PAB 310\/99<\/p>\n
LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 22 DE DESEMBRE DE 1999 PER EDUARDO ROJO TORRECILLA, MEMBRE DEL COS D’\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA COM A VIA DE SOLUCI\u00d3 AL CONFLICTE EXISTENT EN LA EMPRESA \u00abIAC , S.A.\u00bb.<\/p>\n
l present laude arbitral versa sobre els seg\u00fcents<\/p>\n
FETS<\/p>\n
PRIMER. Amb data 10 de novembre de 1999, D, J HG, Delegat de zona de l’empresa IAC, S.A., i D. JBC, president del Comit\u00e8 d’Empresa, van presentar escrit davant el TLC en el que manifestaven l’acord de sotmetre’s a l’arbitratge en dret previst en els arts. 11 i ss del Reglament del TLC, i van proposar per unanimitat a qui subscriu el present arbitratge. l’Esmentada proposici\u00f3 va ser acceptada per aquest \u00e0rbitre amb data 19 de novembre de 1999.<\/p>\n
SEGON. Aquest \u00e0rbitre va citar per al tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a previst en la normativa reglament\u00e0ria a les parts el dia 1 de desembre a les 9 hores. A l’esmentat acte van assistir D. JHG per la part empresarial i D. F.J. BC, D. BMR, D. MANC, D. TG, D. JM i D. JGT per la part treballadora. A preguntes d’aquest \u00e0rbitre les dues parts compareixents es van ratificar en les seves posicions i posteriorment, i a petici\u00f3 d’aquest \u00e0rbitre, van aportar la documentaci\u00f3 que van considerar oportuna per a la defensa de les seves posicions (documentaci\u00f3 que queda incorporada a l’expedient arbitral). En aquest tr\u00e0mit la part treballadora va sostenir que les vacances no haurien de comen\u00e7ar en dia festiu i que el plus de nocturnitat hauria d’abonar-se sobre taules salarials per dia treballat. Per part empresarial es va defensar l’aplicaci\u00f3 literal del precepte convencional objecte de debat, en el primer litigi, i el c\u00e0lcul del plus de nocturnitat sobre taules salarials per mensualitat.<\/p>\n
TERCER. El litigi troba la seva ra\u00f3 de ser en el desacord de les parts sobre la interpretaci\u00f3 dels arts. 11 i 23 del conveni col\u00b7lectiu d’empresa. Les q\u00fcestions sotmeses a l’arbitratge s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n
1. Quan ha d’iniciar-se el per\u00edode de vacances: dia festiu o dia laborable.
\n2. Com ha d’aplicar-se el rec\u00e0rrec del 25 % del salari base en el complement de nocturnitat.<\/p>\n
\nQUART. Aquest \u00e0rbitre ha estudiat amb deteniment tota la documentaci\u00f3 aportada en l’expedient arbitral i escoltat l’exposici\u00f3 oral de les dues parts en el tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a. D’acord amb tot plegat, i amb subjecci\u00f3 a la normativa vigent, manifesta la seva tesi jur\u00eddica al tractar-se d’un arbitratge en dret sobre el litigi suscitat, amb estricta subjecci\u00f3 als termes de la norma controvertida aix\u00ed com a les d’aquelles altres en les quals fos necessari interpretar i aplicar per a la correcta resoluci\u00f3 del litigi.<\/p>\n
A tots aquests fets \u00e9s d’aplicaci\u00f3 la seg\u00fcent fonamentaci\u00f3 jur\u00eddica, \u00e9s a dir els seg\u00fcents<\/p>\n
FONAMENTS DE DRET<\/p>\n
PRIMER. Procedeix resoldre el litigi suscitat donant resposta per separat a les dues q\u00fcestions plantejades, doncs cada una d’elles t\u00e9 substantivitat i especificitat pr\u00f2pia. Analitzem doncs les q\u00fcestions sotmeses al lleial saber i entendre d’aquest \u00e0rbitre.<\/p>\n
Se centra el litigi plantejat, en primer lloc, en la interpretaci\u00f3 de l’art. 11 del Conveni col\u00b7lectiu d’empresa. En l’esmentat precepte es disposa que el personal gaudir\u00e0 de \u00ab31 dies naturals de vacances anuals\u00bb i que a causa de les caracter\u00edstiques dels serveis prestats per l’empresa el per\u00edode de vacances \u00abs’estableix en els mesos de Juliol i Agost de cada any, llevat d’acord a t\u00edtol individual. Si per necessitats de l’empresa qualsevol treballador hagu\u00e9s de gaudir el seu per\u00edode de vacances fora d’aquestes dates se li compensar\u00e0 amb 5 dies m\u00e9s de vacances\u00bb.<\/p>\n
La part treballadora ha al\u00b7legat que l’art. 11 ha de posar-se en relaci\u00f3 amb l’art.9, en el que es disposa que \u00abcom regla general el personal afectat per aquest conveni gaudir\u00e0 del seu dia de descans setmanal en diumenge\u00bb. Segons la seva tesi, si el per\u00edode de vacances s’inicia en diumenge els treballadors perden un dia del per\u00edode de vacances, qual \u00e9s per exemple el sup\u00f2sit del present any, ja que el dia 1 d’agost era diumenge. Es per aix\u00f2 que es defensi que les vacances han d’iniciar-se sempre en dia laborable i que entenguin que a l’actual mes d’agost sols han gaudit de 30 dies de vacances. Contr\u00e0riament, la part empresarial argumenta que la dicci\u00f3 del precepte q\u00fcestionat \u00e9s clara, ja que es refereix a 31 dies naturals de vacances i que aquestes es gaudeixen amb car\u00e0cter general els mesos de juliol i agost; d’acollir-se la tesi defensada per la part treballadora, l’empresa al\u00b7lega que els treballadors tindrien un dia addicional de vacances i que aix\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s suposaria un cost econ\u00f2mic per a l’empresa, at\u00e8s que pel que fa a l’activitat que presta hauria de pagar el salari del treballador que prest\u00e9s els seus serveis l’esmentat dia en substituci\u00f3 del que seguiria gaudint del per\u00edode de vacances. Al seu judici, aquest any s’ha respectat escrupolosament el precepte q\u00fcestionat, ja que s’han gaudit els 31 dies del mes d’agost, tesi com s’acaba d’indicar que no comparteix la representaci\u00f3 treballadora.<\/p>\n
Per resoldre aquesta q\u00fcesti\u00f3 haur\u00edem d’atenir-nos als termes que es manifesten tant a la normativa legal com a la convencional ara q\u00fcestionada, i examinar si existeix algun pronunciament judicial que pugui servir-nos de punt de refer\u00e8ncia; tot plegat amb estricta subjecci\u00f3 a la interpretaci\u00f3 dels preceptes legals que marca l’art. 3.1 del Codi Civil. Doncs b\u00e9, de la dicci\u00f3 del precepte enjudiciat \u00e9s clar i indubtable que el per\u00edode de vacances s’ha fixat en dies naturals, i que \u00e9s per aix\u00f2 que tamb\u00e9 haurien d’incloure’s en l’esmentat per\u00edode els dies festius (ja es tracti de diumenge o d’alguna o alguna de les 14 festivitats anuals) que es trobin compresos dins de l’esmentat per\u00edode. En tal sentit s’ha manifestat reiteradament la doctrina judicial des de fa uns quants anys, servint per totes la cita de les sent\u00e8ncies del desaparegut Tribunal Central de Treball de 31 de maig de 1985 i 21 de febrer de 1986, en les que s’afirma, resolent sobre litigis substancialment id\u00e8ntics a la q\u00fcesti\u00f3 ara enjudiciada, que \u00abal tractar-se de vacances referides a dies naturals, cada dia qualsevol que sigui el seu car\u00e0cter, festiu o no, entren dins del seu c\u00f2mput\u00bb, i que \u00e9s indiferent que el primer dia del per\u00edode de vacances sigui laborable o festiu, ja que \u00abel seu c\u00f2mput \u00e9s de dies naturals i no h\u00e0bils\u00bb. En els mateixos termes ha de resoldre’s la q\u00fcesti\u00f3 si ens fixem en la dicci\u00f3 de l’art. 38.1 del Reial Decret Legislatiu 1\/1995 de 24 de mar\u00e7 pel que s’aprova el text ref\u00f3s de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, ja que disposa que la durada m\u00ednima del per\u00edode de vacances \u00e9s de trenta dies naturals, el que tant a judici de la doctrina cient\u00edfica (Alonso Olea i Casas Baamonde, Palomeque L\u00f3pez i \u00c1lvarez de la Rosa) com de la judicial implica que s’incloguin dins del per\u00edode els diumenges i festius inclosos (poden consultar-se, entre altres, les sent\u00e8ncies del TCT de 14 d’octubre de 1987 i 17 de mar\u00e7 de 1988, i la Sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Nacional 55\/1989). En suport de la tesi defensada en aquest laude pot portar-se a col\u00b7laci\u00f3 igualment l’art. 5.2 del Codi Civil que disposa que \u00aben el c\u00f2mput civil dels terminis no s’exclouen els dies inh\u00e0bils\u00bb.<\/p>\n
La tesi aqu\u00ed exposada decaur\u00e0 quan s’hagi posat en pr\u00e0ctica la possibilitat de pactar individualment amb cada treballador el per\u00edode de vacances i el moment d’inici del gaudi, que certament podria ser fixada sempre en dia laborable i obviant l’inici en dia festiu. Sotm\u00e8s com est\u00e0 aquest arbitro a un arbitratge en dret, ha de resoldre la q\u00fcesti\u00f3 en els termes m\u00e9s a dalt exposats, si b\u00e9 pot suggerir a les parts que en el pr\u00f2xim conveni col\u00b7lectiu pactin una nova regulaci\u00f3 del per\u00edode de vacances que aclareixi els dubtes aqu\u00ed plantejades i disposi de forma clara i indubtable que el per\u00edode de vacances ha d’iniciar-se o no, sempre en dia laborable. Mentrestant, tant el precepte ara enjudiciat com la normativa legal vigent (LET) i l’anterior (Llei de Relacions Laborals) es decanten per la refer\u00e8ncia del per\u00edode de c\u00f2mput del per\u00edode de vacances a dies naturals i no \u00fanica i exclusivament laborables.<\/p>\n
SEGON. Procedeix a continuaci\u00f3 entrar a resoldre la segona q\u00fcesti\u00f3 debatuda, qual \u00e9s com ha de calcular-se el complement per treball nocturn, q\u00fcesti\u00f3 per a la que certament no ajuda la redacci\u00f3 esquem\u00e0tic de l’art. 23 del conveni sobre nocturnitat, en el que indica que \u00abser\u00e0 aplicat d’acord amb la legislaci\u00f3 vigent\u00bb.<\/p>\n
A judici de la part treballadora, i aix\u00ed es manifesta i concreta en la documentaci\u00f3 que es va fer arribar amb posterioritat a la celebraci\u00f3 del tr\u00e0mit de compareixen\u00e7a, el salari base diari ha d’incrementar-se en un 25 %; \u00e9s a dir, si el salari base mensual d’un treballador amb la categoria professional de \u00abconductor recollida\u00bb \u00e9s de 107.365 ptes, el complement mensual a rebre per nocturnitat ser\u00e0 igual al resultat de multiplicar aquesta quantitat per 25 i dividir-la per 100, amb un resultat final de 26.841 ptes, sense que existissin difer\u00e8ncies en la quantia d’aquell complement entre els treballadors amb la mateixa categoria professional i salari base.<\/p>\n
Per part empresarial s’ha exposat que s’efectua un c\u00e0lcul diferent per arribar a determinar la quantitat sobre la que s’aplicar\u00e0 el rec\u00e0rrec del 25 %; de tal forma, es part del salari base mensual que es multiplica pels dotze mesos i es divideix per 360 dies, el qual d\u00f3na un determinat resultat que denominarem x. A l’esmentat resultat se li ha de restar, sempre segons l’empresa, la retribuci\u00f3 corresponent als dies no treballats, o el que \u00e9s el mateix la dels 52 diumenges i 14 festius anuals. De l’esmentada resta s’obt\u00e9 un resultat que denominarem z, i \u00e9s a aquest al que se li aplica el rec\u00e0rrec del 25 %.<\/p>\n
En definitiva, la q\u00fcesti\u00f3 objecte de debat se centra en l’aplicaci\u00f3 del rec\u00e0rrec del 25 % sobre el salari base calculat sense cap reducci\u00f3 o b\u00e9 sobre el salari base calculat amb reducci\u00f3 dels dies que tenen la consideraci\u00f3 de festius i en els que en principi no es presta activitat i per tant no es pot treballar en horari nocturn. Cap recordar que la normativa vigent a la qual es refereix l’art. 23 del conveni \u00e9s l’art. 36.2 de la LET que, a difer\u00e8ncia de la normativa anterior en la qual si es fixava expressament un rec\u00e0rrec del 25 % sobre el salari base, sols disposa que la feina nocturn \u00abtindr\u00e0 una retribuci\u00f3 espec\u00edfica que es determinar\u00e0 en la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva\u00bc\u00bb, si b\u00e9 ha quedat plenament acreditat en el tramiti d’audi\u00e8ncia que s’abona un complement del 25 % i que no es q\u00fcestiona de cap manera l’esmentat abonament sin\u00f3 sols el m\u00f2dul de pagament de sobre el que s’ha d’aplicar. Ara b\u00e9, s\u00ed que \u00e9s important destacar que la reforma de la LET operada el 1994 ha separat l’increment del salari de les hores treballades en per\u00edode nocturn del salari base percebut pel treballador, si b\u00e9 la in\u00e8rcia de nombrosos convenis anteriors porta a que el rec\u00e0rrec es segueixi calculant sobre aquell. No hi ha, per tant, una obligaci\u00f3 legal clara i indubtable per a la part empresarial d’abonar, en primer lloc, un rec\u00e0rrec per al treball nocturn, i en segon lloc tampoc s’indica expressament que ha de calcular-se sobre el salari base, sin\u00f3 que fins i tot podria ser una remuneraci\u00f3 amb substantivitat i especificitat pr\u00f2pia<\/p>\n
Hem d’abordar qu\u00e8 s’ha d’entendre per salari base, per el qual l’art. 26.3 de la LET, a m\u00e9s a m\u00e9s de remetre’s a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i en el seu cas el contracte individual, disposa que el que ser\u00e0 la retribuci\u00f3 fixada per unitat de temps o d’obra, i la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 23 de gener de 1991 disposa que el concepte retributiu de salari base \u00ab\u00e9s en principi i fonamentalment aquell que en el conveni col\u00b7lectiu aplicable es compr\u00e8n sota aquesta denominaci\u00f3 o la de sou base\u00bb. No hi ha m\u00e9s gran concreci\u00f3 en l’art. 21 del conveni col\u00b7lectiu, en el que sols es disposa que el salari base i el plus conveni \u00abser\u00e0 el que quedi determinat per cada categoria per les taules salarials annexes\u00bb. Cap recordar aqu\u00ed que l’art. 4 del Decret de 17 d’agost de 1973 d’ordenaci\u00f3 del salari definia el salari base com \u00abla part de la retribuci\u00f3 fixada per unitat de temps sense atendre a les circumst\u00e0ncies que expressa l’article 5\u00e8\u00bb.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 objecte de debat se centra a determinar si el rec\u00e0rrec ha de percebre’s en una quantia mensual concreta i determinada, a partir del la pr\u00e8via determinaci\u00f3 de quin \u00e9s el salari base, i la nostra conclusi\u00f3 \u00e9s que sols pot ser remunerat com nocturn i amb el complement corresponent la feina realitzat en horari nocturn, doncs el contrari portaria, al l\u00edmit, a una situaci\u00f3 com la plantejada en la sent\u00e8ncia de 15 d’abril de 1998 del Tribunal Superior de Just\u00edcia d’Arag\u00f3, en el que \u00abun treballador (activitat del qual no sigui nocturna per naturalesa) que realitzi treball nocturn durant un mes percebi el mateix, per tal plus, que un altre que faci sols una nit o part d’ella\u00bb. Per la seva part la sent\u00e8ncia de 5 d’octubre de 1987 del Tribunal Central de Treball estudia la possible aplicaci\u00f3 del plus de nocturnitat als dies de descans i arriba a la conclusi\u00f3 per la qual l’increment retributiu del temps nocturn \u00abs’estableix \u00fanicament pel que fa a les hores treballades durant la nit – des de les 22 hores a les 6 del mat\u00ed – cosa que impedeix aplicar l’esmentat rec\u00e0rrec a les hores diferents de les conceptuades com nocturnes i a extendre’l a d’altres remuneracions, m\u00e0xim quan aquelles corresponen a dies de descans\u00bb. Es per aix\u00f2 que no pugui acceptar-se la tesi sostinguda per la part treballadora, doncs podria portar a situacions semblants, i certament no estimades per la norma, com les exposades en la sent\u00e8ncia citada del 15 d’abril de 1998. A judici d’aquest \u00e0rbitre, sembla correcte el sistema de c\u00e0lcul efectuat per l’empresa de deduir els dies no treballats per ser diumenges o festius, doncs dif\u00edcilment podr\u00e0 percebre’s una remuneraci\u00f3 per treball nocturn en un dia que no s’ha dut a terme activitat alguna. En el mateix sentit que la tesi defensada en el present laude es manifesta la sent\u00e8ncia de la Sala 4\u00ba del Tribunal Suprem de 15 de setembre de 1995, en la que s’afirma que el plus de nocturnitat \u00ab\u00e9s un complement salarial de lloc de treball, percepci\u00f3 del qual dep\u00e8n exclusivament de l’exercici de l’activitat professional en el lloc assignat, donat el seu \u00edndole funcional i el seu car\u00e0cter no consolidable\u00bb, i que l’esmentat complement \u00abno es merita els dies de descans setmanal ni els festius\u00bb.<\/p>\n
Vist tot l’anteriorment exposat, i despr\u00e9s de l’examen dels fets provats i els fonaments de dret que han de ser utilitzats en el present litigi, aquest \u00e0rbitre emet el seg\u00fcent<\/p>\n
LAUDE ARBITRAL<\/p>\n
PRIMER. L’art. 11 del conveni col\u00b7lectiu ha d’interpretar-se en el sentit que el per\u00edode de vacances que es gaudeix durant els mesos de juliol i agost ha de durar 31 dies naturals, sent indiferent als efectes de c\u00f2mput que s’inici\u00ef en dia festiu o laborable, llevat que existeixi acord individual amb un treballador per al gaudi en altres dates i en altres condicions.<\/p>\n
SEGON. El rec\u00e0rrec que s’han de pagar sobre el salari base s’ha de fer en els termes que fins al moment present ve efectuant la direcci\u00f3 de l’empresa, quedant oberta a les parts la possibilitat, si totes dues ho desitgen, de regular una altra forma de c\u00e0lcul per via convencional.<\/p>\n
El Laude \u00fanicament podr\u00e0 rec\u00f3rrer-se davant els tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d’audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n
En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haur\u00e0 de facilitar-se en el termini m\u00e0xim de 10 dies h\u00e0bils.<\/p>\n
El tr\u00e0mit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, \u00fanica i exclusivament, l’adequada matisaci\u00f3 o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
PAB 310\/99 LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 22 DE DESEMBRE DE 1999 PER EDUARDO ROJO TORRECILLA, MEMBRE DEL COS D’\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA COM A VIA DE SOLUCI\u00d3 AL CONFLICTE EXISTENT EN LA EMPRESA \u00abIAC , S.A.\u00bb. l present laude arbitral versa sobre els seg\u00fcents FETS PRIMER. Amb data 10 de novembre de 1999,…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[549,688,716],"tags":[],"class_list":["post-10584","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-1999-es","category-salario","category-vacaciones-periodo-de-disfrute","category-549","category-688","category-716","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10584"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10584\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}