Refer\u00e8ncia: PAB 396\/2000
\nEmpresa: \u00abPHLP IBRC, S.A. -DIV. IND. LMP\u00bb<\/p>\n
ARBITRATGE<\/p>\n
Salvador del Rey Guanter, Eduardo Alemany Zaragoza i Mar\u00eda del Mar Serna Calvo, nomenats \u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya per la Comissi\u00f3 Parit\u00e0ria d’interpretaci\u00f3, aplicaci\u00f3 i seguiment de l’Acord Interprofessional de Catalunya, i designats per entendre del proc\u00e9s arbitral al marge referenciat, segons Conveni Arbitral de data 22 de novembre de 2000, emeten el seg\u00fcent laude<\/p>\n
ANTECEDENTS<\/p>\n
Primer. En data 22 de novembre de 2000 D\u00aa Mt Snchs Mrtn, en qualitat de Directora de Recursos Humans de Phlp Ibrc, S.A., i D. Jvr Grc Brcl i D. Jn Jmn Vllt com Delegats Sindicals d’UGT i CCOO en representaci\u00f3 del Comit\u00e8 d’Empresa, presenten davant el Tribunal Laboral de Catalunya Conveni Arbitral.<\/p>\n
Segon. En data 5 de desembre de 2000, despr\u00e9s d’haver donat el TLC als \u00e0rbitres trasllat de la c\u00f2pia del conveni arbitral, compareixen davant els \u00e0rbitres la representaci\u00f3 de l’empresa Phlp Ibrc, S.A. i dels treballadors, juntament amb els seus respectius assessors, donant aix\u00ed compliment al tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia previst a l’article 16.6 e) de l’esmentat Reglament, aportant-se c\u00f2pia dels documents relacionats amb la q\u00fcesti\u00f3 sotmesa a arbitratge. Posteriorment, i dins el termini assenyalat en el tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia, totes dues representacions en data 11 de desembre de 2000 aporten cada un d’ells sengles escrits d’al\u00b7legacions.<\/p>\n
Tercer. La q\u00fcesti\u00f3 que se sotmet a arbitratge de dret \u00e9s \u00abSi l’actual organitzaci\u00f3 del treball dels departaments 10NC, <\/em>PMPC i Magatzem es troba pactada en el vigent conveni col\u00b7lectiu d’empresa i conseg\u00fcentment no es pot modificar unilateralment\u00bb<\/em>.<\/p>\n FONAMENTS JUR\u00cdDICS<\/p>\n PRIMER. Els \u00e0rbitres consideren que l’organitzaci\u00f3 del treball dels departaments 10 NC, PMPC i Magatzem no es troba recollida, quant a tal, en cap precepte del vigent conveni col\u00b7lectiu.<\/p>\n En concret, i sobre la base de les al\u00b7legacions realitzades als \u00e0rbitres, considerem que a l’article 17 del conveni col\u00b7lectiu vigent existeix un acord sobre el n\u00famero de treballadors a ocupar si exist\u00eds un n\u00famero determinat d’equips de treballadors.<\/p>\n Per aix\u00f2, i en base exclusivament a aquest precepte, no \u00e9s possible concloure que en el mateix es reculli un acord sobre l’organitzaci\u00f3 del treball dels departaments esmentats. Per tant, el comprom\u00eds adquirit per l’empresa consisteix a assignar un n\u00famero determinat de treballadors en cas de que a la f\u00e0brica s’estableixi un determinat n\u00famero d’equips.<\/p>\n SEGON. No existint un precepte en el vigent conveni col\u00b7lectiu en el que s’estableixi una organitzaci\u00f3 del treball dels departaments 10 NC, PMPC i Magatzem, s\u00ed que existeix, contr\u00e0riament, una facultat empresarial reconeguda a l’article 11 de l’esmentat conveni col\u00b7lectiu, consistent a considerar que \u00abl’organitzaci\u00f3 del treball correspon a la Direcci\u00f3 de l’empresa\u00bb.<\/p>\n TERCER. Els \u00e0rbitres no entren a valorar el car\u00e0cter substancial o no que una eventual nova organitzaci\u00f3 del treball tindria a efectes de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.<\/p>\n Tenint en compte les consideracions precedents, dictem el laude en els seg\u00fcents termes.<\/p>\n PART DISPOSITIVA<\/p>\n En conseq\u00fc\u00e8ncia els \u00e0rbitres han decidit per unanimitat respondre a la pregunta formulada en el sentit que no hi ha cap precepte en el vigent conveni col\u00b7lectiu en el qual es reguli l’organitzaci\u00f3 del treball dels departaments 10 NC, PMPC i Magatzem i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, estiguin impedint per si mateix eventuals modificacions de tal organitzaci\u00f3 del treball.<\/p>\n El present laude arbitral pot ser recorregut davant els \u00f2rgans jurisdiccionals de l’Ordre Social per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d’audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima, d’acord amb l’article 16.11 del Reglament.<\/p>\n En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre l’aclariment del mateix, que ser\u00e0 facilitat en el termini m\u00e0xim de deu dies h\u00e0bils. El tr\u00e0mit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre \u00fanica i exclusivament l’aclariment del laude, sense que procedeixi rebatre els posicionaments reflectits en la resoluci\u00f3 arbitral, ex article 16.12 del Reglament.<\/p>\n \u00c9s tot el que es decideix en arbitratge de dret firmant el laude em\u00e8s que s’entrega en el Tribunal Laboral de Catalunya per la seva notificaci\u00f3 a les parts el dia vint de desembre de l’any dos mil.<\/p>\n PAB 114\/2000<\/p>\n DICTAT EL 10 D’ABRIL DE 2000 PER MAR\u00cdA JOS\u00c9 ABELLA MESTANZA, MEMBRE DEL COS D’\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA COM A VIA DE SOLUCIONS AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EXPEDIENT PAB 114\/2000 DE L’EMPRESA SCDD D’APRCM DE BCN, S.A.<\/p>\n l present laude arbitral versa sobre els seg\u00fcents<\/p>\n FETS<\/p>\n La representaci\u00f3 legal de SB GR, i els representants legals del personal de l’esmentat grup empresarial, han acordat sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per resoldre la seg\u00fcent controv\u00e8rsia:<\/p>\n \u00abDeterminar si deu o no mantenir-se, en el text definitiu del XVII Conveni Col\u00b7lectiu del Grup d’Empreses SB, el cinqu\u00e8 par\u00e0graf de l’article 27, del qual contingut literal \u00e9s el seg\u00fcent: El personal de Sb Gst i Er mantindr\u00e0 els seus propis imports d’aquests conceptes salarials durant la vig\u00e8ncia d’aquest Conveni\u00bb.<\/p>\n ANTECEDENTS<\/p>\n I. SCDD D’APRCM DE BCN, S.A.; SB GST, S.A. i SCDD EUR D’ESTCNTS, S.A., Companyies integrants del Grp emprsl SB, van celebrar amb els Comit\u00e8s d’Empresa de les diferents mercantils un primer Conveni Col\u00b7lectiu de grup empresarial, amb vig\u00e8ncia temporal bianual, per als anys 1.997 i 1.998.<\/p>\n En l’esmentat Conveni, el seu article 26, relatiu al plus de treball per festius i diumenges, i crebanto de moneda, contenia un par\u00e0graf cinqu\u00e8 del seg\u00fcent tenor literal: \u00abel personal de Sb Gst i Euro mantindr\u00e0 els seus propis imports d’aquests conceptes salarials durant la vig\u00e8ncia d’aquest Conveni\u00bb.<\/p>\n II. Finalitzada la vig\u00e8ncia temporal de l’esmentat Conveni les respectives representacions van iniciar la negociaci\u00f3 del XVII Conveni Col\u00b7lectiu, – segon Conveni de Grup empresarial -.<\/p>\n En el curs de les negociacions van sorgir situacions de conflicte que van originar una convocat\u00f2ria de vaga per a determinats dies del mes de Desembre d’1.999.<\/p>\n III. Convocades les parts en conflicte davant la Delegaci\u00f3 de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, en l’expedient n\u00ba PCB-405\/1.999; en 10 de Desembre 1.999 s’assoleix acord conciliatori, en els termes que consten en l’acta corresponent, posant fi al conflicte i desconvocant formalment la vaga.<\/p>\n l’Esmentat acord venia a tancar la negociaci\u00f3 del Conveni Col\u00b7lectiu, del que quedava pendent \u00fanicament la seva redacci\u00f3, per a la que les parts van quedar empla\u00e7ades, juntament amb els seus assessors, segons consta en l’Acord Set\u00e8.<\/p>\n IV. En la redacci\u00f3 definitiva del text del XVII Conveni Col\u00b7lectiu es va suscitar la discrep\u00e0ncia que se sotmet a aquest arbitratge. V. En 21 de Mar\u00e7 2.000 es va procedir a la firma de l’acta Final d’Acords del XVII Conveni Col\u00b7lectiu, deixant const\u00e0ncia en l’esmentada Acta de la conformitat de les parts amb la totalitat, excepci\u00f3 feta del text corresponent a l’article 27, que van acordar sotmetre a arbitratge.<\/p>\n En la pr\u00f2pia data van subscriure el Conveni arbitral.<\/p>\n VI. Designat l’\u00e0rbitre en el Conveni i acceptada per mi la designaci\u00f3, van ser convocades les parts en tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia, per al dia 30 de Mar\u00e7 2.000.<\/p>\n Les parts van concretar les seves posicions en els termes que consten en l’acta de la reuni\u00f3 conjunta mantinguda, aportant la representaci\u00f3 dels treballadors escrit d’al\u00b7legacions, i totes dues els documents que van considerar oportuns en suport de les seves respectives pretensions.<\/p>\n El debat va quedar centrat en els seg\u00fcents termes:<\/p>\n a).- La representaci\u00f3 empresarial s’oposa a la supressi\u00f3 de la cl\u00e0usula discutida del text de l’article 27 del Conveni, – que la representaci\u00f3 dels treballadors pret\u00e9n -, per entendre:<\/p>\n . Que sobre la mat\u00e8ria no s’ha assolit acord entre les parts negociadores. b).- Per la seva part la representaci\u00f3 dels treballadors pret\u00e9n la supressi\u00f3 de la cl\u00e0usula, adduint en suport de la seva tesi:<\/p>\n . Que no procedeix mantenir la desigualtat retributiva que va introduir l’article 26 del XVI, en el que es refereix al Plus de Treball en festius i diumenges, perqu\u00e8 tal desigualtat \u00e9s discriminat\u00f2ria. FONAMENTS JUR\u00cdDICS<\/p>\n PRIMER.- L’article 82.1 de l’Estatut dels Treballadors assenyala que \u00abels convenis col\u00b7lectius, com a resultat de la negociaci\u00f3 desenvolupada pels representants dels treballadors i dels empresaris, constitueixen l’expressi\u00f3 de l’acord lliurement adoptat per ells en virtut de la seva autonomia col\u00b7lectiva\u00bb.<\/p>\n Els acords, sobre qualssevol mat\u00e8ries, deuen ser negociats i adoptats en el si de la comissi\u00f3 negociadora, on el consentiment de les dues representacions, prestat en la forma previnguda a l’article 89.3 de l’Estatut dels Treballadors, permet que la voluntat concorde adquireixi valor i efic\u00e0cia normativa.<\/p>\n En el present cas, i segons van admetre les parts en el tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia, la mat\u00e8ria relativa a la retribuci\u00f3 dels festius va ser objecte de discussi\u00f3 i negociaci\u00f3 a la comissi\u00f3, amb la finalitat de modificar el r\u00e8gim fins aleshores vigent, que era precisament el sorgit de l’article 26 del XVI Conveni Col\u00b7lectiu. Per\u00f2 sobre aix\u00f2 no es van assolir acords. Ni formava part de l’oferta definitiva de l’empresa, presentada en la mediaci\u00f3 de vaga; ni es va incloure en els acords assolits davant el Tribunal Laboral de Catalunya en 10 de Desembre 1.999.<\/p>\n SEGON.- l’Esmentat el qual, procedeix examinar si el r\u00e8gim acordat en el XVI Conveni, – no modificat per acord -, pot mantenir-se durant la vig\u00e8ncia del XVII Conveni, d’acord amb l’al\u00b7legada causa discriminat\u00f2ria que invoca la representaci\u00f3 dels treballadors.<\/p>\n L’article 14 de la Constituci\u00f3, – del que deriven l’article 4.2.c) i l’article 17.1 de l’Estatut dels Treballadors -, cont\u00e9 una doble previsi\u00f3: una regla d’igualtat davant la llei, i una prohibici\u00f3 de discriminaci\u00f3 en ra\u00f3 a determinades circumst\u00e0ncies.<\/p>\n Discriminar \u00e9s tractar en diferent forma a persones que estan a la mateixa circumst\u00e0ncia. La Constituci\u00f3 prohibeix aquest tractament diferencial per un conjunt de causes (naixement, ra\u00e7a, sexe, etc..); per\u00f2 afegeix al final, \u00abqualsevol altra circumst\u00e0ncia personal o social\u00bb; amb el que la prohibici\u00f3 s’est\u00e9n a tota diferenciaci\u00f3 que no tingui justificaci\u00f3 objectiva i raonable, sent id\u00e8ntica o semblant la situaci\u00f3 en que estan les persones.<\/p>\n Com assenyalen les Sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional 19\/1.989, de 31 de Gener; i 103\/1.983, de 22 de Novembre, el principi d’igualtat exigeix que a sup\u00f2sits de fet iguals siguin aplicables iguals conseq\u00fc\u00e8ncies jur\u00eddiques; i deuen considerar-se iguals dos sup\u00f2sits de fet quan la introducci\u00f3 d’elements diferenciadors sigui arbitr\u00e0ria, o no tingui fonament racional.<\/p>\n La legislaci\u00f3 laboral espanyola s’at\u00e9 al principi de no discriminaci\u00f3 causal, aplicable a les relacions jur\u00eddic laborals, com noci\u00f3 diferent del principi d’igualtat de tracte garantit per la Constituci\u00f3. La prohibici\u00f3 de difer\u00e8ncies es limita a les que estiguin motivades per alguna o algunes de les causes enumerades en els articles 4.2.c) i 17.1 de l’Estatut dels Treballadors, sent, en principi, l\u00edcites altres diferenciacions que no es fonen en aquestes circumst\u00e0ncies. No obstant aix\u00f2, la jurisprud\u00e8ncia ha ent\u00e8s que les prohibicions dels preceptes citats han de complementar-se – per la connexi\u00f3 existent entre l’article 14 de la Constituci\u00f3, i l’article 17.1 de l’Estatut dels Treballadors – amb l’aplicaci\u00f3 del principi d’igualtat de tracte, que prohibeix, en circumst\u00e0ncies o sup\u00f2sits an\u00e0legs, dispensar tracte diferent a les persones, llevat que la distinci\u00f3 tingui una justificaci\u00f3 objectiva i raonable.<\/p>\n S’arriba aix\u00ed a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: les distincions per ra\u00f3 de les causes que s’enumeren en els articles 4.2.c), i 17.1 de l’Estatut dels Treballadors, estan prohibides sense m\u00e9s; mentre que, les altres distincions i difer\u00e8ncies que es facin, per qualsevol dels mitjans a qu\u00e8 es refereix l’article 17.1 de l’Estatut, exigiran acreditar la seva justificaci\u00f3 objectiva i raonable.<\/p>\n En el sup\u00f2sit examinat hem d’:<\/p>\n a).- S’estableix una retribuci\u00f3 diferenciada per al treball en dies festius, aplicable a treballadors que desenvolupen feines an\u00e0logues, i que presten serveis en uns mateixos centres de treball.<\/p>\n b).- La ra\u00f3 del tracte diferencial no \u00e9s cap de les considerades per l’article 17.1 de l’Estatut dels Treballadors, que, per l’argumentat, obligarien a estimar-la prohibida, sense m\u00e9s.<\/p>\n c).- L’origen de la diferenciaci\u00f3 est\u00e0 en que la prestaci\u00f3 es serveis dels treballadors s’efectua per empreses diferents, encara que formin part del mateix grup empresarial.<\/p>\n La pertinen\u00e7a a empreses diferents ha de considerar-se justificaci\u00f3 objectiva i raonable de la diferenciaci\u00f3 retributiva, si es pren en consideraci\u00f3 que:<\/p>\n a).- Aquesta circumst\u00e0ncia (l’exist\u00e8ncia de tres empreses, amb tres plantilles separades, sota una mateixa direcci\u00f3 i organitzaci\u00f3), \u00e9s pr\u00f2piament la causa de la celebraci\u00f3 del primer conveni de grup: el XVI dels celebrats.<\/p>\n b).- El concepte d’empresari contingut a l’article 1.2 de l’Estatut dels Treballadors no pot ser f\u00e0cilment aplicat a la realitat complexa del grup d’empreses, sense for\u00e7ar els termes en els que la llei s’expressa. El precepte exigeix que l’empresari sigui persona f\u00edsica, o jur\u00eddica, o comunitat de b\u00e9ns, el que indubtablement no \u00e9s el grup d’empreses.<\/p>\n c).- Aix\u00ed ho van entendre els propis representants dels treballadors al negociar el XVI Conveni, que es planteja com un conveni d’integraci\u00f3, tendint a l’establiment de condicions iguals entre els treballadors que presten serveis en les diferents empreses del Grup. Per\u00f2 que no \u00e9s, per descomptat, un conveni d’equiparaci\u00f3, ni d’igualaci\u00f3 total de condicions.<\/p>\n De fet, durant la vig\u00e8ncia del XVI Conveni es van mantenir condicions diferencials quan menys en les seg\u00fcents mat\u00e8ries: jornada laboral i ordenaci\u00f3 dels descansos (article 14); retribuci\u00f3 de les hores extraordin\u00e0ries (article 16); ordenaci\u00f3 de les vacances (article 19); antiguitat (article 22); plus d’assist\u00e8ncia i perman\u00e8ncia (article 25); plus de treball en festius (article 26); i mobilitat intercentres (article 13 i Disposici\u00f3 Transit\u00f2ria Tercera).<\/p>\n Per tant, apreciant, d’acord amb l’argumentat l’exist\u00e8ncia de justificaci\u00f3 objectiva i raonable per a la diferenciaci\u00f3 de tracte, no s’estima que la mateixa sigui discriminat\u00f2ria.<\/p>\n TERCER.- Pel que fa a l’efic\u00e0cia temporal, vers ultra activitat, de l’article 26 del XVI Conveni; amb relaci\u00f3 a la qual la representaci\u00f3 dels treballadors sost\u00e9 que comporta un pacte impl\u00edcit de limitaci\u00f3 temporal de la situaci\u00f3 de desigualtat, deu assenyalar-se el seg\u00fcent:<\/p>\n a).- Tal tesi sols podria prosperar d’haver-se pactat un conveni d’igualaci\u00f3 o d’equiparaci\u00f3, amb obligaci\u00f3 expressa de convergir en id\u00e8ntiques condicions, en data determinada. Per\u00f2 de cap manera es va fer aix\u00ed.<\/p>\n b).- Quan, – per mat\u00e8ries concretes -, es va pactar la igualaci\u00f3, es va acordar expressament la data de la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, l’article 14 fixava l’1.1.2000 (un any despr\u00e9s d’expirar la vig\u00e8ncia inicial pactada), per convergir en el quadrant de descansos. L’article 19 va fixar l’1er. de Gener 1.999 per a l’equiparaci\u00f3 del per\u00edode de\u00a0 les vacances; i el 25 la mateixa data per equiparar el plus d’assist\u00e8ncia i perman\u00e8ncia.<\/p>\n No es va acordar data d’equiparaci\u00f3, ni per al preu de les hores extraordin\u00e0ries, ni per al meritaci\u00f3 d’antiguitat, ni per al plus de treball en festius i diumenges; pel que fa als quals conceptes l’\u00fanica interpretaci\u00f3 jur\u00eddicament possible \u00e9s que l’equiparaci\u00f3 no es produiria durant la vig\u00e8ncia temporal del XVI Conveni.<\/p>\n c).- Tenint en compte que pactes impl\u00edcits no s\u00f3n admissibles en la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, el par\u00e0graf debatut (\u00abel personal de Sb Gst i Euro mantindran els seus propis imports d’aquests conceptes salarials durant la vig\u00e8ncia d’aquest Conveni) no pot interpretar-se en el sentit que deu procedir-se a l’equiparaci\u00f3 l’endem\u00e0 del terme de la vig\u00e8ncia pactada.<\/p>\n Si aquest hagu\u00e9s estat l’esperit i el sentit, no hauria estat necessari esperar a la negociaci\u00f3 del XVII Conveni. Hagu\u00e9s estat exigible a partir de l’1\u00ba de Gener d’1.999. El que ni tan sols la representaci\u00f3 dels treballadors sost\u00e9.<\/p>\n Resulta aplicable al cas l’article 1.283 del Codi Civil, conforme al qual \u00abqualsevol que sigui la generalitat dels termes d’un contracte, no deuran entendre’s compresos en ell coses diferents i casos diferents d’aquells sobre que els interessats es van proposar contractar\u00bb.<\/p>\n En definitiva doncs, no havent-se assolit acord en la negociaci\u00f3 sobre l’equiparaci\u00f3 del preu del treball en festius al personal de les diferents empreses; i no sent aquesta diferenciaci\u00f3 discriminat\u00f2ria, procedeix mantenir en el text del XVII Conveni la cl\u00e0usula debatuda.<\/p>\n QUART.- Q\u00fcesti\u00f3 diferent de la perman\u00e8ncia en el text del Conveni de la tan repetida cl\u00e0usula, \u00e9s la de la seva efic\u00e0cia i \u00e0mbit subjectiu d’aplicaci\u00f3.<\/p>\n Els representants dels treballadors es refereixen a aquesta problem\u00e0tica quan argumenten sobre la \u00abdesaparici\u00f3\u00bb de les societats Sb Gst i Euro.<\/p>\n Al respecte s’aprecia una diferent lectura i interpretaci\u00f3 del contingut de la cl\u00e0usula per les parts.<\/p>\n La representaci\u00f3 empresarial es refereix no sols al personal de Sb Gst i Euro (\u00fanics als que la literalitat del precepte remet), sin\u00f3 al personal \u00abprocedent\u00bb de Sb Gst i Euro, prioritzant l’aspecte temporal del Conveni, sobre la seva configuraci\u00f3 subjectiva.<\/p>\n Aquesta interpretaci\u00f3 no \u00e9s admissible.<\/p>\n a).- En primer lloc perqu\u00e8 l’excepci\u00f3 es limita, exclusivament, al personal de Sb Gst i d’Euro. De forma que, si al dia d’avui no existeix personal a la plantilla de Sb Gst, l’excepci\u00f3 no \u00e9s aplicable.<\/p>\n Produ\u00efda la subrogaci\u00f3 del personal \u00abprocedent\u00bb de Sb Gst, els que van ser integrants de la seva plantilla s\u00f3n avui, amb car\u00e0cter general, treballadors de SB, i no estan per tant compresos en l’excepci\u00f3.<\/p>\n Deuran aplicar-los per tant id\u00e8ntiques condicions que als restants treballadors de SB.<\/p>\n I passar\u00e0 el mateix amb el personal d’Euro, quan l’esmentada Societat sigui absorbida per SB, i la seva plantilla subrogada, si aix\u00f2 es produeix durant la vig\u00e8ncia del XVII Conveni.<\/p>\n b).- Una altra interpretaci\u00f3 seria contr\u00e0ria a dret, si es recorda que la justificaci\u00f3 objectiva i raonable, que exclou el car\u00e0cter discriminatori de la desigualtat, \u00e9s precisament l’exist\u00e8ncia de diferents empreses, en fase d’integraci\u00f3, dins del mateix grup empresarial.<\/p>\n Per tot plegat, de conformitat als antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el seg\u00fcent<\/p>\n LAUDE ARBITRAL<\/p>\n En el text de l’article 27 del XVII Conveni Col\u00b7lectiu del Grup d’Empreses \u00abSB\u00bb deu mantenir-se la cl\u00e0usula que resa: \u00abEl personal de Sb Gst i Euro mantindr\u00e0 els seus propis imports d’aquests conceptes salarials durant la vig\u00e8ncia d’aquest Conveni\u00bb; la qual cl\u00e0usula ser\u00e0 aplicable sempre que les Scdd Sb Gst i Euro comptin amb personal en les seves plantilles.<\/p>\n El Laude \u00fanicament podr\u00e0 rec\u00f3rrer-se davant els tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d’audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haur\u00e0 de facilitar-se en el termini m\u00e0xim de 10 dies h\u00e0bils.<\/p>\n El tr\u00e0mit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, \u00fanica i exclusivament, l’adequada matisaci\u00f3 o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resoluci\u00f3 arbitral.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Refer\u00e8ncia: PAB 396\/2000 Empresa: \u00abPHLP IBRC, S.A. -DIV. IND. LMP\u00bb ARBITRATGE Salvador del Rey Guanter, Eduardo Alemany Zaragoza i Mar\u00eda del Mar Serna Calvo, nomenats \u00e0rbitres del Tribunal Laboral de Catalunya per la Comissi\u00f3 Parit\u00e0ria d’interpretaci\u00f3, aplicaci\u00f3 i seguiment de l’Acord Interprofessional de Catalunya, i designats per entendre del proc\u00e9s arbitral al marge referenciat, segons…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[550,652],"tags":[],"class_list":["post-10549","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2000-es","category-organizacion-del-trabajo","category-550","category-652","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10549"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10549\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10549"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nLa representaci\u00f3 dels treballadors va sol\u00b7licitar la conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3 del Tribunal Laboral de Catalunya, el que va originar l’expedient n\u00famero PCB-35\/2.000, amb citaci\u00f3 de les parts per al dia 4 de Febrer 2.000, finalitzant l’acte sense acord.<\/p>\n
\n. Que la pretensi\u00f3 social, extemporaneament plantejada en el moment de la redacci\u00f3, altera l’equilibri econ\u00f2mic del conveni negociat.
\n. Que no cap modificar el text del XVI Conveni Col\u00b7lectiu (primer de grup empresarial), m\u00e9s que per incorporar al mateix el contingut dels acords assolits en mediaci\u00f3 de vaga, el dia 10 de Desembre 1.999, dels quals acords van tancar la negociaci\u00f3 del Conveni.<\/p>\n
\n. Que l’article 26 del XVI Conveni suposava un pacte de limitaci\u00f3 temporal de la situaci\u00f3 de desigualtat.
\n. Que la Scdd SB GST, S.A. ha estat dissolta (no s’indica si per ser absorbida), i que la totalitat del seu personal ha estat subrogat per SCDD D’APRCMT DE BCN, S.A.; havent-se comunicat als representants legals del personal que, en breu termini, SCDD ERP D’ESTCN, S.A., i el personal d’aquesta, seguir\u00e0 la mateixa sort.<\/p>\n