PAB 340\/2000<\/p>\n
DICTAT EL DIJOUS 26 D’OCTUBRE DE 2000 PER SALVADOR DEL REY GUANTER , MEMBRE DEL COS D’\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM VIA DE SOLUCI\u00d3 DEL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA MTLB S.A., PAB 340\/2000.<\/p>\n
ANTECEDENTS DE FET<\/p>\n
PRIMER. Amb data de 29 de setembre de 2000, va tenir entrada en el Tribunal Laboral de Catalunya un Escrit Introductori al Tr\u00e0mit de Conciliaci\u00f3 i Mediaci\u00f3 per part del President del Comit\u00e8 d’Empresa de MTLB S.A. en la que exposa , com fets que motiven el conflicte, la \u00abinterpretaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 art. 50 Conveni Col\u00b7lectiu de Barcelona Apartat d) text.- pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de car\u00e0cter p\u00fablic i personal i en concret al temps utilitzat per tramitar el passaport davant la Jefatura de Policia\u00bb. En aquell mateix escrit es recull com Objecte i Pretensi\u00f3 \u00abacatar un acord sobre la correcta aplicaci\u00f3 de l’art. 50 d) i en el seu cas arbitratge de la q\u00fcesti\u00f3\u00bb.<\/p>\n
SEGON. Amb data d’11 d’octubre de 2000, i d’acord amb la sol\u00b7licitud de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3 davant el Tribunal Laboral de Catalunya, se celebra davant el mateix l’esmentat tr\u00e0mit en el que la representaci\u00f3 dels treballadors manifesta la seva posici\u00f3 en el sentit de ratificar-se en les manifestacions que es contenen en l’escrit introductori i la representaci\u00f3 empresarial s’oposa al contingut del mateix.<\/p>\n
TERCER. TERCER .- Realitzat l’acte de Conciliaci\u00f3 abans esmentat, es d\u00f3na per finalitzat amb el resultat d’Acord per sotmetre’s expressament al tr\u00e0mit d’arbitratge previst en els articles 15 i seg\u00fcents del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, nomenant-se \u00e0rbitre a l’efecte, i identificant la q\u00fcesti\u00f3 a dirimir pel mateix en els seg\u00fcents termes :<\/p>\n
\u00bb DETERMINAR SI EL TEMPS INDISPENSABLE DESTINAT A L’OBTENCI\u00d3 DEL PASSAPORT , T\u00c9 LA CONSIDERACI\u00d3 DE DEURE P\u00daBLIC DE CAR\u00c0CTER INEXCUSABLE , ALS EFECTES DEL DISPOSAT EN L’ARTICULO 50 D) DEL CONVENI DE LA IND\u00daSTRIA SIDEROMETAL\u00b7L\u00daRGIA DE LA PROV\u00cdNCIA DE BARCELONA I EN L’ARTICLE 37.3.D) DE L’ESTATUT DELS TREBALLADORS\u00bb<\/p>\n
FONAMENTS DE DRET<\/p>\n
PRIMER.- L’art. 37.3.d) de l’Estatut dels Treballadors, en la part aqu\u00ed rellevant, indica que \u00abEl treballador, previ av\u00eds i justificaci\u00f3 , podr\u00e0 absentar-se del treball, amb dret a remuneraci\u00f3, per algun dels motius i pel temps seg\u00fcent : d) pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de car\u00e0cter p\u00fablic i personal , compr\u00e8s l’exercici del sufragi actiu. Quan consti en una norma legal o convencional un per\u00edode determinat, s’estar\u00e0 al que aquesta disposi quant a durada de l’abs\u00e8ncia i a la seva compensaci\u00f3 econ\u00f2mica\u00bb.<\/p>\n
Per la seva part, l’art. 50 d) del Conveni Col\u00b7lectiu per a la Ind\u00fastria siderometal\u00b7l\u00fargia de la prov\u00edncia de Barcelona (DOGC de 7 de juliol de 2000) preveu, sota el t\u00edtol gen\u00e8ric de \u00abpermisos especials retribu\u00efts\u00bb, l’aplicaci\u00f3 d’aquests permisos : \u00abpel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de car\u00e0cter p\u00fablic i personal. Quan consti en una norma legal, sindical o convencional un per\u00edode determinat, s’estar\u00e0 al que disposi quant a durada de l’abs\u00e8ncia i a la seva compensaci\u00f3 econ\u00f2mica\u00bb.<\/p>\n
\u00c9s, doncs, d’acord amb aquests dos preceptes, a l’empara dels quals s’ha de decidir aquest arbitratge de dret.<\/p>\n
SEGON.- No obstant aix\u00f2, al costat d’aquesta normativa laboral, l’altre punt de refer\u00e8ncia jur\u00eddic positiu per poder decidir en dret la q\u00fcesti\u00f3 sotmesa \u00e9s la regulaci\u00f3 actualment vigent sobre el document del passaport , i concretament el RD 3129, de 23 de setembre de 1977, modificat pel RD 126, de 23 de gener de 1985y el RD 1064, de 16 de setembre de 1988, entre altres normes.<\/p>\n
pel que a aquest arbitratge concerneix, l’article 1 de l’esmentat RD 3129 estableix que:<\/p>\n
\u00abTot ciutad\u00e0 espanyol gaudeix de llibertat , llevat obligacions derivades de la Llei, de sortir i entrar en el territori nacional i t\u00e9 dret a l’obtenci\u00f3 del passaport o document equivalent per tal fi.\u00bb<\/p>\n
TERCER.- A la vista d’aquesta regulaci\u00f3, devem decidir si el passaport o, per ser m\u00e9s exacte, la seva obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 via els tr\u00e0mits administratius pertinents, pot ser considerat com \u00abun deure inexcusable de car\u00e0cter p\u00fablic i personal\u00bb. Deixant a un costat les no discutides caracter\u00edstiques del passaport en quant document p\u00fablic i personal, l’obtenci\u00f3 de determinats documents oficials constitueix un deure no excusable en el sentit que , en els sup\u00f2sits en els que aix\u00ed es requereixi, el ciutad\u00e0 ha d’obtenir-lo i mantenir-lo actualitzat sota pena de sanci\u00f3 administrativa en cas contrari. No obstant aix\u00f2, dins d’aquestes obligacions documentals a les que est\u00e0 sotmesa el ciutad\u00e0, podem distingir aquells deures d’obtenci\u00f3 de documentaci\u00f3 que el ciutad\u00e0 ha d’obtenir en quant tal , com \u00e9s el cas del DNI, d’aquells sup\u00f2sits en els que , en principi, no s’ha de tenir l’esmentada documentaci\u00f3 , llevat d’en el sup\u00f2sit que es desenvolupi una determinada activitat (passaport per viatjar, carnet de conduir, perm\u00eds de ca\u00e7a o pesca, etc.). En aquests casos, la responsabilitat es contreu no per posseir el document en q\u00fcesti\u00f3, sin\u00f3 per realitzar una activitat sense el mateix. Aix\u00f2 vol dir que for\u00e7osament hem de prestar especial atenci\u00f3 al tipus d’activitat que es vol realitzar, i a la rellev\u00e0ncia jur\u00eddica que l’esmentada activitat posseeix en el nostre Ordenament jur\u00eddic. Hem d’acordar que les limitacions que puguin n\u00e9ixer de l’\u00e0mbit laboral respecte a la realitzaci\u00f3 dels actes tendents a obtenir la documentaci\u00f3 administrativa necess\u00e0ria per realitzar una determinada activitat va a tenir una relaci\u00f3 directa amb la transcend\u00e8ncia jur\u00eddica que l’esmentada activitat tingui.<\/p>\n
QUART.- En el sup\u00f2sit del passaport estem davant un deure d’obtenci\u00f3 amb objecte de viatjar a determinats pa\u00efsos. En aquest sentit, \u00e9s important posar en relleu que l’activitat consistent a viatjar del nostre pa\u00eds a un altre forma part d’un dret fonamental tal com reconegut en l’art. 19, consistent en el dret a \u00abentrar i sortir lliurement d’Espanya en els termes que la llei estableixi\u00bb. En aquest sentit, l’obtenci\u00f3 d’un document acreditatiu d’identitat per viatjar a determinats pa\u00efsos no deixa de suposar un l\u00edmit, perm\u00e8s per la Constituci\u00f3, a un dret fonamental. Per tant, del que es tracta en aquest arbitratge \u00e9s d’enjudiciar els possibles l\u00edmits o, almenys, condicionant, que el contracte de treball pot imposar a un treballador en l’activitat d’obtenir un document necessari per a l’exercici d’un dret fonamental. Abans d’analitzar la q\u00fcesti\u00f3 sotmesa a arbitratge des d’aquesta perspectiva normativa, \u00e9s adequat que considerem, per la seva rellev\u00e0ncia com a refer\u00e8ncia als nostres efectes, el tractament que aquesta q\u00fcesti\u00f3 hagi pogut tenir tant als tribunals laborals com en la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n
CINQU\u00c8.- Existeixen molt pocs precedents de decisions dels tribunals laborals que puguem prendre com a refer\u00e8ncia a l’hora de decidir el nostre sup\u00f2sit. Aix\u00ed, \u00e9s rellevant la STSJ de Catalunya d’1 de desembre de 1992 (AS 1992\/6326) , que va a analitzar la possible inclusi\u00f3 en l’art. 37.3.d) del temps necessari per a l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del DNI.<\/p>\n
En aquest sup\u00f2sit, l’esmentat tribunal ens va a indicar:<\/p>\n
\u00abSense rebutjar l’afirmaci\u00f3 de les promotores sobre l’obligatorietat de possessi\u00f3 del DNI, aix\u00ed com de la necessitat de la pres\u00e8ncia f\u00edsica de l’interessat davant el funcionari que els expedeix per plasmar davant ell la firma de qui ho sol\u00b7licita o renova, la q\u00fcesti\u00f3 que es debat en el plet \u00e9s la de si , en l’empresa demandada, deu de concedir-se o no , perm\u00eds retribu\u00eft durant el temps imprescindible per obtenir o renovar el DNI; i inalterats els fets provats\u00bcen els que es diu que no consta que coincideixi l’horari de treball dels afectats amb l’impost pel Ministeri de l’Interior per a la renovaci\u00f3 de l’esmentat document d’Identitat ..la soluci\u00f3 donada pel Jutge d’inst\u00e0ncia ha de ser ratificada (en el sentit de desestimar l’obligatorietat de l’empresari de concedir perm\u00eds retribu\u00eft per a l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del DNI en base a l’art. 37.3 lletra d)\u00bb<\/p>\n
Dites sent\u00e8ncia del TSJ de Catalunya es basa , a m\u00e9s a m\u00e9s, en la sent\u00e8ncia del TCT de 16 de desembre de 1985 (RTCT 1985\/5901) , a la qual cita indicant que \u00abllevat que existeixi sobre aix\u00f2 un r\u00e8gim de concessi\u00f3 en norma convinguda, que no \u00e9s la situaci\u00f3 d’interlocutores, en el cas del perm\u00eds per renovar el DNI, l’acte exigible no ha de complir-se en un moment determinat, sin\u00f3 dins d’un per\u00edode de temps, que pot coincidir o no amb la jornada de treball , pel que no cap incloure’l en l’esmentat art. 37 de l’Estatut\u00bcen quant no es provi per qui el sol\u00b7licita , aquella total i permanent coincid\u00e8ncia d’horaris\u00bb.<\/p>\n
D’aquestes sent\u00e8ncies podem deduir dos conclusions fonamentals. Primera, que l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del DNI \u00e9s considerat per ambd\u00f3s Tribunals com una activitat administrativa que s\u00ed est\u00e0 inclosa, en quant tal , en l’art. 37. 3 d) de l’Estatut , pel que , en si mateix considerat, tal activitat administrativa es qualifica com \u00abdeure inexcusable\u00bb. Segona, que, no obstant, sols ha d’utilitzar-se tal perm\u00eds quan es provi que existeix una total incompatibilitat hor\u00e0ria entre la prestaci\u00f3 laboral i l’activitat administrativa a desenvolupar pel treballador.<\/p>\n
En el sup\u00f2sit que se sotmet a aquest arbitro, va haver coincid\u00e8ncia de les parts en assumir que, pel que fa a als treballadors del torn de dem\u00e0 de dilluns a divendres, existeix una coincid\u00e8ncia amb l’horari dels Departaments de Policia m\u00e9s pr\u00f2xims, que \u00e9s de 9h a 14 h, de dilluns a divendres. \u00c9s en aquest \u00e0mbit, doncs, en el que devem decidir el conflicte plantejat.<\/p>\n
SIS\u00c8.- Al costat d’aquestes decisions dels tribunals laborals, i com indic\u00e0vem, un altre punt de refer\u00e8ncia que podem adoptar a efectes de la nostra decisi\u00f3 \u00e9s el tractament dispensat a la mat\u00e8ria per la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Aqu\u00ed, tamb\u00e9 , podem tenir una mostra de la dificultat interpretativa que entranya el precepte en q\u00fcesti\u00f3, donada la divisi\u00f3 tan accentuada que existeix en la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva a aquest respecte. Partint de la base de que la immensa majoria de convenis es limiten a reproduir el precepte legal estatutari, tal com \u00e9s el cas, en l\u00ednies generals, de l’art. 50 del conveni col\u00b7lectiu esmentat , aquells que poden tenir una normativa expl\u00edcita sobre aix\u00f2 poden dividir-se en diferents sup\u00f2sits.<\/p>\n
Aix\u00ed, existeixen aquells convenis col\u00b7lectius en els que, despr\u00e9s de reproduir l’art. 37.3 d) , aclareixen expressament que , als efectes d’aquest precepte, s’han d’entendre inclosos l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del passaport (al costat del DNI i carnet de conduir) (Conveni Col\u00b7lectiu de Siderometal\u00b7l\u00fargia de Huelva 1996-1998 , art. 18 f; Conveni Col\u00b7lectiu de Pr\u00f2tesi Dental de Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia 1998-1999, art. 13 d); Conveni Col\u00b7lectiu d’Ikastoles de Navarra, art. 36 h 2).<\/p>\n
Altres convenis , contr\u00e0riament, parteixen de la base de que no s’inclou, pel que contenen una regulaci\u00f3 en la que espec\u00edficament es preveu , a la llista de permisos, un apartat propi per als sup\u00f2sits de DNI, passaport, carnet de conduir.., diferenciant clarament aquests casos dels inclosos en l’art. 37.3 d) estatutari (Conveni Col\u00b7lectiu d’Establiments Sanitaris d’Hospitalitzaci\u00f3 i Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria de Catalunya (1996-1997), art. 33; Conveni Col\u00b7lectiu de Bugaderia Industrial de Catalunya, art. 22; Conveni Col\u00b7lectiu de Transport de Mercaderies per Carretera, art. 22.7 i 22.8; Conveni Col\u00b7lectiu per a la Construcci\u00f3 de Cadis , 1999, art. 45 1 i 45.2). A vegades, aquesta especificaci\u00f3 \u00e9s sols respecte a un d’aquests documents, com \u00e9s el cas del carnet de conduir (Conveni Col\u00b7lectiu de la Ind\u00fastria Qu\u00edmica , 1999-2001, art. 32.8).<\/p>\n
En fi, altres convenis, contenen una regulaci\u00f3 en la que els sup\u00f2sits d’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 de documents oficials s’inclouen en un apartat d’assumptes propis, sigui de forma expressa (Conveni Col\u00b7lectiu d’Aparcaments de Tarragona, 1998, art. 16 h,f,), sigui, en nombrosos convenis, de forma impl\u00edcita si es conclouen que no es contenen aquests sup\u00f2sits en l’art. 37.3 d) de l’Estatut (Conveni Col\u00b7lectiu de T\u00e8xtil 1996-1997, art. 47; Conveni Col\u00b7lectiu de Grans Magatzems 1997-2000, art. 38.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, per tant, la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva no llan\u00e7a un balan\u00e7 clar a favor de que l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del passaport pugui ser considerat com incl\u00f2s o excl\u00f2s dins de l’art. 50 del Conveni Col\u00b7lectiu o de l’art. 37.3 d) estatutari. No existeix, doncs, un buit negociat en l’esmentat conveni que pogu\u00e9s ser omplert per aplicaci\u00f3 anal\u00f2gica o extensiva d’una regulaci\u00f3 convencional generalitzada i indiscutida.<\/p>\n
SET\u00c8.- En base a l’anterior, i entrant ja definitivament en la resoluci\u00f3 del conflicte interpretatiu que se’ns planteja, devem indicar que \u00e9s cert que el passaport, en quant document administratiu identificatiu, no pot ser equiparat al DNI, i aix\u00f2 per les caracter\u00edstiques que abans hem apuntat respecte al car\u00e0cter obligatori del passaport sols en relaci\u00f3 amb una determinada activitat.<\/p>\n
No obstant, i davant la falta d’una norma i una jurisprud\u00e8ncia expl\u00edcites sobre aix\u00f2, devem donar una especial transcend\u00e8ncia al dada de que l’activitat a la qual d\u00f3na acc\u00e9s el passaport forma part d’un dret fonamental , com \u00e9s el de llibertat de circulaci\u00f3 tal com considerat constitucionalment. A m\u00e9s a m\u00e9s, la citada normativa reglament\u00e0ria que actualment regula l’obtenci\u00f3 d’aquest document contempla un \u00abdret al passaport\u00bb.<\/p>\n
En aquest vessant constitucional, el document del passaport es diferencia d’altres documents administratius, com pot ser fins i tot el carnet de conduir (que, a pesar del que pogu\u00e9s semblar a primera vista, no es pot considerar com directament relacionat amb el concepte jur\u00eddic de llibertat de circulaci\u00f3).<\/p>\n
Per tant, en l’obtenci\u00f3 o renovaci\u00f3 del passaport, estem davant una activitat administrativa que, com a tal, facilita l’exercici d’un dret fonamental, i les limitacions que a tal activitat poden establir-se han d’interpretar-se restrictivament. El seu no inclusi\u00f3 en els preceptes estatutari i convencional que analitzem deixaria mancat d’empara legal a aquesta activitat , que dependria de la mera voluntat de l’empresa i que implicaria efectes negatius – en principi lleus, \u00e9s cert – en el salari del treballador afectat.<\/p>\n
En base a aix\u00f2, ens inclinem per considerar que l’activitat d’obtenci\u00f3 i renovaci\u00f3 del passaport , quan existeixi una coincid\u00e8ncia hor\u00e0ria entre l’activitat administrativa i la prestaci\u00f3 de serveis, ha de ser qualificada com un deure inexcusable als efectes de l’art. 37.3 d) de l’Estatut i de l’art. 50 del conveni col\u00b7lectiu en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Volem indicar expl\u00edcitament , encara que en sentit estricte \u00e9s innecessari, que l’\u00e0mbit material del nostre laude inclou sols el document del passaport quan existeixi incompatibilitat d’horari, i aix\u00f2, reiterem, en tant que l’esmentat document es relaciona amb l’exercici d’un dret fonamental, sense que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la nostra decisi\u00f3 pugui ser aplicable per principi a cap altre document oficial.<\/p>\n
LAUDE ARBITRAL<\/p>\n
L’article 37.3 d) de l’Estatut dels Treballadors i l’article 50 d) del Conveni Col\u00b7lectiu per a la Ind\u00fastria Siderometal\u00b7l\u00fargica de la prov\u00edncia de Barcelona (DOGC de 7 de juliol de 2000) han de considerar-se que inclouen l’activitat administrativa a desenvolupar personalment necess\u00e0ria per a l’obtenci\u00f3 del passaport en quant deure p\u00fablic de car\u00e0cter inexcusable respecte a aquells treballadors en els que existeixi una incompatibilitat hor\u00e0ria per al desenvolupament de l’esmentada activitat administrativa en relaci\u00f3 amb la seva prestaci\u00f3 de serveis .<\/p>\n
El Laude \u00fanicament podr\u00e0 rec\u00f3rrer-se davant els tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d’audi\u00e8ncia), aspectes formals de la resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de norma m\u00ednima.<\/p>\n
En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haur\u00e0 de facilitar-se en el termini m\u00e0xim de 10 dies h\u00e0bils.<\/p>\n
El tr\u00e0mit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar de l’\u00e0rbitre o \u00e0rbitres, \u00fanica i exclusivament, l’adequada matisaci\u00f3 o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resoluci\u00f3 arbitral.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
PAB 340\/2000 DICTAT EL DIJOUS 26 D’OCTUBRE DE 2000 PER SALVADOR DEL REY GUANTER , MEMBRE DEL COS D’\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM VIA DE SOLUCI\u00d3 DEL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA MTLB S.A., PAB 340\/2000. ANTECEDENTS DE FET PRIMER. Amb data de 29 de setembre de 2000, va tenir entrada en el Tribunal…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[550,656],"tags":[],"class_list":["post-10547","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2000-es","category-permisos-retribuidos","category-550","category-656","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10547","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10547"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10547\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10547"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10547"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10547"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}