\u00a0LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 9 DE MAR\u00c7 DE 2004 PER MARIA JOS\u00c9 ABELLA MESTANZA, MEMBRE DEL COS D\u2019\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALU\u00d1A COM A VIA DE SOLUCI\u00d3 AL CONFLICTE EXISTENT EN L\u2019EMPRESA \u201cM., S.A.\u201d.<\/p>\n
ANTECEDENTS<\/p>\n<\/div>\n
IV. El dia 11 de febrer de 2004, els representants de l\u2019Empresa M., SA, varis membres del comit\u00e8 d\u2019empresa i el delegat sindical de la Uni\u00f3 General de Treballadors van signar el conveni de submissi\u00f3 expr\u00e9s i voluntari de treballadors i empresaris al tr\u00e0mit de conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3. El tema sotm\u00e8s a conciliaci\u00f3 i mediaci\u00f3 \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n
Determinar si el temps utilitzat en les reunions entre la representaci\u00f3 legal dels treballadors i la direcci\u00f3 de l\u2019Empresa a inst\u00e0ncia d\u2019aquesta, aix\u00ed com l\u2019emprat en reunions entre les mateixes parts quan \u00e9s a inst\u00e0ncia del propi comit\u00e8 d\u2019empresa i es porta a terme en hores de treball, ha de computar-se, o no, als efectes previstos del cr\u00e8dit d\u2019hores sindicals regulat a la lletra e) de l\u2019article 68 de l\u2019Estatut dels Treballadors.<\/p>\n
\u201cDeterminar:<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n 1.- Si el tiempo invertido en reuniones entre la representaci\u00f3n legal de los trabajadores y la direcci\u00f3n de la empresa a instancia de esta \u00faltima, dentro de la jornada de trabajo, debe computarse o no como cr\u00e9dito de horas sindicales previsto en el apartado e) del art\u00edculo 68 del Estatuto de los Trabajadores.<\/p>\n 2.- Si el tiempo invertido en reuniones celebradas entre la representaci\u00f3n legal de los trabajadores y la direcci\u00f3n de la empresa, a instancia de la representaci\u00f3n legal de los trabajadores, dentro de la jornada de trabajo, debe computarse o no como cr\u00e9dito de horas sindicales previsto en el apartado e) del art\u00edculo 68 del Estatuto de los Trabajadores\u201d.<\/p>\n VI. El dia 1 de mar\u00e7 de 2004 va ser convocades les parts en tr\u00e0mit d\u2019audi\u00e8ncia, van concretar les seves posicions en els termes que consten en l\u2019acta de la reuni\u00f3 conjunta mantinguda, aportant els documents i al\u00b7legacions que van considerar oportunes en suport de les seves respectives pretensions.<\/p>\n PRIMER.- L\u2019exercici de les funcions representatives dels representants del treballadors, tant en la seva vessant unit\u00e0ria com sindical, requereix la concessi\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie de prerrogatives. Potser la m\u00e9s important \u00e9s la utilitzaci\u00f3 d\u2019un determinat n\u00famero de hores que aquests representants poden dedicar a les tasques del seu c\u00e0rrec, sense que aix\u00f2 suposi una disminuci\u00f3 del seu salari.<\/p>\n La primera norma de l\u2019Ordenament Jur\u00eddic que va regular aquesta q\u00fcesti\u00f3 va ser el Decret 1878\/1971, de 23 de juny, on es regulava un cr\u00e8dit de quaranta hores setmanals posades a disposici\u00f3 dels representants dels treballadors, equivalent a una setmana de dedicaci\u00f3 al mes, i que normalment eren emprades per a poder assistir als cursos organitzats per l\u2019Organitzaci\u00f3 Sindical Espanyola.<\/p>\n Aquest n\u00famero d\u2019hores es va considerar excessiu, i per aquesta ra\u00f3, la versi\u00f3 de l\u2019Estatut dels Treballadors de l\u2019any 1980 la va rebaixar i en va fer una regulaci\u00f3 semblant a l\u2019existent a la majoria de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, atorgant un cr\u00e8dit horari proporcional a la grand\u00e0ria de l\u2019establiment de refer\u00e8ncia.<\/p>\n D\u2019aquesta manera, a l\u2019actualitat, l\u2019art. 68 de l\u2019Estatut dels Treballadors, que regula les garanties dels membres del comit\u00e8 d\u2019empresa i dels delegats de personal, estableix a la lletra e) el seg\u00fcent contingut:<\/p>\n Disponer de un cr\u00e9dito de horas mensuales retribuidas cada uno de los miembros del comit\u00e9 o delegado de personal en cada centro de trabajo, para el ejercicio de sus funciones de representaci\u00f3n, de acuerdo con la siguente escala:<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Podr\u00e1 pactarse en convenio colectivo la acumulaci\u00f3n de horas de los distintos miembros del comit\u00e9 de empresa y, en su caso, de los delegados de personal, en uno o varios de sus componentes, sin rebasar el m\u00e1ximo total, pudiendo quedar relevado o relevados del trabajo, sin perjuicio de su remuneraci\u00f3n.<\/em><\/p>\n L\u2019objecte d\u2019aquesta habilitaci\u00f3 legal del cr\u00e8dit d\u2019hores retribu\u00efdes als representants legals \u00e9s, per suposat, facilitar-los l\u2019exercici de les seves funcions de representaci\u00f3. El Tribunal Constitucional, concretament, parla d\u2019atorgar a aquests representants una protecci\u00f3 espec\u00edfica en atenci\u00f3 a la complexa posici\u00f3 jur\u00eddica que ells mateixos assumeixen davant l\u2019empresari, segons la sent\u00e8ncia 41\/1985, de 14 de mar\u00e7. Ara b\u00e9, el fet que suposin una despesa econ\u00f2mica per l\u2019empresari, ja que durant aquestes hores els representants no presten serveis, sol implicar una certa conflictivitat.<\/p>\n Cal tenir en compte que d\u2019aquest cr\u00e8dit horari en gaudeixen tamb\u00e9 els delegats sindicals, per aplicaci\u00f3 de l\u2019art. 10.3 de la Llei Org\u00e0nica de Llibertat Sindical, al regular que:<\/p>\n \u201cLos delegados sindicales, en el supuesto de que no formen parte del comit\u00e9 de empresa, tendr\u00e1n las mismas garant\u00edas que las establecidas legalmente para los miembros de los comit\u00e9s de empresa o de los \u00f3rganos de representaci\u00f3n que se establezcan en las Administraciones p\u00fablicas<\/em>\u201d.<\/p>\n En quant al n\u00famero d\u2019aquestes hores, l\u2019Estatut dels Treballadors regula una escala d\u2019hores en funci\u00f3 del n\u00famero de treballadors de cada centre de treball, sense fer cap distinci\u00f3 pel tipus de contracte que poden tenir aquests treballadors.<\/p>\n Aquest n\u00famero es considera com un m\u00ednim legal que pot ser ampliat per la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n El n\u00famero d\u2019hores augmenta en funci\u00f3 del n\u00famero de treballadors, at\u00e8s que es considera que es fan m\u00e9s complexes les tasques representatives. Per aquesta mateixa ra\u00f3, quan disminueix el n\u00famero de treballadors, la jurisprud\u00e8ncia resol que s\u2019ha de disminuir proporcionalment el n\u00famero d\u2019hores, encara que no es porti a terme una disminuci\u00f3 autom\u00e0tica del n\u00famero de representants, com ja va determinar la sent\u00e8ncia del Tribunal Central de Treball de 27 d\u2019abril de 1988 (Ar. 3479).<\/p>\n Aquestes hores s\u00f3n computades de manera mensual, i per aquesta ra\u00f3, es torna a comptar amb elles al m\u00e9s seg\u00fcent encara que no s\u2019hagin utilitzat a la seva totalitat, el mes anterior. Ara b\u00e9, excepte que existeixi una regulaci\u00f3 contr\u00e0ria en conveni col\u00b7lectiu, no es possible la seva acumulaci\u00f3 al mes seg\u00fcent de les hores que no van ser utilitzades al mes anterior.<\/p>\n Es concedeixen de manera individual a cadascun dels representants, i aix\u00f2 significa, en primer lloc, que aquest n\u00famero d\u2019hores de cada representant \u00e9s independent de que aquest presti els seus serveis en jornada ordin\u00e0ria o que treballi a temps parcial, i en segon lloc, que si un representant es substitu\u00eft per un altre, aquest substitut t\u00e9 dret a la totalitat de les hores, amb independ\u00e8ncia de les que hagi pogut utilitzar el substitut.<\/p>\n Nogensmenys, es preveu una possible acumulaci\u00f3 de les hores d\u2019uns representants en altres, sempre que es compleixin una s\u00e8rie de requisits:<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 Ha d\u2019estar pactada en conveni col\u00b7lectiu, ja que es pret\u00e9n afavorir la coordinaci\u00f3 dels interessos empresarials amb l\u2019exercici d\u2019aquestes representacions col\u00b7lectives.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019acumulaci\u00f3 no pot sobrepassar el m\u00e0xim total de les hores atribu\u00efdes a cadascun dels representants, de manera que no suposi un increment del cost que ha d\u2019assumir l\u2019empresari.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 Aquesta acumulaci\u00f3 pot donar lloc a la figura de l\u2019alliberat, constituint la seva utilitzaci\u00f3 una decisi\u00f3 interna de cada sindicat que t\u00e9 com a objectiu un millor desenvolupament de la seva activitat sindical a l\u2019empresa i fora d\u2019ella, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional 70\/2000, de 13 de mar\u00e7.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 Si el treballador representant canvia d\u2019afiliaci\u00f3 sindical, no es troba obligat a cedir al sindicat que anteriorment pertanyia les hores de l\u2019acumulaci\u00f3, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2002 (Ar. 7908).<\/p>\n Aquestes hores, d\u2019acord amb la regulaci\u00f3 de l\u2019Estatut dels Treballadors, tant l\u2019art. 68.e) com a l\u2019art. 37.3, s\u00f3n retribu\u00efdes. En aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019aplica el principi de la \u201comniequival\u00e8ncia retributiva\u201d, de manera que cap representant pot veure redu\u00eft el seu salari pel fet d\u2019exercitar funcions de representaci\u00f3. Aix\u00ed els Tribunals han ent\u00e8s que ha de percebre la mateixa quantitat que el que cobraria si hagu\u00e9s treballat efectivament, entre d\u2019altres, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional 191\/1988, de 29 de setembre i la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 20 de maig de 1992 (Ar. 3581) i, a mes a mes, ha d\u2019incloure tot all\u00f2 que li pertocaria percebre, tant per salari base com pels complements salarials, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional 30\/2000, de 31 de gener.<\/p>\n SEGON.- La utilitzaci\u00f3 d\u2019aquestes hores de representaci\u00f3 planteja tota una s\u00e8rie d\u2019interrogants, que cal anar resolent, en cada cas concret.<\/p>\n En quant al moment de la seva utilitzaci\u00f3, es planteja si han de ser emprades dins de la jornada de treball del propi representant o si en pot fer us en qualsevol moment que aix\u00ed li exigeixin les seves funcions de representaci\u00f3, encara que aquest temps pugui no coincidir amb la seva pr\u00f2pia jornada de treball. Es evident, que si s\u2019accepta aquesta segona opini\u00f3, la pr\u00f2pia jornada del treballador s\u2019ha de reduir en el mateix temps que va realitzar les hores de representaci\u00f3.<\/p>\n Els Tribunals normalment han considerat que, d\u2019acord amb una interpretaci\u00f3 literal de la lletra e) de l\u2019art. 37.3 de l\u2019Estatut dels Treballadors, aquestes hores de representaci\u00f3 han de coincidir amb les de la pr\u00f2pia jornada del representant. Encara que, en alguns sup\u00f2sits molt concrets, com per exemple, els treballadors a torns, el Tribunal Suprem ha aplicat una postura m\u00e9s flexible entenen que les hores de representaci\u00f3 han de coincidir amb les hores de treball de l\u2019empresa, encara que no siguin hores de treball del representant, d\u2019acord amb la sent\u00e8ncia de 20 de maig de 2002 (Ar. 3581).<\/p>\n La finalitat de l\u2019habilitaci\u00f3 legal d\u2019un cr\u00e8dit d\u2019hores als representants es troba, per suposat, com es comprovar\u00e0 posteriorment, en que aquests portin a terme funcions de representaci\u00f3. Aquesta afirmaci\u00f3 planteja conflictes sobre el control d\u2019aquesta utilitzaci\u00f3 i, especialment, les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un us desviat d\u2019aquesta finalitat.<\/p>\n De fet, existeix tot un corrent jurisprudencial, del qual es poden citar, per exemple, les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem de 10 de febrer de 1990 (Ar. 890) i 28 de juny de 1990 (Ar. 5532), que es decanta per defensar una presumpci\u00f3 iuris tantum<\/em> de probitat o d\u2019utilitzaci\u00f3 correcta d\u2019aquestes hores per part dels representants.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix que es pugui demostrar una utilitzaci\u00f3 incorrecta d\u2019aquestes hores, als efectes, per exemple, de una possible sanci\u00f3 al representant; per\u00f2, cal provar expressament que aquesta utilitzaci\u00f3 ha estat abusiva, com es comprova a la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 12 de febrer de 1990 (Ar. 896).<\/p>\n En aquest punt, el Tribunal Suprem normalment ha negat el valor de les proves aportades per l\u2019empresa que provinguin d\u2019haver sotm\u00e8s al representant a una vigil\u00e0ncia singular, com es pot apreciar a les sent\u00e8ncies de 31 de maig de 1990 (Ar. 4525) i 28 de juny de 1990 (Ar.5532).<\/p>\n A mes a mes, s\u2019ha de respectar la independ\u00e8ncia del representant en relaci\u00f3 a la manera d\u2019emprar aquestes hores, per exemple, si aquestes hores les utilitza per a poder anar a reunions o seminaris organitzats pel sindicat en el que milita, segons les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem de 6 de abril de 1987 (Ar. 2762) i 18 de setembre de 1989 (Ar. 6451). Fins i tot s\u2019ha arribat a dir que el fet d\u2019haver vist el representant en bars no \u00e9s totalment decisiu ja que en aquests llocs es poden canviar impressions o celebrar reunions amb els treballadors, segons doctrina de les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem de 29 d\u2019octubre de 1989 (Ar. 7456), 2 de novembre de 1989 (Ar. 7987) i 10 de febrer de 1990 (Ar. 890).<\/p>\n Tot aix\u00f2 condueix a una interpretaci\u00f3 restrictiva de les facultats disciplin\u00e0ries de l\u2019empresa per una indeguda utilitzaci\u00f3 de les hores de representaci\u00f3, de manera que sols podr\u00e0 tenir \u00e8xit si existeix una irregularitat d\u2019aquestes hores de manera cont\u00ednua, rellevant, manifesta i habitual, segons les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem de 13 de juny de 1990 (Ar. 5068) i 28 de juny de 1990 (Ar. 5532).<\/p>\n Finalment, l\u2019art. 37.3.e) de l\u2019Estatut dels Treballadors possibilita als representants dels treballadors no assistir al treball per\u00f2 les hi exigeix que portin a terme un preav\u00eds i una justificaci\u00f3. Ara b\u00e9, el fet que existeixin aquestes exig\u00e8ncies no significa que calgui una autoritzaci\u00f3 de l\u2019empresari per a poder utilitzar aquestes hores, sin\u00f3 que, aquest us es va produint amb el seu consum, a mesura que aix\u00ed ho demani la seva funci\u00f3 representativa, d\u2019acord amb la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 5 de desembre de 1989 (Ar. 9191). A mes a mes, aquesta justificaci\u00f3 no exigeix que el representant hagi de provar el tipus d\u2019activitats portades a terme durant aquest temps, sin\u00f3, tan sols una gen\u00e8rica explicaci\u00f3 a l\u2019empresari per a poder realitzar el control del total de les hores de les que disposa, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 19 de setembre de 1990 (Ar. 7027).<\/p>\n TERCER.- Cal analitzar, per concloure, quines s\u00f3n les activitats que es poden incloure en el concepte \u201cfuncions de representaci\u00f3\u201d. S\u2019ha de tenir clar que, a l\u2019hora de resoldre aquest interrogant no existeixen elements de refer\u00e8ncia directes. En primer lloc, l\u2019Estatut dels Treballadors es limita a enunciar aquesta expressi\u00f3, per\u00f2 no la concreta en absolut en cap moment. En segon lloc, aquest no ha estat, en general, un focus de conflictes jur\u00eddics, i per aquesta ra\u00f3, els Tribunals no s\u2019han pronunciat gaire sobre la mateixa, preferint altres q\u00fcestions.<\/p>\n Per aquestes raons, per a poder determinar si el temps invertit en reunions entre la representaci\u00f3 dels treballadors i la direcci\u00f3 de M., SA, dins la jornada de treball, en la doble vessant, b\u00e9 la convoqui l\u2019empresa o ho facin els representants dels treballadors, no t\u00e9 una soluci\u00f3 definida, sin\u00f3 que cal portar a terme una tasca d\u2019interpretaci\u00f3 de les normes des d\u2019un doble punt de vista:<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 Sentit general derivat de les opinions jurisprudencials.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 Aplicaci\u00f3 anal\u00f2gica d\u2019altres normes.<\/p>\n En primer lloc, els Tribunals han ent\u00e8s que el contingut de la funci\u00f3 representativa ha de fixar-se amb criteris de raonabilitat o normalitat, de manera que abasti totes les funcions de representaci\u00f3 i defensa dels interessos dels treballadors en sentit ampli, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem 6 d\u2019octubre de 1983 (Ar. 5051).<\/p>\n D\u2019aquesta manera, la naturalesa de la pr\u00f2pia representaci\u00f3 implica que els representants dels treballadors han de tenir iniciativa i llibertat en el desenvolupament de les seves funcions, dins dels amplis l\u00edmits del mateix, segon la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 15 de novembre de 1986 (Ar. 6348).<\/p>\n Com el cr\u00e8dit es configura com una garantia del representant, que permet facilitar-li la funci\u00f3 de defensa dels interessos dels treballadors, li correspon al propi representant la lliure disponibilitat d\u2019aquest cr\u00e8dit, el que suposa que sigui de la seva elecci\u00f3 tant el moment adient per a la seva utilitzaci\u00f3, com la classe d\u2019activitat que vol portar a terme durant aquesta, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 12 de febrer de 1990 (Ar. 896).<\/p>\n El dret inherent al desenvolupament d\u2019aquesta tasca representativa, per tant, no permet una interpretaci\u00f3 restrictiva que el limiti o sotmeti a controls indeguts o contraris a la imprescindible independ\u00e8ncia i llibertat d\u2019acci\u00f3 que li \u00e9s inherent, segons les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem 13 de juliol de 1989 (Ar. 5423) i 14 de juny de 1990 (Ar. 5075).<\/p>\n En conclusi\u00f3, s\u2019han de evitar intromissions empresarials que puguin ser greument pertorbadores pel seu normal i efica\u00e7 desenvolupament, segons la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de 19 de setembre de 1990 (Ar. 7027).<\/p>\n A priori<\/em>, quan les reunions s\u00f3n a inst\u00e0ncia dels propis representants dels treballadors existeix una clara iniciativa i llibertat en el desenvolupament de les seves funcions, i no es contempla cap tipus d\u2019intromissions empresarials. En canvi, si la convocat\u00f2ria la realitza l\u2019empresari, la iniciativa dels representants dels treballadors desapareix i es poden donar situacions d\u2019ab\u00fas que limitin l\u2019\u00fas d\u2019aquest dret, per exemple, convocant prou reunions com per a que els representants esgotin el seu cr\u00e8dit sindical, i no puguin portar a terme correctament les seves funcions.<\/p>\n En segon lloc, diverses normes expressament han determinat sup\u00f2sits on el temps de participaci\u00f3 dels representants dels treballadors no s\u2019inclou en el cr\u00e8dit sindical regulat a l\u2019art. 68 de l\u2019Estatut dels Treballadors. Concretament, cal fer esment de tres casos molt concrets:<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 La participaci\u00f3 dels representants sindicals en comissions negociadores de convenis col\u00b7lectius, segons l\u2019art. 9.2 de la Llei Org\u00e0nica de Llibertat Sindical.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 La participaci\u00f3 en reunions del comit\u00e8 de seguretat i salut de l\u2019empresa o activitats preventives relacionades dels delegats de prevenci\u00f3, segons l\u2019art. 37.1 de la Llei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals.<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 L\u2019assist\u00e8ncia a reunions per part dels representants dels treballadors que siguin membres de les comissions negociadores i dels comit\u00e8s d\u2019empresa europeus, d\u2019acord amb l\u2019art. 28 de la Llei 10\/1997, de 24 de abril.<\/p>\n Concretament, tant a la Llei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals com a la Llei que regula els drets d\u2019informaci\u00f3 i consulta dels treballadors a les empreses i grups d\u2019empreses de dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria, ambdues posteriors a l\u2019Estatut dels Treballadors, es cont\u00e9 una regulaci\u00f3 sobre aquest tipus de reunions expressa, encara que en dos sentits ben diferents:<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 \u201cNo obstante lo anterior, ser\u00e1 considerado en todo caso tiempo de trabajo efectivo, sin imputaci\u00f3n al citado cr\u00e9dito horario, el correspondiente a las reuniones del comit\u00e9 de seguridad y salud y a cualquiera otras convocadas por el empresario en materia de prevenci\u00f3n de riesgos<\/em>\u201d (art. 37.1, tercer par\u00e0graf de la Llei de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals).<\/p>\n \u00fc\u00a0\u00a0\u00a0 \u201cLos representantes de los trabajadores a que se refiere este art\u00edculo tendr\u00e1n derecho a los permisos retribuidos necesarios para la asistencia a las reuniones que se celebren con la direcci\u00f3n central<\/em>\u201d (art. 28.2 de la Llei 10\/1997, de 24 d\u2019abril).<\/p>\n Com es pot comprovar en la redacci\u00f3 d\u2019aquestes dues normes, el temps dedicat a participar en reunions convocades per l\u2019empresa no s\u2019inclou dins l\u2019anomenat cr\u00e8dit sindical. En el primer cas, perqu\u00e8 es considera temps de treball. En el segon cas, perqu\u00e8 se\u2019ls hi atribueix un perm\u00eds retribu\u00eft pel temps necessari per a poder assistir-hi.<\/p>\n En aquesta l\u00ednia, es pot portar a terme una interpretaci\u00f3 anal\u00f2gica d\u2019aquesta llacuna que presenta l\u2019Estatut dels Treballadors i entendre que, si a d\u2019altres normes les reunions convocades per l\u2019empresari no s\u2019inclouen dins el cr\u00e8dit sindical, en aquesta norma tampoc.<\/p>\n Fins i tot cal dir que es dif\u00edcil d\u2019imaginar la regulaci\u00f3 d\u2019una cl\u00e0usula a un conveni col\u00b7lectiu, o altre tipus de pacte entre empresa i treballadors, que qualifiqui el temps dedicat a les reunions entre representants dels treballadors i empresa convocades per aquesta com a cr\u00e8dit sindical.<\/p>\n Encara que el Tribunal Constitucional ha determinat que el cr\u00e8dit horari 06 \u00e9s de lliure reconeixement i configuraci\u00f3 pel legislador, i en el seu cas, per la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, segons la sent\u00e8ncia 95\/1996, de 29 de maig, la llibertat de les parts en aquesta mat\u00e8ria no \u00e9s total. Val a dir que l\u2019\u00fanic precepte del XIV Conveni Col\u00b7lectiu de la Siderometal\u00fargica de la Prov\u00edncia de Barcelona (2003-2006) que regula aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l\u2019art. 49.4.b) i es limita a preveure alguns aspectes concrets sobre l\u2019acumulaci\u00f3 del cr\u00e8dit.<\/p>\n Per aquesta ra\u00f3, una cl\u00e0usula d\u2019aquest estil podria ser considerada pels Tribunals com a contr\u00e0ria a la Llibertat Sindical, ja que suposaria una limitaci\u00f3 al dret dels representants de fer us d\u2019aquest cr\u00e8dit. A mes a mes, l\u2019art. 7.8 del Text Ref\u00f3s de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l\u2019Ordre Social regula com a infracci\u00f3 greu \u201cla transgresi\u00f3n de los derechos de los representantes de los trabajadores y de las secciones sindicales en materia de cr\u00e9dito de horas retribuidas<\/em>\u201d.<\/p>\n Per tot plegat, de conformitat als antecedents i fonaments de Dret exposats, dicto el seg\u00fcent<\/p>\n LAUDE ARBITRAL<\/p>\n El temps invertit en reunions celebrades entre la representaci\u00f3 legal o sindical dels treballadors i la direcci\u00f3 de M., SA, a inst\u00e0ncia de la representaci\u00f3 dels treballadors es considera incl\u00f2s dins el concepte de cr\u00e8dit d\u2019hores sindicals regulat a la lletra e) de l\u2019art. 68 de l\u2019Estatut dels Treballadors.<\/p>\n El temps invertit en reunions celebrades entre la representaci\u00f3 legal o sindical dels treballadors i la direcci\u00f3 de M., SA, a inst\u00e0ncia de l\u2019empresa no es considera incl\u00f2s dins el concepte de cr\u00e8dit d\u2019hores sindicals regulat a la lletra e) de l\u2019art. 68 de l\u2019Estatut dels Treballadors, i per tant \u00e9s temps de treball.<\/p>\n El Laude \u00fanicament podr\u00e0 rec\u00f3rrer-se davant els tribunals competents per q\u00fcestions relacionades amb el procediment (falta de citaci\u00f3 o d\u2019audi\u00e8ncia), aspectes formals de la Resoluci\u00f3 arbitral (incongru\u00e8ncia) o vulneraci\u00f3 dels drets fonamentals o del principi de la norma m\u00ednima.<\/p>\n En el termini de set dies h\u00e0bils a comptar des de la notificaci\u00f3 del laude, qualsevol de les parts podr\u00e0 sol\u00b7licitar d\u2019aquest \u00e0rbitre, l\u2019aclariment d\u2019algun dels punts d\u2019aquell, que haur\u00e0 de facilitar-se en el termini m\u00e0xim de 10 dies h\u00e0bils.<\/p>\n El tr\u00e0mit d\u2019aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol\u00b7licitar d\u2019aquest \u00e0rbitre, \u00fanica i exclusivament, l\u2019adequada matisaci\u00f3 o aclariment d\u2019algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resoluci\u00f3 arbitral.<\/p>\n Barcelona, 9 de mar\u00e7 de 2004.<\/p>\n Maria Jos\u00e9 Abella Mestanza<\/p>\n \u00c0rbitre<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 9 DE MAR\u00c7 DE 2004 PER MARIA JOS\u00c9 ABELLA MESTANZA, MEMBRE DEL COS D\u2019\u00c0RBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALU\u00d1A COM A VIA DE SOLUCI\u00d3 AL CONFLICTE EXISTENT EN L\u2019EMPRESA \u201cM., S.A.\u201d. ANTECEDENTS L\u2019empresa M., SA, domiciliada a l\u2019Avinguda M., …. del P. I. F., municipi de Cornell\u00e0 de Llobregat (Baix Llobregat),…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[554,598,599],"tags":[],"class_list":["post-10302","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2004-es","category-derechos-sindicales","category-derechos-sindicales-credito-horario","category-554","category-598","category-599","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10302"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10302\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tribulab.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}FONAMENTS JUR\u00cdDICS<\/h2>\n
\n\n
\n H<\/em>asta cien trabajadores<\/em><\/td>\n 15 horas<\/em><\/td>\n<\/tr>\n \n De 101 a 250 trabajadores<\/em><\/td>\n 20 horas<\/em><\/td>\n<\/tr>\n \n De 251 a 500 trabajadores<\/em><\/td>\n 30 horas<\/em><\/td>\n<\/tr>\n \n De 501 a 750 trabajadores<\/em><\/td>\n 35 horas<\/em><\/td>\n<\/tr>\n \n De 751 en adelante<\/em><\/td>\n 40 horas<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n