que estableix l\u2019esmentat precepte constitucional, sin\u00f3 que ha d\u2019establir-se mitjan\u00e7ant la legislaci\u00f3 ordin\u00e0ria en consideraci\u00f3 a les situacions que aquesta regula. La legislaci\u00f3 laboral no preveu que els convenis col\u00b7lectius s\u2019apliquin a treballadors no inclosos en el seu \u00e0mbit personal d\u2019aplicaci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari, com s\u2019ha raonat en el par\u00e0graf precedent; i aix\u00f2 malgrat que en una mateixa empresa hi hagi col\u00b7lectius laborals que es regeixin per convenis, pactes o acords diferents. En segon lloc, perqu\u00e8 la igualtat de tracte nom\u00e9s \u00e9s exigible en aplicaci\u00f3 del mandat constitucional quan les difer\u00e8ncies s\u00f3n producte de l\u2019arbitrarietat de l\u2019empresari o dels mateixos representants dels treballadors i no tenen justificaci\u00f3 objectiva i raonable; per\u00f2 hi ha justificaci\u00f3 objectiva i raonable quan la difer\u00e8ncia neix d\u2019un pacte col\u00b7lectiu aplicable a treballadors que, per l\u2019atzar inherent a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019activitat empresarial, s\u2019incorpora en un col\u00b7lectiu laboral, ali\u00e8 completament a aquest pacte. El que no tindria justificaci\u00f3 raonable seria que s\u2019apliqu\u00e9s un pacte col\u00b7lectiu a aquells que no en van formar part pel fet que els beneficiaris, que s\u00ed que en van formar part, s\u2019incorporin en una determinada empresa com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un proc\u00e9s de subrogaci\u00f3 laboral, en aplicaci\u00f3 del que preveu l\u2019article 44.1 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors.<\/p>\n
Segon. \u00c9s clar que TH, en subrogar-se en la posici\u00f3 de TN es va comprometre a respectar els drets i obligacions exigibles a, i per aquesta empresa, que s\u2019inclouen no solament en el conveni provincial, sin\u00f3 tamb\u00e9 en conveni d\u2019empresa o pactats individualment, o gaudits per \u00fas i costum (antecedent tercer d\u2019aquest laude); un comprom\u00eds tan ampli inclou, raonablement, el pacte sobre vacances de 1983. Ara b\u00e9, en aquest pacte s\u2019estableix una estipulaci\u00f3 que cal considerar per a determinar si el pacte es troba o no en vigor. Aquesta estipulaci\u00f3 diu que ambdues parts estaran d\u2019acord que el suplement que es concedeix sobre els 30 dies naturals a les persones que fraccionin les seves vacances es perdr\u00e0 en el moment en qu\u00e8 per qualsevol circumst\u00e0ncia, es torni al sistema de gaudi d\u2019un sol per\u00edode. Els qui pactaven preveien aix\u00ed, que \u201cper qualsevol circumst\u00e0ncia\u201d, el pacte, que substancialment concedia una setmana m\u00e9s a aquells que fraccionessin les seves vacances, podia deixar de tenir vig\u00e8ncia, amb la subseg\u00fcent aplicaci\u00f3 del conveni col\u00b7lectiu provincial, norma convencional aplicable al sector. Naturalment cal entendre que aquesta p\u00e8rdua de vig\u00e8ncia la decidiria l\u2019empresa, que \u00e9s a qui correspon dirigir i organitzar la feina dels empleats que hi presten els seus serveis.<\/p>\n
Estranya i fins i tot repugna als principis jur\u00eddics comunament admesos, que el compliment del que s\u2019ha pactat es deixi a l\u2019arbitri d\u2019un dels contractants (art. 1256 del Codi civil) i podria considerar-se que aquesta estipulaci\u00f3 hauria, en principi, donar-se per no inclosa. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s estrany que no s\u2019estableixi cap termini de vig\u00e8ncia en un pacte col\u00b7lectiu, i tan cert \u00e9s, que dels articles 85.2 i 86 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors es dedueix que la fixaci\u00f3 d\u2019un termini de vig\u00e8ncia \u00e9s un contingut obligat d\u2019un conveni col\u00b7lectiu. El m\u00e9s raonable, a la vista del que estableixen els articles 1281, 1285 i 1287 del Codi civil, referents a la interpretaci\u00f3 dels contractes (i un pacte col\u00b7lectiu \u00e9s un contracte) \u00e9s entendre que, amb l\u2019acord de la representaci\u00f3 dels treballadors, l\u2019empresa que va concloure el pacte es va reservar la facultat de fixar el per\u00edode de gaudi de les vacances de conformitat amb el que es disposa en el conveni col\u00b7lectiu provincial, si per les circumst\u00e0ncies \u2013per qualsevol circumst\u00e0ncia\u2013 li convingu\u00e9s fer-ho aix\u00ed. No s\u2019ha de considerar abusiva la reserva ja que d\u2019altra manera \u00e9s de suposar que l\u2019empresa no hauria pactat el que va pactar o, si m\u00e9s no, hauria posat un termini de vig\u00e8ncia al que va pactar, com a cautela elemental davant la possible variaci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 desenvolupava la seva activitat productiva; i aix\u00f2 independentment de possibles pr\u00f2rrogues del pacte, per\u00f2 sempre dins d\u2019un \u00e0mbit determinat de vig\u00e8ncia temporal.<\/p>\n
Essent aix\u00ed, cal concloure que la decisi\u00f3 que va adoptar TH el 18 de mar\u00e7 de 1997, va posar fi a la vig\u00e8ncia del pacte de desembre de 1983, acollint-se al que disposava el mateix pacte, ra\u00f3 per la qual, en principi, cal considerar la seva decisi\u00f3 ajustada a dret i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els treballadors han d\u2019acatar-la, i gaudir del seu per\u00edode de vacances de la manera que estableix aquesta decisi\u00f3, amb les precisions a les quals despr\u00e9s s\u2019al\u00b7ludir\u00e0.<\/p>\n
Tercer. Del comunicat de 18 de febrer de 1997 i de les al\u00b7legacions de l\u2019empresa, es podria deduir que pel sol fet d\u2019existir un conveni col\u00b7lectiu estatutari del sector, l\u2019empresa pot deixar d\u2019aplicar el pacte concl\u00f2s el desembre de 1983. Conv\u00e9 aclarir aquesta q\u00fcesti\u00f3 per evitar qualsevol equ\u00edvoc. L\u2019article 84.1 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors estableix que, si hi ha un conveni col\u00b7lectiu vigent, no podr\u00e0 afectar-lo un altre conveni d\u2019un \u00e0mbit diferent, llevat que el conveni col\u00b7lectiu en vigor contingui un pacte en contra d\u2019aix\u00f2. Atesa l\u2019efic\u00e0cia general que s\u2019atorga als convenis col\u00b7lectius estatutaris (art. 82.3 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors) la seva concurr\u00e8ncia amb els pactes extraestatutaris s\u2019ha de resoldre en l\u2019aplicaci\u00f3 preferent del conveni estatutari. S\u2019ent\u00e9n per concurr\u00e8ncia que els convenis o pactes que concorren regulin de diferent manera un mateix extrem o condici\u00f3 de treball (v.g. en aquest cas, les vacances).<\/p>\n
Ara b\u00e9, la jurisprud\u00e8ncia dels tribunals laborals ha matisat l\u2019aplicaci\u00f3 de la regla inclosa a l\u2019article 84.1 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors, de manera que els pactes extraestatutaris poden subsistir en els seus mateixos termes malgrat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conveni estatutari, llevat que d\u2019aquest conveni col\u00b7lectiu es dedueixi la supressi\u00f3 expressa del contingut dels pactes extraestatutaris concurrents. La jurisprud\u00e8ncia considera, en efecte, que els pactes extraestatutaris concurrents constitueixen condicions m\u00e9s beneficioses adquirides a t\u00edtol individual (per m\u00e9s contradictori que pugui ser atesa la naturalesa en tot cas col\u00b7lectiva dels pactes extraestatutaris) i, at\u00e8s que s\u00f3n condicions m\u00e9s beneficioses, han de preservar-se en aplicaci\u00f3 del que disposa l\u2019article 3.1c del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un conveni col\u00b7lectiu provincial de transports no seria suficient, per ell mateix, per negar la validesa al pacte de desembre de 1983, contra el que sembla entendre l\u2019empresa. No obstant aix\u00f2, \u00e9s el mateix contingut d\u2019aquest pacte, com ja s\u2019ha dit, el que permet a TH donar per acabada la seva vig\u00e8ncia i aplicar el conveni col\u00b7lectiu provincial.<\/p>\n
Quart. El conveni col\u00b7lectiu provincial exigeix que les dates de gaudi de les vacances s\u2019estableixin de mutu acord entre els representants dels treballadors i l\u2019empresa dins del primer trimestre de l\u2019any. No regula, per\u00f2, aquelles situacions en les quals no s\u2019arriba a un acord, cas en qu\u00e8 caldr\u00e0 aplicar les previsions legals. L\u2019article 38.2 del Text ref\u00f3s de l\u2019Estatut dels treballadors estableix que en cas de desacord entre empresari i treballador sobre la data de gaudi de les vacances (o en cas que no estigui fixada la seva planificaci\u00f3 i les dates en els convenis col\u00b7lectius) ho resoldr\u00e0 la jurisdicci\u00f3 competent, que no \u00e9s altra que la social. Ara b\u00e9, aquesta disposici\u00f3 cal matisar-la a la vista del que diu l\u2019article 125 del Text ref\u00f3s de la Llei de procediment laboral, de 7 d\u2019abril de 1995 en establir els terminis perqu\u00e8 el treballador presenti demanda sobre la data per al gaudi de les vacances, ja que d\u2019aquest es dedueix que l\u2019empresari pugui fixar unilateralment les dates, en defecte de previsi\u00f3 en el conveni col\u00b7lectiu o d\u2019acord amb els representants dels treballadors. En no aconseguir-se l\u2019acord amb el comit\u00e8 d\u2019empresa, com es relata a l\u2019antecedent sis\u00e8 d\u2019aquest laude, TH podia fixar la data del gaudi, amb independ\u00e8ncia de les impugnacions que pugui originar aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n
Cinqu\u00e8. El conveni col\u00b7lectiu provincial permet que les empreses pactin individualment amb els seus treballadors un calendari de vacances diferent al que s\u2019estableix amb car\u00e0cter general en la mateixa norma col\u00b7lectiva (30 dies entre els mesos de juny i setembre). Sembla que aquesta previsi\u00f3 \u00e9s similar a la que cont\u00e9 l\u2019extingit pacte de desembre de 1983, tot i que hi ha una difer\u00e8ncia cabdal: mentre que en aquest \u00faltim l\u2019opci\u00f3 per fraccionar les vacances (i afegir una setmana m\u00e9s) pertany al treballador, en el conveni col\u00b7lectiu provincial aquesta segona modalitat ha de pactar-se entre cada treballador i l\u2019empresa. Ara b\u00e9, un cop pactat individualment el fraccionament de les vacances, aquestes han de prolongar-se necess\u00e0riament durant 5 setmanes, i aix\u00ed es dedueix de la literalitat del conveni col\u00b7lectiu en establir que, en cas de fraccionament, les vacances es faran \u201cde manera que 21 dies es realitzin en el per\u00edode estival i la resta, fins les 2 setmanes, al llarg de l\u2019any\u201d. De manera que, admesa la llibertat de l\u2019empresa per arribar al pacte individual i de concloure\u2019l amb qui li interessi, el contingut est\u00e0 predeterminat pel conveni col\u00b7lectiu. Aix\u00f2 implica que si TH ha concl\u00f2s pactes individuals sobre el fraccionament de les vacances, la durada d\u2019aquestes ser\u00e0 de 5 setmanes, i no de 30 dies naturals, fet que resulta, insistim, del que preceptua el Conveni col\u00b7lectiu de transports de mercaderies de la prov\u00edncia de Barcelona.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, un cop vistos els antecedents i de conformitat amb els fonaments de dret exposats, dicto el seg\u00fcent<\/p>\n
Laude arbitral<\/p>\n
Primer. L\u2019empresa TH actua de forma ajustada a dret en fixar el per\u00edode de vacances, de conformitat al que s\u2019estableix en el vigent Conveni col\u00b7lectiu de tracci\u00f3 mec\u00e0nica de mercaderies de Barcelona, per haver-se extingit la vig\u00e8ncia del pacte subscrit el desembre de 1983 entre l\u2019aleshores mercantil UT i la representaci\u00f3 del seu personal, at\u00e8s el que preveia aquest mateix pacte i les facultats que atorgava a l\u2019empresa que el va concloure, facultats en qu\u00e8 s\u2019ha subrogat TH. Aquest pacte, a m\u00e9s, si hagu\u00e9s estat vigent, hauria estat aplicable solament al col\u00b7lectiu de treballadors procedents d\u2019UT i l\u2019empresa que va succeir immediatament aquella, TN.<\/p>\n
Segon. Si TH ha pactat el fraccionament de les vacances amb algun empleat, aquestes tindran la durada prevista per als pactes individuals de fraccionament de les vacances en el conveni col\u00b7lectiu provincial; per tant, s\u2019allargaran durant 5 setmanes, de manera que 21 dies es faran en el per\u00edode estival, i la resta, fins a 2 setmanes, al llarg d\u2019aquest any 1997.<\/p>\n
El laude \u00fanicament es podr\u00e0 rec\u00f3rrer davant dels tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d\u2019audi\u00e8ncia), incongru\u00e8ncia entre el seu contingut i les q\u00fcestions subjectes a arbitratge o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n
En el termini de 7 dies h\u00e0bils a partir de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar a l\u2019\u00e0rbitre o \u00e0rbitres l\u2019aclariment d\u2019algun dels extrems de la seva part dispositiva.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0PAB 182\/97 Laude arbitral dictat el 12 de juny de 1997 per Manuel Garc\u00eda Fern\u00c1ndez, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte existent a l\u2019empresa TH La representaci\u00f3 de l\u2019empresa TH i la representaci\u00f3 del personal al seu servei en el centre de Barcelona (comit\u00e8 d\u2019empresa…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[547,578,716],"tags":[],"class_list":["post-10655","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-1997-es","category-calendario-laboral","category-vacaciones-periodo-de-disfrute","category-547","category-578","category-716","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10655","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10655"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10655\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10655"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10655"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10655"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}