PAB 130\/98<\/p>\n
Laude arbitral dictat el 25 de maig de 1998 per Mar\u00eda Jos\u00e9 Abella Mestanza, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte existent a l\u2019empresa AMSA<\/p>\n
La representaci\u00f3 legal de l\u2019empresa AMSA i el comit\u00e8 d\u2019empresa d\u2019aquesta companyia han acordat sotmetre\u2019s a l\u2019arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per dirimir la q\u00fcesti\u00f3 seg\u00fcent:
\n\u00abSi les quantitats que l\u2019empresa AMSA ha hagut d\u2019ingressar en virtut de l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3 d\u2019Hisenda n\u00famero 6139754 per retencions de l\u2019I.R.P.F. de diversos treballadors i que han estat o que previsiblement seran retornades als treballadors afectats, que pr\u00e8viament ho sol\u00b7licitin, han de ser reintegrades pels treballadors a l\u2019empresa, una vegada les hagin rebut, o b\u00e9 si no han de ser objecte de reintegrament\u00bb.<\/p>\n
Antecedents<\/p>\n
I. AMSA va tenir una inspecci\u00f3 d\u2019Hisenda dels exercicis de 1992, 1993 i 1994. Com a resultat d\u2019aquesta inspecci\u00f3 l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria delegaci\u00f3 especial de Catalunya Depend\u00e8ncia Regional d\u2019Inspecci\u00f3 va estendre l\u2019acta de refer\u00e8ncia amb el numero 613499754, signada de conformitat, de la qual resulta \u201cque procedeix modificar les quanties declarades en concepte de retencions practicades a determinats treballadors per corregir les inexactituds originades per l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un percentatge incorrecte de retenci\u00f3 als treballadors esmentats, ja que l\u2019empresa no va tenir en compte per al seu c\u00e0lcul, les retribucions variables que van percebre els treballadors\u201d. La mateixa acta d\u2019inspecci\u00f3 es remet a la dilig\u00e8ncia n\u00famero 5 de 22 d\u2019abril de 1997 en qu\u00e8 es detallen, individu per individu, les difer\u00e8ncies detectades quant a les retencions practicades. De l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3 d\u2019Hisenda, que ha estat aportada per la representaci\u00f3 de l\u2019empresa, se\u2019n despr\u00e8n que les remuneracions \u00edntegres rebudes pels treballadors van ser les correctes i les que els corresponien i que l\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia deriva del percentatge de retenci\u00f3 aplicat.<\/p>\n
II. Un cop ingressades les quantitats determinades per la inspecci\u00f3 de tributs, l\u2019empresa va dotar cada treballador d\u2019un nou certificat de percepcions i retencions conforme al resultat de l\u2019actuaci\u00f3 inspectora, en el qual s\u2019especificava per a cadascun d\u2019ells el dret a efectuar la declaraci\u00f3 complement\u00e0ria, i sol\u00b7licitar-ne la devoluci\u00f3, i on se\u2019ls advertia que la quantitat resultant els seria dedu\u00efda l\u2019any 1998.<\/p>\n
III. El president del comit\u00e8 d\u2019empresa J.A.P.R. es va dirigir al Tribunal Laboral de Catalunya en data 7 d\u2019abril de 1998, mitjan\u00e7ant l\u2019escrit introductori al tr\u00e0mit de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3, i va exposar el conflicte assenyalant com a objecte de la seva pretensi\u00f3 \u201cque no es descomptin les quantitats, ja que s\u00f3n dels treballadors\u201d.<\/p>\n
IV. Un cop intentada la conciliaci\u00f3 davant la Delegaci\u00f3 de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya el 7 de maig de 1998, l\u2019acte va concloure amb l\u2019acord de les parts compareixents, en el sentit de sotmetre\u2019s a l\u2019arbitratge del Tribunal per a la resoluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 objecte de controv\u00e8rsia.<\/p>\n
Un cop designat l\u2019\u00e0rbitre en el mateix acte de conciliaci\u00f3 i acceptada per mi la designaci\u00f3, van ser convocades les parts, en tr\u00e0mit d\u2019audi\u00e8ncia, per al dia 15 de maig de 1998.<\/p>\n
Les parts van concretar els seus posicionaments en els termes que consten a l\u2019acta de la reuni\u00f3 que van mantenir, en la qual van aportar sengles escrits d\u2019al\u00b7legacions i els documents que van considerar oportuns en suport de les seves pretensions.<\/p>\n
B\u00e0sicament, l\u2019empresa funda el seu dret a rescabalar-se en la tesi de l\u2019enriquiment injust; i els treballadors s\u2019hi oposen ja que entenen que en aquest cas \u00e9s aplicable la t\u00e8cnica tribut\u00e0ria de l\u2019elevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre.<\/p>\n
Fonaments de dret<\/p>\n
Primer. Concretats els extrems del debat en la possibilitat de repetir als treballadors els imports ingressats per l\u2019empresa al Tresor P\u00fablic, en concepte de difer\u00e8ncies per retencions que al seu dia no es van efectuar i que finalment Hisenda va reintegrar al personal, cal analitzar alguns dels conceptes jur\u00eddics invocats per les parts. Procedeix examinar el concepte de retenci\u00f3, el concepte d\u2019\u201delevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre\u201d, invocat per la representaci\u00f3 dels treballadors i, finalment, el dret de reemborsament de l\u2019empresa en relaci\u00f3 amb els treballadors pels imports ingressats en concepte de retencions per rendes del treball, resultants de l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3.<\/p>\n
Segon. En l\u2019\u00e0mbit tributari la Llei de l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (I.R.P.F.) i la Llei de l\u2019Impost de Societats (I.S.) imposen a determinades persones o entitats que abonin rendes del treball, l\u2019obligaci\u00f3 de retenir i ingressar al Tresor P\u00fablic, com a pagament a compte de l\u2019impost personal del perceptor, una quantia preestablerta. El pagador dels rendiments derivats del treball n\u2019ha de sostreure una part i ingressar-ne l\u2019import al Tresor P\u00fablic. Amb aix\u00f2 el perceptor beneficiari de les rendes del treball anticipa el pagament del seu propi impost personal.<\/p>\n
L\u2019article 98 de la Llei de l\u2019I.R.P.F. estableix l\u2019obligaci\u00f3 de retenir, i es remet al seu reglament per determinar la quantia de la retenci\u00f3. En el cap\u00edtol segon, articles 40 a 47, del reglament de l\u2019I.R.P.F. es desenvolupa la quantificaci\u00f3 de la retenci\u00f3.<\/p>\n
Jur\u00eddicament s\u2019ha de distingir l\u2019obligaci\u00f3 de retenir, del seu objecte, que \u00e9s la retenci\u00f3 mateixa, quant a l\u2019import.<\/p>\n
L\u2019obligaci\u00f3 de retenir i ingressar l\u2019import retingut en el Tresor P\u00fablic la imposa la llei al pagador dels rendiments del treball, en definitiva a l\u2019empresari, i en el cas que s\u2019examina, a AMSA.<\/p>\n
La retenci\u00f3 \u00e9s el resultat de l\u2019acompliment de l\u2019obligaci\u00f3 de retenir, i la seva quantia t\u00e9 naturalesa jur\u00eddica de salari: se sostreu dels rendiments del treballador i s\u2019ingressa, per compte seu, al Tresor P\u00fablic.<\/p>\n
Tercer. Un cop examinada l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3 estesa per l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria que \u00e9s la causa del present conflicte, s\u2019hi adverteix que l\u2019actuari hi va consignar: \u201cprocedeix modificar les quanties declarades en concepte de retencions practicades a determinats treballadors per corregir les inexactituds originades per l\u2019aplicaci\u00f3 als esmentats treballadors d\u2019un percentatge incorrecte de retenci\u00f3\u201d. Del contingut de l\u2019acta, se\u2019n poden extreure les conclusions seg\u00fcents:
\n1. Que l\u2019empresa AMSA va complir la seva obligaci\u00f3 de retenir, per\u00f2 va cometre la inexactitud d\u2019aplicar un percentatge incorrecte, inexactitud que va motivar que s\u2019estengu\u00e9s l\u2019acta a partir de la qual l\u2019empresa es va veure obligada a ingressar la difer\u00e8ncia detectada que, en global, ascendia pel concepte de retencions a 11.199.100 pessetes i pel concepte d\u2019interessos de demora a 3.966.684 pessetes. La inspecci\u00f3 actuant assenyala que els fets consignats no constitueixen una infracci\u00f3 tribut\u00e0ria greu, per la qual cosa no va imposar cap sanci\u00f3 a l\u2019empresa.
\n2. Que els rendiments declarats pel concepte de rendes del treball s\u00f3n els correctes, ja que l\u2019import efectivament comprovat per l\u2019Administraci\u00f3 va coincidir amb el que havia declarat l\u2019empresa.
\n3. Que en el cas que s\u2019haguessin aplicat correctament les retencions sense que s\u2019haguessin produ\u00eft les inexactituds detectades, els treballadors haurien percebut un salari l\u00edquid inferior al que van percebre ja que la major retenci\u00f3 hauria estat dedu\u00efda del seu salari. I l\u2019efecte final hauria estat el mateix: la devoluci\u00f3 dels excessos anticipats. En el cas del present conflicte la devoluci\u00f3 es produeix igual, malgrat no haver-se anticipat.<\/p>\n
Quart. Pel que fa al concepte de l\u2019\u201delevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre\u201d invocat per la representaci\u00f3 dels treballadors: la figura tribut\u00e0ria de l\u2019elevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre s\u2019empara legalment en l\u2019article 98, dos de la Llei de l\u2019I.R.P.F. que establia que \u201cLes quantitats efectivament satisfetes pels subjectes obligats a retenir s\u2019entendran percebudes, en tot cas, amb deducci\u00f3 de l\u2019import de la retenci\u00f3 corresponent, llevat que es tracti de retribucions legalment establertes\u201d. Aquesta disposici\u00f3 va ser vigent fins al 31 de desembre de 1996 i sota la seva empara arbitrava una ficci\u00f3 legal en virtut de la qual les quantitats efectivament satisfetes pels subjectes obligats a retenir s\u2019entenien percebudes, en tot cas, amb deducci\u00f3 de l\u2019import de retenci\u00f3 corresponent. Pel que fa a aquesta presumpci\u00f3, si la retenci\u00f3 no s\u2019hagu\u00e9s practicat o hagu\u00e9s estat practicada per un import inferior al procedent, el perceptor havia de:
\n\u2013 Computar com a rendiment \u00edntegre una quantitat que, un cop restada la retenci\u00f3 procedent, result\u00e9s ser l\u2019efectivament percebuda.
\n\u2013 Deduir de la quota, com a retenci\u00f3 a compte, la difer\u00e8ncia entre el que realment havia percebut i la quantitat que ell havia consignat en la declaraci\u00f3.<\/p>\n
En el tr\u00e0mit d\u2019audi\u00e8ncia ha quedat provat que cap treballador no va utilitzar aquest mecanisme en els per\u00edodes als quals fa refer\u00e8ncia l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3. (1992-1993-1994).<\/p>\n
Igualment va quedar provat que Hisenda tampoc no va aplicar aquest criteri en admetre com a comprovades i correctes les retribucions satisfetes per l\u2019empresa en els per\u00edodes revisats.<\/p>\n
No es pot ignorar que l\u2019article 98, dos de la Llei, sobre el qual se sustentava la t\u00e8cnica de l\u2019\u201delevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre\u201d ha estat modificat amb efectes d\u20191 de gener de 1997 per la Llei 13\/1996, de 30 de desembre. El text actual \u00e9s el seg\u00fcent: \u201cEl perceptor de quantitats sobre les quals s\u2019hagi de retenir a compte d\u2019aquest impost computar\u00e0 aquelles quantitats per la contraprestaci\u00f3 \u00edntegra reportada\u201d.<\/p>\n
El nou redactat ha suprimit la figura de l\u2019elevaci\u00f3 a l\u2019\u00edntegre. De fet, la disposici\u00f3 transit\u00f2ria primera i la disposici\u00f3 final de la Llei 13\/1996 de forma expressa han previst l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019elevaci\u00f3 a \u00edntegre en relaci\u00f3 amb les liquidacions posteriors a 1 de gener de 1997 i a les que en aquesta data estan pendents de resoluci\u00f3 administrativa ferma, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la regulaci\u00f3 de les retencions sobre rendiments del treball. Ambdues disposicions resulten aplicables al present conflicte ja que l\u2019acta de conformitat t\u00e9 data 24 d\u2019abril de 1997, sense perjudici que els per\u00edodes als quals es faci refer\u00e8ncia siguin 1992-1993-1994.<\/p>\n
Cinqu\u00e8. Finalment procedeix analitzar la licitud de la decisi\u00f3 de l\u2019empresa d\u2019exercitar el que la doctrina i la jurisprud\u00e8ncia tribut\u00e0ria han anomenat acci\u00f3 de reemborsament, \u00e9s a dir, el dret de repetir als treballadors afectats la difer\u00e8ncia de retenci\u00f3 ingressada.<\/p>\n
Des de l\u2019\u00e0mbit aplicatiu del dret del treball, l\u2019article 26.3 de l\u2019Estatut dels treballadors, segons la redacci\u00f3 que en presenta el Reial Decret legislatiu 1\/1995 estableix que \u201cTotes les c\u00e0rregues fiscals i de Seguretat Social a c\u00e0rrec del treballador seran abonades pel mateix treballador i ser\u00e0 nul qualsevol pacte en contrari\u201d.<\/p>\n
Pels raonaments exposats en els fonaments anteriors \u00e9s clar que les retencions s\u00f3n quantitats que el retenidor (AMSA) ha de sostreure de la retribuci\u00f3 dels seus treballadors i ingressar-les al Tresor P\u00fablic. No s\u00f3n impostos que ha d\u2019abonar l\u2019empresa. L\u2019empresa t\u00e9 una funci\u00f3 mediadora i recaptadora per compte de l\u2019Estat. Sostreu dels rendiments una quantia, que despr\u00e9s cada treballador podr\u00e0 deduir de la seva declaraci\u00f3 personal.
\nSi m\u00e9s no, a efectes dial\u00e8ctics, cal plantejar-se quina seria la situaci\u00f3 jur\u00eddica que es produiria si prosper\u00e9s la tesi dels treballadors i es negu\u00e9s a l\u2019empresa l\u2019acci\u00f3 de reemborsament. Inevitablement haurem de concloure que es contravindria l\u2019esperit i la lletra de la norma:
\n1. D\u2019una banda, l\u2019import ingressat a Hisenda P\u00fablica en virtut de l\u2019acta, s\u2019hauria de considerar retribuci\u00f3 major del treballador. Per a l\u2019empresa passaria a constituir m\u00e9s despesa i se la privaria de l\u2019essencial car\u00e0cter de mediador i recaptador amb qu\u00e8 actua en l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques, i es convertiria en subjecte passiu de l\u2019impost. A m\u00e9s, s\u2019entraria en una contradicci\u00f3 amb el contingut de l\u2019acta, que estima correctes les retribucions i declara inexactes les retencions practicades.
\n2. L\u2019import recuperat de la Hisenda P\u00fablica pels treballadors no pot tenir el car\u00e0cter de retribuci\u00f3, ja que ni Hisenda li atribueix aquesta naturalesa, ni l\u2019empresa l\u2019ha ingressat com a tal concepte. Cal convenir que la major percepci\u00f3 que els treballadors pretenen en negar l\u2019acci\u00f3 de reemborsament de l\u2019empresa, no troba l\u2019origen ni en el contracte de treball ni en la norma tribut\u00e0ria. Si s\u2019accept\u00e9s aquesta tesi estar\u00edem afavorint l\u2019enriquiment sense causa.
\n3. A l\u2019\u00faltim, es contravindria l\u2019article 26.3 de l\u2019Estatut dels treballadors ja que si l\u2019empresa no pogu\u00e9s repetir, se l\u2019obligaria a assumir algunes c\u00e0rregues fiscals alienes, quan, de fet, el subjecte passiu d\u2019aquesta c\u00e0rrega tribut\u00e0ria \u00e9s el treballador.
\nEn aquest sentit, a m\u00e9s, s\u2019han pronunciat recentment els tribunals de just\u00edcia i han considerat procedent el dret de rescabalament en favor de l\u2019empresa en sup\u00f2sits substancialment an\u00e0legs al present com s\u00f3n ara els de les retencions a compte de les retribucions en esp\u00e8cie. Aix\u00ed ho han declarat dues sent\u00e8ncies de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catella-La Manxa de 23 d\u2019octubre de 1996 ambdues dictades en els recursos contenci\u00f3s administratiu n\u00fameros 593\/96 i 591\/96. En totes dues destaca el que constitueix el fons d\u2019aquest conflicte: que la norma fiscal no impedeix l\u2019aplicaci\u00f3 de reemborsament, ni comporta cap m\u00e9s sanci\u00f3 ni penalitat que les que li s\u00f3n pr\u00f2pies, per la qual cosa cal limitar-se, per a la seva correcta resoluci\u00f3, a la veritable naturalesa de la figura controvertida.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el seg\u00fcent<\/p>\n
Laude arbitral<\/p>\n
L\u2019empresa AMSA podr\u00e0 exercitar l\u2019acci\u00f3 de reemborsament en relaci\u00f3 amb els treballadors que hagin presentat les declaracions complement\u00e0ries dels exercicis de 1992, 1993 i 1994 per l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques, o als quals Hisenda, d\u2019ofici, hagi abonat les difer\u00e8ncies resultants de l\u2019acta d\u2019inspecci\u00f3 estesa a l\u2019empresa.<\/p>\n
El laude \u00fanicament es podr\u00e0 rec\u00f3rrer davant dels tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d\u2019audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n
En el termini de 7 dies h\u00e0bils a partir de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar a l\u2019\u00e0rbitre o \u00e0rbitres l\u2019aclariment d\u2019algun dels seus punts.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
PAB 130\/98 Laude arbitral dictat el 25 de maig de 1998 per Mar\u00eda Jos\u00e9 Abella Mestanza, membre del cos d\u2019\u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluci\u00f3 al conflicte existent a l\u2019empresa AMSA La representaci\u00f3 legal de l\u2019empresa AMSA i el comit\u00e8 d\u2019empresa d\u2019aquesta companyia han acordat sotmetre\u2019s a l\u2019arbitratge del Tribunal…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[548,617],"tags":[],"class_list":["post-10614","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-1998-es","category-impuesto-sobre-la-renta-de-las-personas-fisicas","category-548","category-617","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10614"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10614\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}